Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

50 anys de la caputxinada

Puigdemont: «No hi ha violència jurídica que pugui evitar el desig de la majoria»

El president de la Generalitat assenyala que “la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia” | La Universitat de Barcelona ret homenatge al Sindicat Democràtic d’Estudiants en el cinquantè aniversari de la Caputxinada

per Pep Martí, Barcelona, 11 de març de 2016 a les 14:55 |
Carles Puigdemont i Dídac Ramírez, rector de la UB, abans de l'acte de la Caputxinada | EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La memòria ben preservada s’ha fet present avui al paranimf de la Universitat de Barcelona, ple de gom a gom. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha declarat que “la història demostra que no hi ha violència política o jurídica que pugui evitar el desig de la majoria”. El president ho ha dit en l’acte solemne celebrat a la UB en record dels cinquanta anys de la Caputxinada i la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB (SDEUB). Puigdemont ha assenyalat que “la manera catalana és la més europea de defensar la democràcia i les llibertats”. Ho ha dit en referència a aquells prop de 500 estudiants, professors i intel·lectuals que el març de 1966 es van aplegar als Caputxins de Sarrià per fundar el sindicat d’estudiants d’acord amb “els valors de l’assemblea, el diàleg, la pau i la concòrdia”. El president ha lloat l’esperit dels fundadors del SDEUB i el que simbolitza la universitat, “ja que els països civilitzats es fan aquí”.  

Un acte institucional ple de moments emotius és el que ha celebrat avui la UB. El país nou que es vol construir està carregat de raó i de referents. El rector, Dídac Ramírez, que ha agraït que la primera intervenció pública del president en l’àmbit universitari sigui a la UB, ha afirmat que la imatge de la Caputxinada, amb policies i frares a les portes del recinte religiós “és una al·legoria de la Catalunya d’aquell instant, una societat moderna i dinàmica encerclada per la foscor”.


Han intervingut també diversos protagonistes d’aquell moment, com Mariona Petit, delegada estudiantil, qui ha dit que la Caputxinada “va ser un setge, no pas una tancada” i ha recordat el molt que aquella experiència i la del sindicat ha impregnat la vida dels qui hi van participar.

Ramon Torrent, professor que va presidir la sessió de fundació del SDEUB, ha recordat que la Caputxinada va tenir un gran ressò internacional i que va tenir elements de lideratge sobre el moviment estudiantil europeu, dos anys abans de Maig del 68. Rudi Dutschke, un dels capdavanters d’aquell moviment, va demanar als estudiants de la Universitat Lliure de Berlín que aprenguessin de l’experiència dels seus companys catalans.


Lluís Forcadell, jove estudiant, ha recordat als presents els reptes encara avui oberts per una universitat encara més democràtica i moderna, tot criticant la dificultat d’accés i el cost dels estudis superiors. Un discurs que, després, el president Puigdemont ha dit que havia escoltat i n’havia pres nota.

L’historiador Borja de Riquer ha explicat el context històric i polític d’aquell 1966, definint la Caputxinada com “el major desafiament al règim franquista per part dels estudiants organitzats”, en una dècada, la dels seixanta, que deixava enrere, per fi!, la negror dels anys de l’autarquia.


Placa commemorativa al pare guardià dels Caputxins de Sarrià

Hi ha hagut dos moments molt simbòlics en l’acte. Un ha estat quan el rector de la UB ha signat la revocació de les sancions imposades als professors i estudiants represaliats el 1966, i a tots els qui ho van ser durant la dictadura. L’altre ha estat al final, quan s’ha atorgat una placa commemorativa a Enric Castells, pare guardià dels Caputxins de Sarrià i avui més que mai, vigilant de la memòria d’aquell episodi d’ara fa cinquanta anys. Castells  ha recordat que la seva comunitat és present a Sarrià des del segle XVI, “i les hem vist de tots colors”. Els assistents han aplaudit la seva salutació, “Pau i bé” i la referència que ha fet als valors de “la dignitat, la responsabilitat del compromís en l’acollida, l’esperança i el bon humor”.

En el transcurs de l’acte s’ha projectat la interpretació de dos temes d’Espriu cantats per Raimon, l’Indesinenter i Inici de càntic en el temple. Precisament els darrers versos d’aquest han servit al president Puigdemont per cloure l’acte, al proclamar que “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. Ho ha dit al paranimf de la UB, que té també molt de temple, en aquest cas de la paraula i que, en paraules del rector, “vol ser també casa d’acollida”. Avui ho ha estat, de vindicació però sobretot d’esperança.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació