10
de març
del
2016
Actualitzat
el
12
de març
a les
16:14h
Els països dels Balcans van començar ahir a aplicar el polèmic acord entre la Unió Europea i Turquia per tancar la principal ruta de refugiats. El segellament de les fronteres, que en el cas de Macedònia ja era efectiu des de feia uns dies, ha atrapat unes 40.000 persones a Grècia, de les quals 15.000 al camp d'Idomeni.
La situació es desesperada ja que el país hel·lè s'ha convertit, a la pràctica, en una gran presó. Els milers de refugiats –la majoria dels quals sirians, però també iraquians i afganesos- no poden continuar cap al nord. Turquia, per la seva banda, ha deixat clar avui que no els acceptarà. En aquest sentit, les polèmiques deportacions massives només es podran efectuar per aquelles persones que arribin a les illes gregues des del dia que es va realitzar l'acord amb la Unió Europea.
Enmig d'aquesta situació límit també destaquen accions solidàries del poble grec. El cap de setmana passat, la plaça Síndagma d'Atenes –escenari de bona part de les protestes dels darrers anys de crisi- va ser l'escenari d'un gran recapte d'aliments i materials per als refugiats. La resposta popular va ser molt superior a l'esperada i va obligar als organitzadors a fer un esforç logístic imprevist.
De fet, cada dia molta gent anònima de la capital grega s'acosta a la plaça Victòria, un dels punts on és fàcil trobar refugiats, per portar-hi menjar i roba. Una altra de les respostes solidàries la donen els centres mèdics d'ajuda social. Aquest dijous en Hassan, un refugiat iraquià, en buscava un al centre d'Atenes per tal que atenguessin el seu fill Mohadmed. Aquests centres reben cada dia, de mitjana, un centenar de persones dels quals molts són refugiats, la majoria nens.
Moltes famílies, especialment els que tenen fills petits, els darrers dies han decidit quedar-se a Atenes o, directament, al port del Pireu. És el cas d'en Fhas, la seva dona Sahar i els seus fills Mahan, Mathie i Mustapha. Ja porten deu dies a la capital grega esperant esdeveniments. Sabien que la frontera amb Macedònia es tancava i van veure que no valia la pena arribar a Idomeni, un camp que aquests dies acull un nombre de persones que multiplica per deu la seva capacitat.
La situació es desesperada ja que el país hel·lè s'ha convertit, a la pràctica, en una gran presó. Els milers de refugiats –la majoria dels quals sirians, però també iraquians i afganesos- no poden continuar cap al nord. Turquia, per la seva banda, ha deixat clar avui que no els acceptarà. En aquest sentit, les polèmiques deportacions massives només es podran efectuar per aquelles persones que arribin a les illes gregues des del dia que es va realitzar l'acord amb la Unió Europea.
Família de refugiats afganesos a Atenes. Foto: Sergi Cámara
De fet, cada dia molta gent anònima de la capital grega s'acosta a la plaça Victòria, un dels punts on és fàcil trobar refugiats, per portar-hi menjar i roba. Una altra de les respostes solidàries la donen els centres mèdics d'ajuda social. Aquest dijous en Hassan, un refugiat iraquià, en buscava un al centre d'Atenes per tal que atenguessin el seu fill Mohadmed. Aquests centres reben cada dia, de mitjana, un centenar de persones dels quals molts són refugiats, la majoria nens.
Moltes famílies, especialment els que tenen fills petits, els darrers dies han decidit quedar-se a Atenes o, directament, al port del Pireu. És el cas d'en Fhas, la seva dona Sahar i els seus fills Mahan, Mathie i Mustapha. Ja porten deu dies a la capital grega esperant esdeveniments. Sabien que la frontera amb Macedònia es tancava i van veure que no valia la pena arribar a Idomeni, un camp que aquests dies acull un nombre de persones que multiplica per deu la seva capacitat.