25
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
27
de febrer
a la
13:37h
El Mobile World Congress de Barcelona atreu l'atenció mediàtica de mitjans de tot el món. També dels de la República Democràtica del Congo. Nadine Fula és periodista de Radio Okapi i ha vingut a cobrir l'esdeveniment més important de la indústria del mòbil. Com explica per a NacióDigital, "cal insistir a les multinacionals perquè es comprometin de veritat amb la traçabilitat" de l'origen dels minerals que es fan servir per fabricar smartphones. L'est del seu país està immers en un conflicte armat, justament d'on venen materials com el coltan. El 2010, Estats Units va aprovar la Dodd-Frank Act o "Llei Obama", com és coneguda a l'Àfrica central. Va ser un primer intent de lluitar contra l'origen conflictiu dels minerals mitjançant un sistema de certificació obligatori per a les empreses estatunidenques. Però encara queda molt per fer com ella mateixa testifica.
- Com d'estreta és la relació entre els minerals conflictius i la inestabilitat al teu país?
- La RD del Congo té una gran riquesa en el seu subsòl, tenim molts minerals. Aquesta cirsumstància és la base mateixa del conflicte. Entre els minerals més explotats i venuts hi ha el coltan. De la província de Kibu s'extreu entre el 60 i el 80 percent del mineral que compren les multinacionals de les telecomunicacions. Això fa que sempre hi hagi conflictes armats, ja que, els rebels aprofiten aquesta situació per practicar el comerç il·lícit.
- O sigui, per als grups armats són una font de finançament...
- Són els "minerals de sang" perquè són obtinguts a partir de la guerra. Tenen una traçabilitat dubtosa i són extrets per nens, dones i homes en condicions molt difícils. Totes aquestes circumstàncies tenen conseqüències nefastes en aquesta part del nostre país. Jo visc a la capital i no estic en contacte directe amb aquestes situacions però sabem que els que hi són ho pateixen.
- ...
El conflicte és especialment dur per als nens i les dones. Quan hi ha una guerra, elles passen a ser esclaves sexuals i es produeixen moltes violacions. També hi ha infants que es converteixen en "nens soldat". Tot i que no fem servir aquesta expressió. Més aviat, es diu que estan associats als grups armats.
- I l'escola?
- Els nens poden començar l'escolarització però l'abandonen perquè veuen els seus amics que tenen la mateixa edat, uns 7 o 8 anys, i van a la mina i treballen per tenir una mica de diners. Automàticament deixen l'escola perquè no hi guanyen res.
- Hi ha algú que estigui lluitant contra aquesta situació?
- Hi ha molts esforços previstos. Hi ha ONG que intenten aconseguir que es compleixi l'exigència de la traçabilitat per tal que la cadena de producció sigui transparent. És a dir, que se sàpiga qui ha produït els minerals, d'on venen i on van. Cal dir també que les multinacionals que es comprometen amb aquesta traçabilitat no són nombroses. Algunes prefereixen tancar els ulls.
- Què es pot fer des d'Europa?
- Cal insistir a les multinacionals perquè es comprometin de veritat amb la traçabilitat de l'origen dels minerals.
- La llei que va aprovar Estats Units va ser efectiva?
- La "Llei Obama" ha tingut un efecte positiu i negatiu. Negatiu en el sentit que els propietaris d'algunes mines no han tingut temps d'adaptar-se a la certificació exigida. Haurien calgut moratòries perquè la llei es va aplicar directament i molts van perdre la mercaderia que pretenien vendre. El seu costat costat positiu és que als Estats Units moltes empreses van començar a respectar aquesta llei important només minerals certificats com a no conflictius. Però encara cal fer més. Des d'aleshores s'han començat a regularitzar algunes mines com a "verdes", en contraposició a les "vermelles", que són les que tenen presència armada.
- El sector de la mineria es va paralitzar?
La normativa va afectar tots els emplaçaments miners sense distinció, es van posar els bons i els dolents en el mateix sac i molts van perdre la mercaderia. Molts es van passar a l'agricultura, la major part, però l'agricultura no dóna tants diners per viure com la mineria. Ara ja hi ha zones que han pogut demostrar que la seva cadena de producció es justa i "no hi ha sang".
- Què fa el govern de la RD del Congo?
- Justament és el seu ministeri de Mines qui controla el territori on la mineria és més present i qualifica algunes zones de "verdes" perquè es considera que l'extracció no es produeix en condicions d'abús als drets humans. Tanmateix, això no és suficient perquè també cal l'aportació dels països veïns. No tots els rebels i grups armats son congolesos. Cal que l'autoritat dels països veïns ajudin la RD del Congo a aconseguir la pau.
- En quines condicions treballa un periodista a la RD del Congo?
- La gran majoria treballa com a freelance i no té un sou regular. A més, hi ha problemes de seguretat. Alguns periodistes han esta arrestats tot i informar de manera veraç. Durant l'any electoral hi ha molta tensió. El proper mes de novembre tindrem eleccions tot i que l'òrgan tècnic que ha d'organitzar les eleccions diu que no té mitjans suficients per fer-ho, així que tampoc ho sabem del cert.
- I tu?
- Jo treballo a Radio Okapi és un projecte de Nacions Unides i tenim l'immunitat. Ens garanteix que si diem res en contra de la majoria no ens passa res. Tot i que això no vol dir que sempre ho haguem de fer, nosaltres estem "al mig del poble": ni a favor de la majoria ni de l'oposició. Som la veu del poble. Però per als altres mitjans és molt difícil.
- Que t'interessa del Mobile World Congress de Barcelona?
