Ramon Cotrina, una mirada d'infant al Sant Joan de les Abadesses d'abans

El traductor i escriptor presenta aquest dissabte el seu llibre "Retaules de pols i altres narracions" al Palau de l'Abadia, amb la presència de Ricard Torrents

per Miquel Macià, 9 de març de 2016 a les 07:41 |
Ramon Cotrina | Adrià Costa.
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Jo sóc un defensor de la llengua, un militant de la llengua, més que no pas un escriptor. He fet milers de classes de català i m'he dedicat a observar l'evolució de la meva llengua per ajudar-la en uns temps molts difícils". D'aquesta manera defineix l'obra l'escriptor i traductor Ramon Cotrina, que als seus 83 anys, acaba de publicar "Retaule de pols i altres narracions", un llibre de records d'infantesa que es presenta de la mà de Ricard Torrents aquest dissabte, dia 12, a Sant Joan de les Abadesses, la seva població natal, i que ell ha definit com "el nucli ripollès més sensible al fet literari"

- Aquest llibre, per què?


- Perquè m'hi han empès alguns dels meus millors amics com Joan Orriols, Jordi Canellas o Ricard Torrents, que n'ha escrit el pròleg. Com que tots els membres del Grup de Vic havien publicat material literari i jo era l'únic que faltava, m'ho han argumentat per aquí. I m'he deixat portar per ells i el seu impuls.

- Quin és el contingut del llibre?


- Es tracta d'una sèrie d'experiències escrites als anys setanta i que fan referència als meus anys d'infantesa i adolescència, ampliats amb un recull d'escrits de records de Sant Joan de les Abadesses que vaig escriure per alguns programes de festa major dels anys noranta.

- Si ja estaven escrits aquests treballs dels anys setanta, per què no els havia publicat?


- Cal tenir present que en aquells temps jo no els vaig escriure amb cap afany de publicar. L'arrel del fet ja era aquesta. El que passa és que en aquells anys tenia necessitat de fer alguna cosa, de preservar allò que quedava enrere. Vaig escriure per concórrer a un premi literari, que vaig guanyar i em va proporcionar uns diners que em van anar molt bé, perquè just acabava de deixar el sacerdoci.

- I què s'hi explica: vides anònimes de cada dia?

- És un retaule de gent del poble, uns apunts molt petits i particulars. M'hauria agradat fer-ho més bé. I pensava que podia fer-ho més bé. No em considero un escriptor. He fet de propagandista de la llengua catalana, donant classes, formant persones, al servei de la parla i del país. D'escriure, n'hi havia molts altres que ho feien de forma excel·lent. Així, per què fer-ho jo?

- Com és la seva relació amb la llengua?

- Quan dic la meva llengua, em refereixo tant al català com l'ús concret que en faig jo com a persona, i per això és la meva llengua en aquest doble sentit. La meva relació amb la llengua és un exercici d'anhel constant de perfeccionisme lingüístic, fet sempre amb els peus a terra en un lloc concret, que és el català que es parlava o es parla a Sant Joan de les Abadesses.

- Com ha evolucionat, doncs, aquesta vostra llengua?

- Es va deixar influir molt pel català de la plana de Vic, on em vaig traslladar per estudiar al Seminari de Vic. I pel contacte que, degut a la meva tasca sacerdotal d'uns anys, em va obrir a molta relació amb el conjunt de les terres del Bisbat de Vic, que s'estén cap a Ponent per bona part del centre de Catalunya. He perdut aquesta pronunciació de la "o" fosca i tancada, tan típica del Ripollès. També hi havia el ieisme, allò de la palla que pronuncies "paia". També he millorat les conjugacions de verbs i he superat aquestes formes pirinenques de conjugar de forma defectuosa algunes formes verbals, afegint-hi lletres pel mig que no hi han de ser. En canvi, el català de Barcelona, on visc des de fa uns anys, crec que no m'ha influït ben gens.

- Qui són els protagonistes del llibre?

- Gent del poble, gent de cada dia de la vida de Sant Joan de les Abadesses: un agutzil, una botiguera, uns passavolants, gent de les mines i del seu entorn. Amb relats ben originals i escruixidors en algun cas.

- Voleu dir, així, que hi ha ficció incrustada?

- No, gens. Tots els relats són reals. Aquesta és la meva voluntat. Si hi hagués ficció podria ser degut a que algú cregui que he exagerat els perfils d'algunes de les històries. Però res de ficció creada. També pot passar que amb el temps idealitzes les persones i les coses i se't queda la visió d'aquell infant que era jo.

Acte de presentació del llibre de Ramon Cotrina

El claustre del Palau de l'Abadia serà el marc privilegiat on el proper dissabte dia 12 de març (18.00 h) tindrà lloc la presentació del llibre "Retaule de pols i altres narracions", de Ramon Cotrina.

L'acte comptarà amb la intervenció de l'autor del pròleg de l'obra, Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic i companys d'estudis i de professorat acadèmic de l'autor, en el periple que va del col·legi de Sant Miquel de Vic fins a la Universitat, tot passant per la seva etapa com a Estudis Universitaris de Vic.

La presentació està convocada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, a través de l'Alcaldia i de la regidoria de Cultura, i per l'editor que publica l'obra, Viena Edicions. La vetllada es completarà amb una actuació musical a càrrec de Pierre Noack, al piano, de Joan Farriol, alumnes de l'Institut Escola.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació