economia col·laborativa

El «procomú», una sortida a la crisi

De l’11 al 13 de març se celebren a Barcelona les jornades: “Economies col·laboratives del Procomú: polítiques, tecnologies i ciutat per a les persones”

“Es el moment de definir si volem canviar el sistema econòmic que tenim”, explica Mayo Fuster, coordinadora de les jornades

, Barcelona | 10/03/2016 a les 20:00h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Economia, economia col·laborativa, crisi, internet, procomú
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de 15 anys d’existència, tothom coneix la Viquipèdia com l’enciclopèdia universal de referència, que porta el coneixement a tots els racons del món, i que està en constant creixement. Però potser molt pocs relacionaran el projecte de Jimmy Wales com un dels referents del "procomú" o sistema de col·laboració econòmica. 

“La indústria del programari lliure, bona part del programari dels telèfons mòbils, la Viquipèdia o el projecte Güifi.net a Catalunya demostren que el procomú ja és una alternativa al mercat i al sistema econòmic capitalista”, explica la investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institut (IN3) de la UOC, Mayo Fuster. Ella és també la coordinadora de les Jornades “Economies col·laboratives del Procomú: polítiques, tecnologies i ciutat per a les persones”, que se celebren de l’11 al 13 de març a Barcelona, on esperen una participació de 400 assistents. 


“La Viquipèdia ha aconseguit funcionar amb un sistema de donacions i cada any es recullen 50 milions de dòlars. És una organització on treballen més de 1.000 persones. El model català Güifi.net, pioner i exemplar a tota Europa, n’és una altra mostra. Ni el sector privat (amb les empreses de telecomunicacions) ni el govern van aconseguir portar connexió wifi a pobles remots del Pirineu. Aquesta associació va aconseguir en uns anys, i amb la modalitat del procomú, arribar on ningú estava disposat pels interessos econòmics”, afegeix Fuster. 

Un model econòmic en augment

L’any passat es va presentar l’estudi internacional P2P Value que demostrava que en els darrers dos anys havien crescut les àrees d’activitat que feien servir el procomú, passant de les 13 detectades en un inici, a les 33 actuals. 

Sobre l’economia col·laborativa ja se n’ha parlat molt en els darrers anys, a través d’exemples com AirB&B o Uber. Tots dos negocis es presenten sovint com models econòmics alternatius al funcionament del mercat del sistema capitalista. “No obstant això, els guanys van a parar a una empresa privada", explica Fuster. "El procomú proposa que els beneficis siguin repartits entre una comunitat de manera col·laborativa”.

Per aquesta investigadora ara és el moment de decidir quina mena de societat volem. “Tenim l’oportunitat de canviar el sistema econòmic. Hem viscut la crisi més gran del capitalisme. El procomú és una sortida, una via alternativa. Si no fem res al respecte, les empreses del Silicon Valley tindran el poder de l’economia emergent d’Internet amb la implicació que això suposa respecte al control de les dades personals o la privacitat”. 

Involucrar a l'administració

Aquestes jornades dedicades al procomú són una crida explícita també a les administracions públiques locals i nacionals, per tal que optin per fórmules col·laboratives abans de subvencionar investigacions a empreses estrangeres que s'estableixen a Catalunya. Membres de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat i del Parlament Europeu han estat convidats a formar part del programa per conèixer les iniciatives en funcionament. 

D'aquesta trobada s'espera incidir amb mesures concretes al Pla d'actuació municipal de l'Ajuntament de Barcelona (PAM), així com presentar una versió traduïda al Parlament Europeu perquè es repensin les actuacions futures proposades en el marc del Programa Horitzó 2020. Per això, s'ha elaborat una declaració de principis, encara oberta a la participació ciutadana.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Manuel Valls amb Albert Rivera. | @CiutadansCs
Pep Martí | 8 comentaris
01/01/1970
L’exprimer ministre, nascut a Barcelona, ha fracassat a França i ha passat de donar suport al PSC i a Miquel Iceta a fer-ho a Ciutadans i Albert Rivera
01/01/1970
Asseguren que hi ha "falta de personal" i preveuen un estiu de "col·lapse" a l'aeroport barceloní
01/01/1970
El govern espanyol obligarà Pere Aragonès a assistir a la reunió per actualitzar un sistema que ja s'hauria hagut de renovar el 2014
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos
Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i Fernando de Páramo, durant un ple del Parlament. | Josep Maria Montaner
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
La formació taronja espera que s'aclareixi l'escenari polític a Catalunya per decidir la seva estratègia de cara a les municipals