Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR


FOTOS Una gran festa torna a recordar els màrtirs de la Gleva de 1714

La commemoració recupera el seu format popular original, amb trabucaires, gegants , falcons i bastoners | Òmnium Voltreganès torna a implicar-se a la festa

per Redacció , 6 de març de 2016 a les 09:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La capçalera de la marxa de les torxes, amb personatges vestits d'època. Foto: Josep M. Montaner

 
El Voltreganès ha recordat aquest dissabte, 5 de març, els màrtirs de la Gleva de 1714, en una gran festa que ha recuperat el seu format popular inicial, amb trabucaires, falcons, gegants i bastoners, la baixada de torxes fins al santuari de la Gleva i l’ofrena floral. Ha estat un acte emotiu, però menys multitudinari que en algunes edicions anteriors, on la presència de miquelets havia generat molta expectació. El vent ha fet una mica la guitza i ha obligat a suspendre el ball de gegants.

L’any passat, Òmnium Voltreganès va desvincular-se de l’organització i, finalment, només es va fer una marxa de torxes, en una data diferent de les primeres edicions, a primers de març (sempre s’havia fet a principis de febrer). Ara, Òmnium Voltreganès s’hi ha tornat a implicar i ha organitzat la commemoració conjuntament amb els dos ajuntaments per on transcorre la celebració: el de les Masies de Voltregà i el de Sant Hipòlit de Voltregà.


L'homenatge ha començat a un quart de 6 de la tarda, amb la crida a la participació a càrrec dels Trabucaires Toca-sons de Taradell, pel centre de Sant Hipòlit de Voltregà, i el repic de campanes. La cercavila dels Gegants de Sant Hipòlit, des de la plaça de l’Ajuntament, prevista a continuació, s’ha suspès a causa del vent, tal com ja s'ha apuntat. A les 6 de la tarda s’ha presentat l’acte i els assistents han pogut gaudir de les actuacions dels Bastoners de Prats, els Falcons de Barcelona i els Bastoners de Sant Bartomeu del Grau, a la plaça de l'Església. Tot seguit, s’ha iniciat la marxa de torxes fins a la Gleva, presidida per una gran esteleda i per alguns personatges i abanderats vestits d’època. Un cop al santuari, s’han fet la tradicional ofrena floral i els parlaments. Un sopar popular ha tancat la vetllada.
 

Els Falcons de Barcelona, a la plaça de l'Església. Foto: Josep M. Montaner


La commemoració també inclou una exposició, Barcelona 1714 Jacques Rigaud: crònica de tinta i pólvora, del Memorial 1714, que encara es pot visitar aquest diumenge, de les 11 a les 14 hores, a l’Ateneu de Sant Hipòlit de Voltregà. També s’ha projectat un audiovisual elaborat des del Museu Industrial del Ter, sobre els Represaliats del Franquisme al Voltreganès.
 

Cartell i programa de l'acte


Els Fets de la Gleva, un apunt històric

L'objectiu de la commemoració passa per difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.

Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic santuari de la Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.
 

Galeria de fotos de l'homenatge als màrtirs de la Gleva de 1714 (Josep M. Montaner)

 

Inici de la marxa de les torxes. Foto: Josep M. Montaner
 

La tradicional marxa de les torxes ha arribat fins al santuari de la Gleva. Foto: Josep M. Montaner


El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el santuari, aturant la primera ofensiva borbònica.

A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al temple van ser executats.

El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.

Galeries de fotos de la commemoració:
- 2016 (Josep M. Montaner)
- 2015 (Adrià Costa)
- 2014 (Adrià Costa)
- 2014 (Joan Parera)
- 2013 (Xavier Sanfeliu)
- 2012 (Adrià Costa)
- 2012 (Zdzislaw Grygus)
- 2011 (Lurdes López)
 

Els Falcons de Barcelona, a la plaça de l'Església. Foto: Josep M. Montaner
 

Inici de la marxa de les torxes. Foto: Josep M. Montaner

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació