8 de març: reportatge

Matrimonis forçats a Catalunya, un problema redescobert

Des del 2011, la Unió Europea considera els matrimonis forçats una forma de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació | A Catalunya, han disminuït el nombre d'aquests matrimonis en els darrers anys | En general, es denuncien pocs casos perquè les dones afectades tenen por de trair la seva família o comunitat

per Marta Roqueta, 8 de març de 2016 a les 12:33 |
La Binta compagina els estudis a la universitat amb la lluita contra els matrimonis forçats | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Els meus pares em van dir que anava a estudiar a Espanya”. La Binta (nom fictici per preservar la seva identitat) tenia catorze anys quan va arribar del Senegal a un municipi de la demarcació de Girona. Ja en terres catalanes, va descobrir que la raó del seu viatge no eren els estudis. El seu cosí l’havia promès amb un home a canvi de diners. Com que l’home no va arribar a pagar-los, el seu cosí la va voler casar amb un altre home, de trenta anys. Ella s’hi va resistir, però després d’amenaçar-la de tornar al seu país, va accedir-hi. “Per a moltes famílies, tenir un fill a Europa és tenir molta sort. Tant per a mi com per als meus pares no era bo que tornés”, explica.

Després de set anys de matrimoni i tres fills en comú, es va divorciar. “Em va costar molt separar-me. Tota la comunitat anava en contra meva. Els homes em deien que seria una puta si em separava”. Gràcies al suport del seu germà, que havia arribat a Catalunya tres anys abans, i l’ajuda dels veïns del municipi on residia, va poder refer la seva vida.


Vint anys després, la Binta compagina els estudis a la universitat amb la lluita contra els matrimonis forçats dins la seva comunitat. Parla amb noies individualment i amb grups de dones. Fins i tot ha viatjat al Senegal a fer xerrades de sensibilització, on ha constatat que els rols de les dones en la societat empenyen a moltes famílies a casar les noies perquè algú altre se’n faci càrrec. La Binta també es nega a participar en matrimonis que vulneren els drets dels infants. “Faig el que puc”, conclou.

La legislació europea, poc clara

El matrimoni forçat és aquell tipus de matrimoni que no compta amb el consentiment d’almenys una de les parts, o bé el consentiment es dóna sota amenaça, por o coerció. No s’han de confondre amb els matrimonis concertats, en els quals els contraents han donat el seu consentiment perquè hi intervinguin terceres persones. Malgrat que el cristianisme, el judaisme, l’islam, l’hinduisme i el sikhisme prohibeixen els matrimonis forçats, és una pràctica que, si bé no és generalitzada, es realitza a tots els continents. 

Des del 2011, la Unió Europea considera els matrimonis forçats una forma de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació. Malgrat això, és molt difícil saber quants se’n produeixen a la UE cada any. “Els Estats estan obligats a enviar a l’Eurostat dades sobre tràfic de persones, però no a desagregar-les”, explica Noelia Igareda, professora de filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i participant en el projecte Matrifor, que analitza la lluita contra els matrimonis forçats a la Unió Europea. Afegeix que les estadístiques oficials desagreguen les dades de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, laboral i altres formes.


La reforma del Codi Penal espanyol realitzada l’any passat també ha inclòs els matrimonis forçats com una forma de tràfic de persones, però també com a forma agreujada de coaccions. La professora explica que els països europeus més avançats en prevenció i intervenció, com el Regne Unit, han confiat en mesures socials i policials, i no tant en la via penal, per tractar la qüestió. En general, pocs casos es denuncien, perquè les dones afectades tenen por de trair la seva família o comunitat.

Una forma de violència masclista

A Catalunya, la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista del 2008 considera els matrimonis forçats una forma de violència masclista en l’àmbit social i comunitari, juntament amb les agressions sexuals o la mutilació genital femenina. Segons les conclusions de l’estudi Matrifor, tot i que es pot forçar tant a un home com a una dona a casar-se, “la freqüència i la pressió és més gran envers les dones. Tenen menys marge per escollir i les conseqüències socials de refusar un matrimoni o escapar-ne són pitjors per a les dones”. 
 
MATRIMONIS FORÇATS A CATALUNYA. Evolució històrica

Noelia Igareda avisa que un matrimoni forçat “pot ser la porta d’entrada a altres formes de violència de gènere, com la física, la psíquica o la sexual”. Per escapar-se’n, les joves poden incórrer en conductes de risc, com quedar-se embarassades d’altres homes per evitar que les casin. Si es divorcien i no tenen una xarxa de suport, “poden acabar en una situació social i econòmica tan vulnerable que les pot conduir, en casos extrems, a la prostitució”.

Matrifor ha detectat matrimonis forçats a Catalunya en les comunitats marroquines, xineses, senegaleses, gambianes, pakistaneses, bengalines i índies residents a Catalunya, així com en les d’ètnia gitana. Segons explica l’informe, aquests casaments es realitzen amb la finalitat de preservar la identitat, la cultura, les tradicions i l’honor familiar. El 2015, els Mossos d’Esquadra van detectar quinze casos, vuit amb menors i set amb dones adultes.

Igareda afegeix que, malgrat que l’edat mínima per a casar-se a Espanya és de setze anys, s’estan registrant casos en edats més joves: “Pot ser que una nena es casi mitjançant un ritual. Anirà a viure amb el seu home, hi mantindrà relacions sexuals i se’n pot quedar embarassada”.

La prevenció policial, la més integrada

Des del 2009, els Mossos d’Esquadra compten amb protocols de prevenció, detecció, atenció i seguiment de les víctimes de matrimonis forçats coordinats en l'àmbit català. Els cossos policials, a més, han realitzat jornades de formació on han entrat en contacte amb experiències desenvolupades al Regne Unit. 

Rosa Negre, cap de la Unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la Regió Policial de Girona, destaca la dificultat d’abordar aquests casos des de l’àmbit policial: “En els matrimonis forçats, la violència arriba al nucli familiar. Moltes són nenes de tretze, catorze i quinze anys que no sempre són capaces de capgirar a la situació. Sovint implica enfrontar-se a la família i l’entorn”. “Intervenim amb les comunitats a través d’associacions o mediadores culturals”, explica la caporala Andrea Garcia, de la Unitat Central de Proximitat i Atenció al Ciutadà.

Tant Garcia com Negre afirmen que els Mossos d’Esquadra són l’últim graó en la gestió del problema. Hi ha casos que es detecten a les comissaries en el moment en què una dona va a posar una denúncia per violència en l’àmbit de la parella i, arran d’aquest fet, es descobreix que ha estat casada a la força. En altres casos, familiars han denunciat la desaparició d’una menor que s’ha escapat de casa per evitar ser casada. 

Girona, pionera en la prevenció en l’àmbit comunitari

Girona és l’única demarcació que disposa d’un protocol per a l’abordatge de matrimonis forçats des d’una perspectiva comunitària, des dels cossos policials fins a l’àmbit sanitari, passant pels serveis socials i els centres educatius. 
 

La Binta tenia catorze anys quan va arribar del Senegal a un municipi de la província de Girona Foto: Adrià Costa


L’experiència de les comarques gironines és difícilment traslladable al conjunt de Catalunya, a causa de les diferents situacions que pateixen les catalanes de cada comunitat i del fet que es tracta d’una problemàtica que afecta tant a majors d’edat com a menors. “Estem en una fase de coneixement. A escala internacional estem buscant llocs on es facin bones pràctiques, com Holanda o el Regne Unit. També treballem de forma paral·lela amb líders d’entitats socials, grups de dones de diverses comunitats, així com amb altres departaments de la Generalitat, com el d’Ensenyament o Salut”, explica Orland Cardona, cap d'Àrea de Relacions Interdepartamentals i Participació de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 

Noelia Igareda considera que la col·laboració del professorat és imprescindible per identificar possibles casos: “Moltes nenes confien en el seu professor, i en un moment determinat poden donar un crit d’ajuda”. Entre les pautes que el protocol inclou perquè els centres puguin identificar situacions de risc, hi ha l’absentisme escolar, la davallada del rendiment acadèmic o les expressions d’incertesa o temor davant d’un viatge que els ha proposat la família. Un viatge per veure a un familiar gran és un pretext que s’utilitza per fer que les dones i nenes viatgin al país d’origen i, un cop allà, se les casi.

La finia línia entre els matrimonis concertats i els forçats

La Sughra és una mediadora intercultural pakistanesa i secretària general de la seu de Badalona de l’organització Minhaj-al-Quran International. Ella explica que els matrimonis concertats són una pràctica habitual al Pakistan: “La majoria hi estem d’acord. Sabem que tard o d’hora ens tocarà casar-nos”. 

Els seus pares no van trobar un candidat adequat a la seva carrera professional com a advocada fins que no va tenir 28 anys. “Es triga anys a buscar un candidat. I, si no coneixes el teu promès abans del matrimoni, no tens l’obligació de casar-te”, afegeix. Hi ha casos en què el matrimoni ve motivat per un sentiment amorós. En aquests casos, la família intervé per acompanyar el seu fill o filla a parlar amb l’altra família i establir formalment la unió. Al Pakistan, els matrimonis forçats estan prohibits “però una cosa són les lleis i l’altra la cultura masclista”, diu la Sughra.

A Catalunya, cada cop es detecten més situacions en què els catalans de pares pakistanesos discrepen amb les tradicions de la seva família. El contrast és més evident per a les noies: “Ara, en ple segle XXI, les noies estudien i entren en contacte amb una altra cultura i una altra mentalitat. L’educació del noi ha estat tradicionalment més flexible. Per a la noia, no. Aquí és on comencen els conflictes”.

Per a Sughra, la prevenció dels matrimonis forçats implica educar els pares en els valors de la societat d’acollida, així com per modificar el concepte d’honor que tenen. Ella està convençuda que la pràctica dels matrimonis concertats és compatible amb la vida actual dels catalans amb orígens pakistanesos. Els seus fills, però, es casarien mitjançant un matrimoni concertat? “No ho sé. Depèn. Em conformo tant si em demanen que triï jo la parella com si ells em presenten algú i els acompanyo a parlar amb l’altra família”.

Diferents visions del matrimoni

Igareda explica que la cultura occidental també ha practicat els matrimonis pactats o fins i tot forçats. “El missatge que transmetem a les comunitats que viuen a Catalunya és que la nostra societat no accepta forçar ningú a casar-se, sinó que es basa en la llibertat d’elecció de la persona. També que ens ha costat molt arribar a aquesta situació, perquè no fa tant de temps aquí també se’n feien”, explica Orland Cardona. 

La idea de consentiment lliure, a més, ha de conviure amb les diferents concepcions sobre el matrimoni que ara hi ha a la societat catalana. A Occident, es considera que la base d’un matrimoni ha de ser l’amor romàntic, però aquest no té per què ser el fonament de totes les concepcions de matrimoni que hi ha al món. Segons Igareda, “hi ha comunitats que consideren que el matrimoni no s’ha de decidir d'acord a l’amor. Una cultura, una classe social o compartir la mateixa religió, constitueixen uns pilars més importants per construir una família. L’amor mutu i el respecte es construeixen amb el temps”.

 

Després de set anys de matrimoni i tres fills en comú, es va divorciar. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació