entrevista

Jordi Puigneró: «És el moment de considerar la ciberseguretat com una prioritat»

"Les multinacionals del sector TIC no estan gens preocupades pel procés català", assegura el secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Les connexions de qualitat i la formació en competències digitals, les altres prioritats

per Karma Peiró, Barcelona, 17 de març de 2016 a les 22:00 |
Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El que havia estat director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat fins fa poc, Jordi Puigneró, és actualment el nou secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquesta secretaria, de nova creació, està adscrita directament al Departament de Presidència. "Una de les coses que ha fet bé el govern en aquesta legislatura ha estat situar les TIC a Presidència. Són transversals, donen serveis a tots els àmbits. A governs importants del món, com el dels Estats Units, les TIC depenen directament de l'oficina del president Obama", explica Puigneró. Les principals funcions d'aquesta secretaria són planificar, supervisar i coordinar les polítiques del sector de les TIC de Catalunya en els pròxims anys.

- El proppassat 9 de febrer, va ser nomenat Secretari TIC, coincidint amb el Dia de la Internet Segura. Vostè va escriure a Twitter que la "ciberseguretat" serà una de les tres prioritats del seu mandat. En què consistirà?
- La nostra vida cada cop és més digital. Fem servir la xarxa per informar-nos, pel comerç, pel banc, en relació amb l’administració, a la nostra vida personal, etc. Si l’entorn digital no és segur, les empreses no hi confiaran. Si no hi confien, perdrem oportunitats tots. Crec que ha arribat el moment d’elevar la ciberseguretat a una de les prioritats de la secretaria.


- Quines institucions ens protegiran a Internet?
- L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. El govern ja ha anunciat que es crearà en aquesta legislatura.

- Fins ara cap institució se’n feia càrrec de la nostra seguretat?
- Fins ara teníem el CESICAT, que es va crear el 2010, però és una fundació. No té competències, sinó encàrrecs de govern per complir determinades accions. Però ja és moment de tenir l’Agència de Ciberseguretat.


- Quin poder d’actuació tindrà aquesta agència?
- Tot. Amb ella, crearem també la Llei de ciberseguretat nacional i començarem a vestir una política pública en l’àmbit de la ciberseguretat.

- Aquest "àmbit de la ciberseguretat", el pot concretar més?
- És tot el que té a veure amb la ciberprotecció, com per exemple, ser capaços de respondre a un ciberatac o a pràctiques de hacktivisme, assegurant els servidors del govern i les seves institucions. També la "ciberresiliència", és a dir, resistir quan es produeixi un ciberatac. I, finalment, tot allò que tingui a veure amb el cibercrim i la delinqüència a Internet, més en coordinació amb els Mossos d’Esquadra. Evidentment, hi ha més àmbits però fins que no siguem un estat no els podrem desplegar.

- Com ara quins?
- Doncs la ciberintel·ligència i la ciberdefensa. Un organisme estatal també té desenvolupades aquestes àrees, però ara no tenim les competències.

 

Jordi Puigneró. Foto: Adrià Costa

- La creació d'aquesta agència depèn de com avanci el procés d’independència?
- És una necessitat. L’haurem de crear igualment, independentment de com vagi el procés. Les farmàcies han de poder connectar-se amb els centres de salut per validar receptes i dispensar medicaments; els serveis d’urgències han de poder consultar els expedients mèdics; el servei de trànsit ha de poder supervisar les càmeres que depenen de les infraestructures públiques, etc. Hi ha molts serveis que depenen del bon funcionament dels sistemes d’informació. I és una prioritat protegir-los.
 
- La ciberseguretat és una de les tres prioritats de la secretaria. Quines són les altres dues?
- La segona, és la que anomeno, "enxarxats", que persegueix que a Catalunya tots estiguem connectats amb qualitat.

- Què significa "connexió de qualitat" per a vostè?
- Més amplada de banda. Tenim un repte: abans del 2020 ens hem compromès a què tots els ciutadans de Catalunya, i les seves empreses, tinguin com a mínim una connexió de 30Mb.

- Això depèn de les operadores també?
- Sí, clar, però aquest és un compromís polític. I nosaltres podem collar a les operadores perquè això succeeixi.

- A Catalunya quines són les zones que encara cal "enxarxar" millor?
- Tenim un país orogràficament complicat, sobretot per la zona del Pirineu. Fer arribar la telefonia mòbil, la televisió digital terrestre o qualsevol altra infraestructura de telecomunicacions, com la fibra òptica, no és fàcil i té costos molt elevats. Però no puc permetre que hi hagi ciutadans de primera i de segona.

- La tercera prioritat de la secretaria és la digitalització del país. "Enxarxar" i "digitalitzar" no seria el mateix?
- En aquest cas, parlem de formar a tothom perquè tingui oportunitats laborals en el sector TIC. En els darrers anys s’ha creat ocupació a Catalunya en aquest àmbit. Però la realitat és que hi ha empreses que no troben prou informàtics, ni enginyers de telecomunicacions o professionals en multimèdia, etc. Hem de capacitar millor els nostres ciutadans.

- De quina manera pensen fer aquesta capacitació?
- Començant per les escoles. Amb el Departament d’Ensenyament s’estan introduint iniciatives perquè els joves tinguin més interès per aquestes temàtiques.

