Una majestuosa cerimònia de 600 persones acomiada Ramon Noguera a Puig-reig

Espectacular és la paraula. Espectacular per l'ambient cultural que omplia la parròquia de Puig-reig; per la gran quantitat de persones que han ocupat fins a rebentar el santuari, i per la grandiloqüència del concert que, com gotes de pluja, ha anat oferint la Polifònica de Puig-reig i l'Escola Municipal de Música del poble, en honor a un dels músics i directors de música clàssica més reconeguts i emblemàtics del Berguedà, Ramon Noguera i Subirà. 

La cerimònia per acomiadar el que va ser impulsor de la Polifònica ha començat a les 11.00 del matí, puntual, amb una parròquia plena de gom a gom. Als laterals, autoritats, músics i cantaires; i al darrere, diverses fileres de persones dretes. Malgrat que a fora feia fred, l'església ràpidament s'ha omplert d'un caliu especial; el de la música, la cultura i el record. 

L'últim adéu a Ramon Noguera no ha estat, ni molt menys, convencional. De manera intercalada amb la missa, els membres de la Polifònica, i també de manera simbòlica els de l'Escola de Música han omplert la gran sala de majestuositat. Entre el repertori, no hi han faltat els rèquiems Lacrimosa, Kyrie, Confutatis, Sanctus i Hostias, especialment adorat aquest últim per Noguera; així com En la vostra ramada i, finalment, acompanyat de l'actuació de la Colla Sardanista, Pregària de Pau, una sardana composada per ell mateix, que ha fet saltar emocions i aplaudiments. 

Noguera (1937) va ser conegut a Catalunya i també a nivell internacional per posar Puig-reig al mapa de la música clàssica. Autodidacte, fins que va poder entrar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, va ser el creador i director de la Polifònica, l'embrió de la qual va ser la colla Joventut Sardanista. 
 
"En Ramon és viu"

Una de les frases que més s'ha repetit durant la cerimònia ha estat Noguera segueix "viu". Viu, han especificat, dins la coral que deixa, en els cantaires, en la seva família, en els Giovinetto i en tots els "valors humans i musicals" que ha difós al llarg de la seva vida. Per això, han especificat a la missa que Noguera serà viu "en la coral d'ara, i en la dels vells temps", ja que, tal com han precisat, el llegat que deixa "no és un miracle", sinó la feina feta "fruit de l'esforç" de tota una vida. 

"És un orgull tenir-lo com a fill predilecte", ha continuat l'alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba. En un discurs breu i clar, el batlle ha recordat els seus valors com a músic, però també la seva estima per Catalunya: "I com a català, voldria recordar la seva lluita i defensa de la llengua, cultura i identitat". 

A continuació, diverses persones de la Polifònica, de l'Escola de Música, de la Federació Catalana d'Entitat Corals o de la colla sardanista, entre altres, li han volgut dedicar unes darreres paraules de comiat. "I fins i tot, als Àngels, els hi trobaràs que canten poc afinats", han bromejat amb darrers tons d'estima.

Després d'un llarg aplaudiment, el fèretre de Noguera ha sortit del santuari tal com ha entrat, a les espatlles dels seus éssers estimats. Durant aquest camí, un passadís i una llarga estela de persones l'ha acompanyat fins al cementiri.