- He vingut convidada per LaFede.cat. En certa manera, des de la RD del Congo estem preocupats. El coltan que les empreses de telecomunicacions fan servir venen del nostre país. Ens agradaria que al congrés es tractés el tema per obligar a les empreses a fer front a certa responsabilitat social per seguir de veritat la cadena de producció dels minerals i pensar en el desenvolupament dels països que els han proporcionat les matèries primeres. No he vist que el tema estigui a l'agenda. D'altra banda, també anire a veure els congressos alternatius que s'han organitzat.
- Com d'estreta és la relació entre els minerals conflictius i la inestabilitat al teu país?
- La RD del Congo té una gran riquesa en el seu subsòl, tenim molts minerals. Aquesta cirsumstància és la base mateixa del conflicte. Entre els minerals més explotats i venuts hi ha el coltan. De la província de Kibu s'extreu entre el 60 i el 80 percent del mineral que compren les multinacionals de les telecomunicacions. Això fa que sempre hi hagi conflictes armats, ja que, els rebels aprofiten aquesta situació per practicar el comerç il·lícit.
- O sigui, per als grups armats són una font de finançament...
- Són els "minerals de sang" perquè són obtinguts a partir de la guerra. Tenen una traçabilitat dubtosa i són extrets per nens, dones i homes en condicions molt difícils. Totes aquestes circumstàncies tenen conseqüències nefastes en aquesta part del nostre país. Jo visc a la capital i no estic en contacte directe amb aquestes situacions però sabem que els que hi són ho pateixen.
- ...
El conflicte és especialment dur per als nens i les dones. Quan hi ha una guerra, elles passen a ser esclaves sexuals i es produeixen moltes violacions. També hi ha infants que es converteixen en "nens soldat". Tot i que no fem servir aquesta expressió. Més aviat, es diu que estan associats als grups armats.
- I l'escola?
- Els nens poden començar l'escolarització però l'abandonen perquè veuen els seus amics que tenen la mateixa edat, uns 7 o 8 anys, i van a la mina i treballen per tenir una mica de diners. Automàticament deixen l'escola perquè no hi guanyen res.
- Hi ha algú que estigui lluitant contra aquesta situació?
- Hi ha molts esforços previstos. Hi ha ONG que intenten aconseguir que es compleixi l'exigència de la traçabilitat per tal que la cadena de producció sigui transparent. És a dir, que se sàpiga qui ha produït els minerals, d'on venen i on van. Cal dir també que les multinacionals que es comprometen amb aquesta traçabilitat no són nombroses. Algunes prefereixen tancar els ulls.
- Què es pot fer des d'Europa?
- Cal insistir a les multinacionals perquè es comprometin de veritat amb la traçabilitat de l'origen dels minerals.
- La llei que va aprovar Estats Units va ser efectiva?
- La "Llei Obama" ha tingut un efecte positiu i negatiu. Negatiu en el sentit que els propietaris d'algunes mines no han tingut temps d'adaptar-se a la certificació exigida. Haurien calgut moratòries perquè la llei es va aplicar directament i molts van perdre la mercaderia que pretenien vendre. El seu costat costat positiu és que als Estats Units moltes empreses van començar a respectar aquesta llei important només minerals certificats com a no conflictius. Però encara cal fer més. Des d'aleshores s'han començat a regularitzar algunes mines com a "verdes", en contraposició a les "vermelles", que són les que tenen presència armada.
- El sector de la mineria es va paralitzar?
La normativa va afectar tots els emplaçaments miners sense distinció, es van posar els bons i els dolents en el mateix sac i molts van perdre la mercaderia. Molts es van passar a l'agricultura, la major part, però l'agricultura no dóna tants diners per viure com la mineria. Ara ja hi ha zones que han pogut demostrar que la seva cadena de producció es justa i "no hi ha sang".
- Què fa el govern de la RD del Congo?
- Justament és el seu ministeri de Mines qui controla el territori on la mineria és més present i qualifica algunes zones de "verdes" perquè es considera que l'extracció no es produeix en condicions d'abús als drets humans. Tanmateix, això no és suficient perquè també cal l'aportació dels països veïns. No tots els rebels i grups armats son congolesos. Cal que l'autoritat dels països veïns ajudin la RD del Congo a aconseguir la pau.
- En quines condicions treballa un periodista a la RD del Congo?
- La gran majoria treballa com a freelance i no té un sou regular. A més, hi ha problemes de seguretat. Alguns periodistes han esta arrestats tot i informar de manera veraç. Durant l'any electoral hi ha molta tensió. El proper mes de novembre tindrem eleccions tot i que l'òrgan tècnic que ha d'organitzar les eleccions diu que no té mitjans suficients per fer-ho, així que tampoc ho sabem del cert.
- I tu?
- Jo treballo a Radio Okapi és un projecte de Nacions Unides i tenim l'immunitat. Ens garanteix que si diem res en contra de la majoria no ens passa res. Tot i que això no vol dir que sempre ho haguem de fer, nosaltres estem "al mig del poble": ni a favor de la majoria ni de l'oposició. Som la veu del poble. Però per als altres mitjans és molt difícil.
- Que t'interessa del Mobile World Congress de Barcelona?
- He vingut convidada per LaFede.cat. En certa manera, des de la RD del Congo estem preocupats. El coltan que les empreses de telecomunicacions fan servir venen del nostre país. Ens agradaria que al congrés es tractés el tema per obligar a les empreses a fer front a certa responsabilitat social per seguir de veritat la cadena de producció dels minerals i pensar en el desenvolupament dels països que els han proporcionat les matèries primeres. No he vist que el tema estigui a l'agenda. D'altra banda, també anire a veure els congressos alternatius que s'han organitzat.