- L’Edu_Hack, realitzat durant el Mobile World Congress (MWC), és un exemple? 
- Exacte. Va ser una capacitació amb centenars de mestres d’escoles de Catalunya perquè disposin d’eines per fer més atractives les assignatures. Tenim el programa de M-Schools, que a 2n i 3r d’ESO inclou el programa "Mobilitzem la informàtica" per impulsar la programació i la robòtica. Durant aquest curs ja hi han participat uns 18.000 alumnes de més de 900 centres. Però també tenim l’ACTIC, dirigit més al professional, que permet treure’s un certificat de competències en les TIC.  Amb les empreses, treballem per assessorar-los en l’àmbit del comerç electrònic, per fer més negoci. I quan parlem de digitalització també parlem d’iniciar sectors emergents, com els drons, que són molt útils.

- Per a què poden servir-nos els drons?
- Els drons són molt associats encara a la guerra i a les accions militars. Però mira, Internet també va tenir un origen militar i el GPS. S’ha demostrat que els drons poden tenir usos molt pràctics en els processos agrícoles o industrials. I hem creat el "Catalonia Smart Drone".
 

Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Foto: Adrià Costa

 
- Al MWC vostè va presentar el "Mobile Connect Catalunya", una identificació digital catalana, oi?
- Sí. De la mateixa manera que la ciberseguretat és fonamental a la xarxa per mantenir un espai segur, cada cop ho serà més identificar-nos. L’objectiu d’aquest govern és crear un servei català d’identitat digital pública per garantir un nivell elevat de seguretat.

- Per a què em serviria?
- Quan vols comprar unes entrades, potser entrant en el teu usuari de Facebook o Gmail, t’accepta la compra. Però deixes la identitat exclusivament en mans d’empreses, de les operadores o de bancs, com passa en altres països. Des del Govern, creiem que hem d’oferir un servei d’identitat que, en el procés de registre, garanteixi que aquella persona és qui diu ser.

- Estem parlant d’un DNI digital català?
- No, és crear una identitat digital que permeti fer més segures les transaccions a la xarxa a un determinat nivell. Per exemple, per votar.

- I què fem amb la firma electrònica, o els certificats digitals que ja tenim?
- Són coses diferents. Necessitem tenir un servei públic d’identitat digital a Catalunya que permeti fer transaccions comercials, per relacionar-nos amb les administracions, per votar. O, per exemple, perquè entitats privades com el Barça la puguin utilitzar per acreditar els seus socis, etc.  

- És necessària aquesta identitat digital catalana?
 
- La societat digital podria avançar sense tenir-la però hauríem de confiar la nostra identitat a tercers. No estaria acreditat per la Generalitat.

- Acabem de passar el MWC, el congrés de les Smart Cities ja porta cinc edicions, i l’any passat es va celebrar el primer congrés de la Internet de les Coses. Tots tres van lligats?
- Tot són cares d’un mateix cub. L’SmartCity Congress és com apliquem les tecnologies digitals per millorar els serveis urbans. La Internet de les Coses està pensat de cara a la indústria, té una vessant més econòmica. El Mobile World Congress està enfocat al ciutadà, perquè avui tots tenim un mòbil. Tots tres congressos serveixen per entendre com volem fer la revolució digital que estem vivim.

- Aquestes cares d’un mateix cub, tenen en comú les dades massives que en produeixen. S’ha pensat què fer amb elles?
- Estem en la primera fase, la de connectar-nos. La segona serà quins serveis de valor posem sobre aquesta connectivitat. Per exemple, en l’àmbit de la salut veurem com es delega més el control de la seva salut al ciutadà, a partir d’aplicacions mòbils o altres recursos, amb l’objectiu que no hi hagi tanta pressió sobre la Sanitat pública.

- I de les dades personals recollides què se’n farà?
- Hi haurà un debat molt important en els pròxims anys: la seguretat, la protecció i la privacitat de les dades. Hem de ser capaços de preservar la privacitat de les persones en aquesta nova societat digital, sense anar en contra del progrés, de la innovació i de la possibilitat de millorar molts àmbits de la nostra societat. Per exemple, en el camp de la recerca mèdica, el fet de disposar de molta informació de pacients, per investigar i trobar patrons, pot donar la resposta a algunes malalties.

- En tot cas, l’accés que empreses privades poden tenir a dades personals és un tema sensible...
- Exacte, també haurem de pensar com s’hi accedeix a aquestes dades. Però no podem posar el crit en el cel perquè hi accedeixin certes empreses per investigar, quan ens descarreguem qualsevol aplicació al mòbil, sense amoïnar-nos per l’empresa que hi ha al darrere ni quines dades està recollint, ni què faran amb elles.

- Per acabar, al Mobile World Congress segurament va parlar amb directius de multinacionals tecnològiques. En algun moment va tenir la sensació que el procés català podria ser un inconvenient per fer inversions a Catalunya?
- En el sector TIC no hi ha setmana que una multinacional no tingui aspiracions d’establir-se al nostre país. Recentment, hem vist com Amazon ha decidit que el principal centre de logística del Sud d’Europa el tindrà a Catalunya; Nestlé traslladarà la seu digital a Barcelona; Vodafone canvia la seu de Londres per Barcelona; Korea Telecom, acaba de confirmar-nos que desplega a la capital catalana la seva seu digital; Hewlett Packard instal·la el seu centre d’excel·lència d’impressió en 3D, etc. Podria continuar. Per tant, una cosa són les opinions subjectives i, una altra, les objectives. La meva conclusió és que les multinacionals no estan gens preocupades pel procés català, com a mínim en el sector de les TIC.
 

Jordi Puigneró, secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació