Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Tribunal Suprem

El Suprem avala l'arxivament del cas de les dietes de la Federació de Municipis

El tribunal considera que la interlocutòria de l'Audiència de Barcelona no es podia recórrer perquè no hi havia cap escrit previ de processament | La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar sobresous encoberts

per ACN , 11 de març de 2016 a les 17:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Tribunal Suprem ha confirmat l'arxivament definitiu del cas de les pressumptes dietes i sobresous irregulars cobrats per 40 alcaldes i regidors com a membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). L'Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment lliure fa un any en considerar que es tracta d'un ens privat i no es pot aplicar el delicte de malversació de fons públics, però la Fiscalia Anticorrupció va recórrer la decisió. 

Ara el Suprem considera que la decisió de l'Audiència no es podia recórrer al Suprem perquè el tribunal barceloní només va resoldre un recurs contra interlocutòries d'imputació del jutjat de Sabadell, sense que aquest hagués fet prèviament cap escrit de processament formal dels imputats.


El Suprem no entra a valorar el fons de l'assumpte, sinó que considera que en tractar-se d'un procediment abreujat s'han d'aplicar certes normes processals. Així, el jutge de Sabadell, que instruïa totes les peces de l'anomenat cas Mercuri, no va arribar a fer cap interlocutòria de processament o de fi de la instrucció, on detallés els fets punibles, sinó que es trobava a l'inici de la instrucció, i només va fer interlocutòries d'imputació contra els alcaldes i regidors, amb pocs detalls.

La FMC, entitat privada 


L'Audiència considera que la FMC tot i rebre la major part dels seus ingressos de part dels ajuntaments i altres organismes públics, no és una administració pública, sinó una entitat privada, amb estatuts que regulen el seu funcionament intern, que està sota l'empara de la llei d'associacions i del dret privat i a la qual és voluntària la seva afiliació. Per això, afirma que els diners que procedeixen d'entitats públiques "perden" aquesta condició en el moment que ingressen a la FMC. Per tant, ja no es pot culpar ni els administradors de l'entitat ni els seus membres de malversar fons públics.

Com a exemple d'això, esmenta que els estatuts de la FMC preveuen que els fons romanents de l'entitat en cas de dissolució d'aquesta aniran a parar a una altra associació similar o a una entitat benèfico-cultural, i no tornaran als ajuntaments. A més, també recorda que la FMC no presta cap tipus de servei públic a la ciutadania, com sí podria fer una empresa municipal de serveis o una empresa privada concessionària d'un servei públic.


La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar com a suposades dietes el que en realitat eren, segons el ministeri públic, sobresous encoberts. Així, denunciava que es pagaven quantitats fixes mensuals als batelles segons la seva posició en els òrgans de govern de l'entitat, independentment d'on visquessin. Els pagaments també es feien en mesos on no hi havia reunions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació