09
de març
del
2016
Actualitzat
el
17
de març
a les
10:55h
En som líders europeus. Els ciutadans catalans som els que consumim més antidepressius només darrere de Dinamarca, Suècia i Portugal, segons l’informe “La salut de la població de Catalunya en el context europeu” que publica l’Observatori del Sistema de Salut. A NacióDigital hem analitzat el document de receptes facturades pel Servei Català de la Salut durant el 2014 i hem comprovat que un 14% dels medicaments prescrits ho són per combatre els trastorns d’ansietat i la depressió.
No és cap secret que la crisi ha fet augmentar el consum d’antidepressius i ansiolítics a Catalunya: se n’ha triplicat la xifra en tan sols una dècada tal com se’n desprèn del document “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya”, en què s’analitza la relació entre indicadors socioeconòmics com l’atur o el risc de pobresa amb indicadors mèdics com l’esperança de vida o l’índex de suïcidis.
Però és cert que estem tan tristos? El doctor de família Josep Maria Cots, que atén al CAP La Marina de Barcelona, assegura que patim “una depressió social” i que cal diferenciar molt bé “entre la depressió, que es produeix quan ens veiem sotmesos a esdeveniments veritablement estressants, i la distímia, una sensació de tristesa o apocament”. Sovint en el buit entre l’una i l’altra, en una societat obligada a la felicitat i abocada a la rapidesa, se’n recepten massa, assegura el metge.
De l’anàlisi dels medicaments facturats pel CatSalut el 2014 sorprèn també el nombre d’antidepressius i ansiolítics que es prescriuen als menors de 14 anys, que es troben entre els deus primers fàrmacs. L’increment dels casos d’autisme, que s’explica només en part per una millora en la detecció i la diagnosi, i la medicació dels trastorns d’hiperactivitat en són algunes de les explicacions.
Un altre motiu és que, en totes les franges d’edat, a Catalunya cada any augmenta el nombre de medicaments que consumim. Més enllà dels ansiolítics i els antidepressius, els fàrmacs més prescrits són els analgèsics, els antihipertensius i els protectors gàstrics. El resultat és que som la quarta comunitat autònoma de l’estat espanyol que més medicaments genèrics compra i pren, segons l’Informe general 2013 del Ministeri espanyol de Salut. Només ens guanyen al rànquing dels més medicats amb genèrics Castella i Lleó, Andalusia i País Basc.
De mitjana, segons les dades del 2012 de l’Observatori de la Salut –que abans de l’estiu haurà d’actualitzar-les per complir amb la llei de transparència–, prenem 18,5 receptes per habitant. Les dones ho fan un 38,4% més que els homes i el nombre de receptes entre les persones més grans de 85 anys quintupliquen el que prenen els menors de 44 anys.
Omeprazol i analgèsics per a tot i per a tothom
El medicament estrella per a tots aquests catalans i catalanes és, segons dades del Ministeri, l’omeprazol, un protector gàstric contra les úlceres i per a un millor flux dels àcids de l’estómac. La passió pel medicament fa que, com ocorre amb els antidepressius, l’Estat espanyol en sigui el primer consumidor d’Europa. N’és líder en consum, malgrat que no és el medicament més prescrit pel CatSalut –està en la quarta posició–, perquè es pot comprar en farmàcies sense recepta i molts opten per l’automedicació.
“L’omeprazol, que es recepta sobretot a l’atenció primària, ha estat molt útil per evitar les úlceres, que gairebé s’han eradicat a l’estat espanyol, però se n’ha donat per a tot i per a tothom”, explica Cots. Per exemple, si un esquiador s’ha esquinçat el turmell i ha de prendre un analgèsic antiinflamatori –l’ibuprofè n’és un d’ells–, se li recepta en molts casos un protector gàstric per contrarestar-ne els efectes secundaris. Pot ser que l’esquiador segueixi prenent-lo després de la prescripció quan no caldria. El mateix passa amb la gent gran. “Ara ens adonem que la presa crònica afecta al metabolisme del calci i, per això, la gent gran en té dèficit als óssos, motiu pel qual també se’ls ha de medicar”, alerta el doctor. La medicació és, al capdavall, com una roda que no deixa de girar.
Així, en nombre d’analgèsics tampoc ens fem enrere. Els últims informes de l’ONU han alertat de l’abús que en fa Occident d’aspirines, de paracetamols i d’ibuprofens. En concret, les dosis prolongades d’analgèsics antiinflamatoris com l’ibuprofè són la segona causa del mal de cap –cefalea per abús d’analgèsics, l’anomenen els metges– i poden afectar al sistema gàstric i, com a conseqüència, desencadenar problemes de cor i, de vegades, de ronyó.
La tríada contra les malalties cardiovasculars
El sedentarisme i les rutines frenètiques del treball provoquen, com passa amb antidepressius, ansiolítics, protectors gàstrics i analgèsics, que l’única solució per combatre la tríada d’hipertensió-diabetis-colesterol sigui la medicació. Així hem evitat que les malalties cardiovasculars, com l’embòlia o l’infart, siguin la primera causa de mort a Catalunya, però ho hem fet per la via ràpida. “Què és més fàcil per a la gent avui –pregunta Cots–, prendre’s una pastilla o anar al gimnàs, acceptar que potser estarem tristos més de dues setmanes i fer una dieta equilibrada?”.
