22
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
23
de febrer
a les
9:22h
De Kinshasa a Barcelona hi ha uns 5.000 quilòmetres. Aquesta distància des de la capital de la República Democràtica (RD) del Congo és la que aquest cap de setmana ha recorregut Nadine Fula, periodista de Radio Okapi, per "veure i escoltar" el que dóna de sí el Mobile World Congres (MWC) de Barcelona i retransmetre-ho a la gent del seu país.
A l'est de la RD del Congo, prop de la frontera amb Ruanda i Burundi, les regions d'Ituri i Kivu estan immerses en un conflicte armat en el qual l'extracció de minerals utilitzats per fabricar mòbils hi té una forta implicació. Es calcula que en aquesta zona hi ha al voltant del 80% de les reserves mundials de coltan, un mineral la demanda del qual s'ha disparat en els últims anys amb l'auge de l'electrònica. Les milícies armades presents al territori aprofiten l'extracció d'aquest mineral, l'estany, el tungstè i l'or, també presents al ric subsòl congolès, per finançar-se. Per això, controlen mines i treballadors sotmesos a la seva explotació.
Des d'Estats Units, la Dodd-Frank Act o "Llei Obama", com és coneguda a l'Àfrica central, va ser un primer intent de lluitar contra l'origen conflictiu dels minerals mitjançant un sistema de certificació obligatori per a les empreses estatunidenques. Però no va ser suficient. De fet, només va paralitzar durant un temps el mercat dels minerals al Congo, com explica Fula.
Per aquest motiu, i davant d'aquestes dificultats, la periodista congolesa assegura que li agradaria que les empreses assistents a la trobada internacional del món dels mòbils tractessin temes com l'obligació de seguir la cadena de traçabilitat dels minerals per assegurar que no s'obtenen en condicions de violació dels drets humans. "No he vist aquest tema a l'agenda del MWC", remarca, tanmateix.
La "traçabilitat" arriba al Parlament Europeu
Des de Catalunya, l'entitat Justícia i Pau promou la campanya #conflictminerals. Un dels seus membres, Miquel Àngel Prieto, declara que la iniciativa aprofita "el moment que s'està vivint a nivell d'institucions europees". Concretament, el Parlament Europeu va plantejar el maig passat i per "primera vegada" regular la importació de minerals extrets en zones de conflicte, fet que afectaria a més de 800.000 companyies europees.
Aquesta regulació està en fase de discussió des de l'1 de febrer entre el propi Parlament Europeu, la Comissió i el Consell de la Unió Europea. De moment, el projecte de la norma s'aplicaria als minerals del coltan, l'estany, els tungstè i l'or, requerint que els productes que els incorporin passin per un procés que vagi més enllà de la certificació, de manera que sigui possible garantir la traçabilitat del seu origen.
"La norma europea supera la 'Llei Obama", ja que, com explica Prieto, "les empreses han de demostrar que han pres mesures per demanar informació en cada fase del cicle productiu". "El fet que l'empresa es mobilitzi en la demanda d'informació i sensibilització als proveïdors, farà que el canvi, tard o aviat, sigui possible", afegeix.
D'altra banda, la seva petició de crear "un espai de reflexió i discussió sobre com les empreses poden contribuir a evitar la violació de drets humans" sempre ha tingut les "portes tancades" al Mobile. "És una demanda que hem fet al MWC a través d'una fundació en la que participa l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol", detalla Prieto.
Es tracta de la Fundació World Mobile Capital Barcelona que, segons el membre de Justícia i Pau, "s'ha centrat en afavorir un teixit empresarial sobre la base del mòbil i afavorir l'entrada dels dispositius en àmbits com l'educació o la sanitat". A pesar d'això, el consistori barceloní ha fet passos a favor de solucionar el problema dels minerals conflictius. En aquest sentit, Prieto destaca l'anunci d'adhesió de l'Ajuntament a l'observatori Electronics Watch per incloure una "clàusula de traçabilitat" en els seus proveïdors de tecnologia i la realització d'una prova pilot per introduir telèfons de comerç just.
Fairphone, una alternativa al sistema
Un dels models que podria incorporar l'Ajuntament de Barcelona, segons va anunciar, seria el Fairphone. Miquel Ballester és responsable de Producte i d'Innovació d'aquesta empresa dels Països Baixos ubicada a Amsterdam i, com explica per a NacióDigital, "avui en dia és impossible controlar els 30 materials que es fan servir per fabricar un mòbil però pas a pas anem fent feina". "Tenim un model molt transparent on expliquem quines coses són possibles i quines no ho són per a nosaltres", afegeix.
Tot i que part de les accions empreses per Fairphone van en la direcció de fabricar un mòbil que suposi una alternativa de comerç just, en bona mesura l'activitat d'aquesta empresa també passa per la difusió de la problemàtica. "Una ONG faria una investigació i trauria un informe", assegura Ballester, mentre que el seu enfocament és més "pràctic" fabricant un producte que arriba a uns consumidors i posa el problema dels minerals conflictius en l'agenda política i mediàtica.
