25
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
28
de febrer
a les
7:59h
Rumors de tota mena, sopars conspiratius, detectius en acció i agitació de sotanes han envoltat el web des del seu naixement. Però Germinans és un lloc obligat per a tots aquells que vulguin conèixer moltes interioritats de l’Església catalana. Això sí, des d’un prisma arxiconservador.
Germinans va néixer l’any 2007 com a òrgan d’expressió del sector més conservador del catolicisme, molt crític amb el que els seus autors anomenen el “nacionalprogressisme”. La seva decisió de romandre en l’anonimat i signar els articles amb psudònims diversos va convertir Germinans en un dels grans enigmes de l’arixidiòcesi de Barcelona. El seu estil descarat, fregant a vegades el sarcasme, va generar controvèrsies i va irritar el Palau Episcopal. Qui estava al darrere? Quina mà negra els alimentava?
Ara, s’ha desvetllat una part, només una part, de la incògnita. Un dels seus col·laboradors, que signa com a Oriolt, ha decidit fer la seva particular "sortida de l’armari". Es tracta de l’advocat Oriol Trillas, un dels animadors del web, qui acaba de publicar un article on reconeix la seva participació en el mitjà. Sembla que els de Germinans ja no tenen por del bàcul, ara que qui era un dels objectes de les seves diatribes, el cardenal Lluís Martínez Sistach, acaba de jubilar-se i ha arribat un nou arquebisbe a Barcelona, Juan José Omella.
En l’article on es mostra amb nom i cognom, Trillas justifica el recurs a la clandestinitat pel fet que des que va aparèixer el web, van patir investigacions des de l’arquebisbat. De fet, fins i tot van haver de respondre per una querella per injúries, que no va tenir més recorregut. En declaracions a NacióDigital, Oriol Trillas ha aclarit que “crec que era el moment per sortir perquè ja ha passat el temps de les amenaces, quan ens van voler fer callar sense aconseguir-ho. De totes maneres, jo he emprat l’acrònim del meu nom. Era molt fàcil”. Trillas no vol especificar si a partir d’ara, aniran destapant-se altres autors: "Cadascú respon per ell mateix".
Els crítics de Germinans assenyalen que molts dels seus atacs han estat injustos i han fet mal innecessari. Els seus missatges són sovint reaccionaris. Però alhora ha sabut fer-se un espai en l’univers mediàtic de l’Església catalana. “Ningú” el llegeix, però tothom n’està al cas. Ara mostra satisfacció pel canvi d’arquebisbe. Però que ningú no s’enganyi: Omella no és dels seus. I ja han donat el primer avís al senyor arquebisbe: una crítica per no haver sortit a condemnar el “parenostre blasfem” en els premis Ciutat de Barcelona, com sí que han fet altres bisbes.
Germinans va néixer l’any 2007 com a òrgan d’expressió del sector més conservador del catolicisme, molt crític amb el que els seus autors anomenen el “nacionalprogressisme”. La seva decisió de romandre en l’anonimat i signar els articles amb psudònims diversos va convertir Germinans en un dels grans enigmes de l’arixidiòcesi de Barcelona. El seu estil descarat, fregant a vegades el sarcasme, va generar controvèrsies i va irritar el Palau Episcopal. Qui estava al darrere? Quina mà negra els alimentava?
Ara, s’ha desvetllat una part, només una part, de la incògnita. Un dels seus col·laboradors, que signa com a Oriolt, ha decidit fer la seva particular "sortida de l’armari". Es tracta de l’advocat Oriol Trillas, un dels animadors del web, qui acaba de publicar un article on reconeix la seva participació en el mitjà. Sembla que els de Germinans ja no tenen por del bàcul, ara que qui era un dels objectes de les seves diatribes, el cardenal Lluís Martínez Sistach, acaba de jubilar-se i ha arribat un nou arquebisbe a Barcelona, Juan José Omella.
En l’article on es mostra amb nom i cognom, Trillas justifica el recurs a la clandestinitat pel fet que des que va aparèixer el web, van patir investigacions des de l’arquebisbat. De fet, fins i tot van haver de respondre per una querella per injúries, que no va tenir més recorregut. En declaracions a NacióDigital, Oriol Trillas ha aclarit que “crec que era el moment per sortir perquè ja ha passat el temps de les amenaces, quan ens van voler fer callar sense aconseguir-ho. De totes maneres, jo he emprat l’acrònim del meu nom. Era molt fàcil”. Trillas no vol especificar si a partir d’ara, aniran destapant-se altres autors: "Cadascú respon per ell mateix".
Els crítics de Germinans assenyalen que molts dels seus atacs han estat injustos i han fet mal innecessari. Els seus missatges són sovint reaccionaris. Però alhora ha sabut fer-se un espai en l’univers mediàtic de l’Església catalana. “Ningú” el llegeix, però tothom n’està al cas. Ara mostra satisfacció pel canvi d’arquebisbe. Però que ningú no s’enganyi: Omella no és dels seus. I ja han donat el primer avís al senyor arquebisbe: una crítica per no haver sortit a condemnar el “parenostre blasfem” en els premis Ciutat de Barcelona, com sí que han fet altres bisbes.