No és cap secret que la crisi ha fet augmentar el consum d’antidepressius i ansiolítics a Catalunya: se n’ha triplicat la xifra en tan sols una dècada tal com se’n desprèn del document “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya”, en què s’analitza la relació entre indicadors socioeconòmics com l’atur o el risc de pobresa amb indicadors mèdics com l’esperança de vida o l’índex de suïcidis.
RÀNQUING DELS GRUPS DE FÀRMACS MÉS PRESCRITS. CatSalut (2014)
Però és cert que estem tan tristos? El doctor de família Josep Maria Cots, que atén al CAP La Marina de Barcelona, assegura que patim “una depressió social” i que cal diferenciar molt bé “entre la depressió, que es produeix quan ens veiem sotmesos a esdeveniments veritablement estressants, i la distímia, una sensació de tristesa o apocament”. Sovint en el buit entre l’una i l’altra, en una societat obligada a la felicitat i abocada a la rapidesa, se’n recepten massa, assegura el metge.
De l’anàlisi dels medicaments facturats pel CatSalut el 2014 sorprèn també el nombre d’antidepressius i ansiolítics que es prescriuen als menors de 14 anys, que es troben entre els deus primers fàrmacs. L’increment dels casos d’autisme, que s’explica només en part per una millora en la detecció i la diagnosi, i la medicació dels trastorns d’hiperactivitat en són algunes de les explicacions.
RÀNQUING DELS GRUPS DE FÀRMACS MÉS PRESCRITS. Per gènere i edat
Un altre motiu és que, en totes les franges d’edat, a Catalunya cada any augmenta el nombre de medicaments que consumim. Més enllà dels ansiolítics i els antidepressius, els fàrmacs més prescrits són els analgèsics, els antihipertensius i els protectors gàstrics. El resultat és que som la quarta comunitat autònoma de l’estat espanyol que més medicaments genèrics compra i pren, segons l’Informe general 2013 del Ministeri espanyol de Salut. Només ens guanyen al rànquing dels més medicats amb genèrics Castella i Lleó, Andalusia i País Basc.
De mitjana, segons les dades del 2012 de l’Observatori de la Salut –que abans de l’estiu haurà d’actualitzar-les per complir amb la llei de transparència–, prenem 18,5 receptes per habitant. Les dones ho fan un 38,4% més que els homes i el nombre de receptes entre les persones més grans de 85 anys quintupliquen el que prenen els menors de 44 anys.
RÀNQUING DE COMUNITATS AUTÒNOMES EN CONSUM DE GENÈRICS
RECEPTES PER HABITANT A L'ANY A CATALUNYA. Per franges d'edat
Omeprazol i analgèsics per a tot i per a tothom
El medicament estrella per a tots aquests catalans i catalanes és, segons dades del Ministeri, l’omeprazol, un protector gàstric contra les úlceres i per a un millor flux dels àcids de l’estómac. La passió pel medicament fa que, com ocorre amb els antidepressius, l’Estat espanyol en sigui el primer consumidor d’Europa. N’és líder en consum, malgrat que no és el medicament més prescrit pel CatSalut –està en la quarta posició–, perquè es pot comprar en farmàcies sense recepta i molts opten per l’automedicació.
“L’omeprazol, que es recepta sobretot a l’atenció primària, ha estat molt útil per evitar les úlceres, que gairebé s’han eradicat a l’estat espanyol, però se n’ha donat per a tot i per a tothom”, explica Cots. Per exemple, si un esquiador s’ha esquinçat el turmell i ha de prendre un analgèsic antiinflamatori –l’ibuprofè n’és un d’ells–, se li recepta en molts casos un protector gàstric per contrarestar-ne els efectes secundaris. Pot ser que l’esquiador segueixi prenent-lo després de la prescripció quan no caldria. El mateix passa amb la gent gran. “Ara ens adonem que la presa crònica afecta al metabolisme del calci i, per això, la gent gran en té dèficit als óssos, motiu pel qual també se’ls ha de medicar”, alerta el doctor. La medicació és, al capdavall, com una roda que no deixa de girar.
RÀNQUING DELS 10 PRINCIPIS ACTIUS MÉS CONSUMITS A L'ESTAT ESPANYOL
Així, en nombre d’analgèsics tampoc ens fem enrere. Els últims informes de l’ONU han alertat de l’abús que en fa Occident d’aspirines, de paracetamols i d’ibuprofens. En concret, les dosis prolongades d’analgèsics antiinflamatoris com l’ibuprofè són la segona causa del mal de cap –cefalea per abús d’analgèsics, l’anomenen els metges– i poden afectar al sistema gàstric i, com a conseqüència, desencadenar problemes de cor i, de vegades, de ronyó.
La tríada contra les malalties cardiovasculars
El sedentarisme i les rutines frenètiques del treball provoquen, com passa amb antidepressius, ansiolítics, protectors gàstrics i analgèsics, que l’única solució per combatre la tríada d’hipertensió-diabetis-colesterol sigui la medicació. Així hem evitat que les malalties cardiovasculars, com l’embòlia o l’infart, siguin la primera causa de mort a Catalunya, però ho hem fet per la via ràpida. “Què és més fàcil per a la gent avui –pregunta Cots–, prendre’s una pastilla o anar al gimnàs, acceptar que potser estarem tristos més de dues setmanes i fer una dieta equilibrada?”.