13
de març
del
2016
Actualitzat
el
14
de març
a les
9:12h
Els resultats de les eleccions a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt han superat les pitjors previsions per les forces democràtiques. L’Alternativa per Alemanya (AfD), formació de dreta xenòfoba i euroescèptica, ha estat la gran triomfadora d'aquests comicis, en entrar en els tres parlaments que avui es renovaven, i fer-ho amb uns resultats que són un avís als grans partits.
A Saxònia-Anhalt, l’AfD ha tret un 24% dels vots, el que la converteix en la segona força política d’aquest estat de l’est, on la CDU d’Angela Merkel es manté com a primera formació però afeblida. A Baden-Württemberg, també entra el partit ultra, amb un 15%, i a Renània-Palatinat ho fan superant el 12%. En dos dels tres estats, l’extrema dreta supera l’SPD. Aquest partit només pot refugiar-se en els bons resultats obtinguts a Renània-Palatinat, on queda en primera posició gràcies al carisma de la ministra president Malu Dreier.
Per a la CDU i, especialment, per la cancellera Merkel, els resultats són pèssims. La seva política sobre dels refugiats troba una forta oposició en sectors de la societat alemanya. En els propers dies s’analitzaran a fons els resultats d’avui i caldrà veure els efectes que poden tenir en la política alemanya. Però el que ja es pot constatar és l’afebliment dels grans partits i les conseqüències que en moments de crisi representa l’actual experiència de la gran coalició. L’únic consol per Merkel és que els seus socis socialdemòcrates queden encara pitjor.
El desgast de la socialdemocràcia
Alemanya és un país políticament estable. No li agraden els experiments. En alguns moments, com passa ara, la fragmentació del Bundestag, el parlament federal, ha forçat grans coalicions entre la CDU-CSU i l’SPD. Això ha donat solidesa als governs però ha suposat també la dificultat de visualitzar una alternativa democràtica a l’executiu de Berlín. Al compartir govern democristians i socialdemòcrates, l’oposició resta en mans de forces minoritàries i, en etapes de crisi, en sigles radicals. D’això se n’ha aprofitat l’AfD.
L’SPD, el poderós partit socialdemòcrata alemany, referent de la Internacional Socialista, és ara soci menor d’un govern liderat per Merkel. Per això a la direcció socialdemòcrata li costa tant d’emergir com a possible relleu de la cancellera. El vot de protesta es refugia en Die Linke, el Partit de l’Esquerra, hereu de l’antic partit comunista de la RDA, però que continua sent una força “maleïda” amb la qual és difícil establir aliances per part de l’SPD. La crisi dels refugiats i una onada populista que ha aconseguit dominar el debat polític han nodrit ara el gran fantasma amagat, però sempre present, de la dreta xenòfoba.
No és el primer cop que una força ultra es fa amb un espai en la política alemanya. L’NPD neonazi havia obtingut alguns bons resultats en el passat, i després Els Republicans, una marca extremista, també va tenir el seu moment de glòria. Però els resultats d’avui de l’AfD superen aquells episodis. És molt probable que l’èxit de l’Alternativa per Alemanya sigui efímer. Es tracta d’una organització jove que ja ha patit nombroses crisis. Tampoc és previsible una crisi fatal del govern de Merkel, però les veus critiques amb la cap del govern es faran ara més sorolloses dins de la CDU. L’AfD no governarà enlloc, però el cert és que la seva presència condicionarà des d’ara la política federal. I no serà per bé.
A Saxònia-Anhalt, l’AfD ha tret un 24% dels vots, el que la converteix en la segona força política d’aquest estat de l’est, on la CDU d’Angela Merkel es manté com a primera formació però afeblida. A Baden-Württemberg, també entra el partit ultra, amb un 15%, i a Renània-Palatinat ho fan superant el 12%. En dos dels tres estats, l’extrema dreta supera l’SPD. Aquest partit només pot refugiar-se en els bons resultats obtinguts a Renània-Palatinat, on queda en primera posició gràcies al carisma de la ministra president Malu Dreier.
Per a la CDU i, especialment, per la cancellera Merkel, els resultats són pèssims. La seva política sobre dels refugiats troba una forta oposició en sectors de la societat alemanya. En els propers dies s’analitzaran a fons els resultats d’avui i caldrà veure els efectes que poden tenir en la política alemanya. Però el que ja es pot constatar és l’afebliment dels grans partits i les conseqüències que en moments de crisi representa l’actual experiència de la gran coalició. L’únic consol per Merkel és que els seus socis socialdemòcrates queden encara pitjor.
El desgast de la socialdemocràcia
Alemanya és un país políticament estable. No li agraden els experiments. En alguns moments, com passa ara, la fragmentació del Bundestag, el parlament federal, ha forçat grans coalicions entre la CDU-CSU i l’SPD. Això ha donat solidesa als governs però ha suposat també la dificultat de visualitzar una alternativa democràtica a l’executiu de Berlín. Al compartir govern democristians i socialdemòcrates, l’oposició resta en mans de forces minoritàries i, en etapes de crisi, en sigles radicals. D’això se n’ha aprofitat l’AfD.
L’SPD, el poderós partit socialdemòcrata alemany, referent de la Internacional Socialista, és ara soci menor d’un govern liderat per Merkel. Per això a la direcció socialdemòcrata li costa tant d’emergir com a possible relleu de la cancellera. El vot de protesta es refugia en Die Linke, el Partit de l’Esquerra, hereu de l’antic partit comunista de la RDA, però que continua sent una força “maleïda” amb la qual és difícil establir aliances per part de l’SPD. La crisi dels refugiats i una onada populista que ha aconseguit dominar el debat polític han nodrit ara el gran fantasma amagat, però sempre present, de la dreta xenòfoba.
No és el primer cop que una força ultra es fa amb un espai en la política alemanya. L’NPD neonazi havia obtingut alguns bons resultats en el passat, i després Els Republicans, una marca extremista, també va tenir el seu moment de glòria. Però els resultats d’avui de l’AfD superen aquells episodis. És molt probable que l’èxit de l’Alternativa per Alemanya sigui efímer. Es tracta d’una organització jove que ja ha patit nombroses crisis. Tampoc és previsible una crisi fatal del govern de Merkel, però les veus critiques amb la cap del govern es faran ara més sorolloses dins de la CDU. L’AfD no governarà enlloc, però el cert és que la seva presència condicionarà des d’ara la política federal. I no serà per bé.