A l'est de la RD del Congo, prop de la frontera amb Ruanda i Burundi, les regions d'Ituri i Kivu estan immerses en un conflicte armat en el qual l'extracció de minerals utilitzats per fabricar mòbils hi té una forta implicació. Es calcula que en aquesta zona hi ha al voltant del 80% de les reserves mundials de coltan, un mineral la demanda del qual s'ha disparat en els últims anys amb l'auge de l'electrònica. Les milícies armades presents al territori aprofiten l'extracció d'aquest mineral, l'estany, el tungstè i l'or, també presents al ric subsòl congolès, per finançar-se. Per això, controlen mines i treballadors sotmesos a la seva explotació.
Des d'Estats Units, la Dodd-Frank Act o "Llei Obama", com és coneguda a l'Àfrica central, va ser un primer intent de lluitar contra l'origen conflictiu dels minerals mitjançant un sistema de certificació obligatori per a les empreses estatunidenques. Però no va ser suficient. De fet, només va paralitzar durant un temps el mercat dels minerals al Congo, com explica Fula.
Per aquest motiu, i davant d'aquestes dificultats, la periodista congolesa assegura que li agradaria que les empreses assistents a la trobada internacional del món dels mòbils tractessin temes com l'obligació de seguir la cadena de traçabilitat dels minerals per assegurar que no s'obtenen en condicions de violació dels drets humans. "No he vist aquest tema a l'agenda del MWC", remarca, tanmateix.
La "traçabilitat" arriba al Parlament Europeu
Des de Catalunya, l'entitat Justícia i Pau promou la campanya #conflictminerals. Un dels seus membres, Miquel Àngel Prieto, declara que la iniciativa aprofita "el moment que s'està vivint a nivell d'institucions europees". Concretament, el Parlament Europeu va plantejar el maig passat i per "primera vegada" regular la importació de minerals extrets en zones de conflicte, fet que afectaria a més de 800.000 companyies europees.
Aquesta regulació està en fase de discussió des de l'1 de febrer entre el propi Parlament Europeu, la Comissió i el Consell de la Unió Europea. De moment, el projecte de la norma s'aplicaria als minerals del coltan, l'estany, els tungstè i l'or, requerint que els productes que els incorporin passin per un procés que vagi més enllà de la certificació, de manera que sigui possible garantir la traçabilitat del seu origen.
"La norma europea supera la 'Llei Obama", ja que, com explica Prieto, "les empreses han de demostrar que han pres mesures per demanar informació en cada fase del cicle productiu". "El fet que l'empresa es mobilitzi en la demanda d'informació i sensibilització als proveïdors, farà que el canvi, tard o aviat, sigui possible", afegeix.
D'altra banda, la seva petició de crear "un espai de reflexió i discussió sobre com les empreses poden contribuir a evitar la violació de drets humans" sempre ha tingut les "portes tancades" al Mobile. "És una demanda que hem fet al MWC a través d'una fundació en la que participa l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol", detalla Prieto.
Es tracta de la Fundació World Mobile Capital Barcelona que, segons el membre de Justícia i Pau, "s'ha centrat en afavorir un teixit empresarial sobre la base del mòbil i afavorir l'entrada dels dispositius en àmbits com l'educació o la sanitat". A pesar d'això, el consistori barceloní ha fet passos a favor de solucionar el problema dels minerals conflictius. En aquest sentit, Prieto destaca l'anunci d'adhesió de l'Ajuntament a l'observatori Electronics Watch per incloure una "clàusula de traçabilitat" en els seus proveïdors de tecnologia i la realització d'una prova pilot per introduir telèfons de comerç just.
Fairphone, una alternativa al sistema
Un dels models que podria incorporar l'Ajuntament de Barcelona, segons va anunciar, seria el Fairphone. Miquel Ballester és responsable de Producte i d'Innovació d'aquesta empresa dels Països Baixos ubicada a Amsterdam i, com explica per a NacióDigital, "avui en dia és impossible controlar els 30 materials que es fan servir per fabricar un mòbil però pas a pas anem fent feina". "Tenim un model molt transparent on expliquem quines coses són possibles i quines no ho són per a nosaltres", afegeix.
Tot i que part de les accions empreses per Fairphone van en la direcció de fabricar un mòbil que suposi una alternativa de comerç just, en bona mesura l'activitat d'aquesta empresa també passa per la difusió de la problemàtica. "Una ONG faria una investigació i trauria un informe", assegura Ballester, mentre que el seu enfocament és més "pràctic" fabricant un producte que arriba a uns consumidors i posa el problema dels minerals conflictius en l'agenda política i mediàtica.
| Els minerals conflictius, presents en diversos components electrònics |
|---|
| Columbita-tantalita Més conegut a l'Àfrica central com a coltan. De la columbita s’obté el niobi i de la tantalita el tàntal, que és un metall molt mal·leable i bon conductor de l’electricitat i la calor, amb una alta resistència a la corrosió. Per aquesta raó és clau en multitud de components, inclosos circuits, condensadors, lents i discs durs. Cassiterita (òxid d’estany) És el mineral del qual s’obté l’estany, un metall altament resistent a la corrosió freqüentment utilitzat en les soldadures dels aparells electrònics. Wolframita És el mineral del tungstè, fàcil de trobar a elèctrodes i antenes de contacte. Or És un metall preciós que a més de les seves aplicacions ornamentals, és valorat per la seva conductivitat i alta resistència a la corrosió, motiu pel qual connectors i recobriments amb or estan freqüentment presents en aparells electrònics, incloent-hi telèfons mòbils, tauletes o televisors.  Tungstè de Ruanda, a l'est de la República Democràtica del Congo. Foto: Fairphone |