El camp català, per primer cop a les urnes després de l'eliminació de les cambres agràries

Els comicis agraris se celebren el proper diumenge amb novetats importants com el canvi de percentatge per obtenir representació i el model d'elecció territorial

21 de febrer del 2016
Actualitzat a les 19:01h
Diumenge vinent, eleccions agràries
Diumenge vinent, eleccions agràries | Adrià Costa
El proper 28 de febrer se celebraran a Catalunya les eleccions agràries, uns comicis que serveixen per determinar la representativitat de les organitzacions professionals davant les administracions catalanes. La cita amb les urnes del proper diumenge és, però, diferent a les que s'han fet fins ara al país, ja que per primer cop els pagesos catalans no escolliran representants a les cambres agràries, que van ser eliminades amb la nova llei que va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya a finals del 2014.

Adéu a les cambres agràries

Enlloc de les cambres de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, la nova llei catalana va crear un model amb una sola cambra territorial que s'aniria renovant amb eleccions cada cinc anys i no cada quatre com s'havia fet anteriorment. L'executiu d'Artur Mas, amb l'aleshores conseller d'Agricultura Josep Maria Pelegrí, va considerar que les cambres agràries s'havien tornat "obsoletes i sense funcions administratives i de consulta".

En aquestes cambres hi havien representades les organitzacions professionals agràries i els sindicats, els membres dels quals eren escollits per principis democràtics. Cadascuna de les cambres provincials estava formada per vint-i-cinc persones i les seves funcions es limitaven a representació i consulta. 

Obtenir representació serà més complicat en aquestes eleccions

Un altre canvi respecte a la llei fins ara vigent és que el percentatge mínim de representativitat passa a ser del 15% en comptes del 10% anterior. Les organitzacions professionals agràries, coalicions o agrupacions independents que obtinguin aquest mínim percentatge de vots tenen la consideració de més representatives en l'àmbit de Catalunya i exerciran la representació institucional davant les administracions públiques i davant altres entitats o organismes de caràcter públic.

Qui pot votar? 

A les eleccions agràries tenen dret a vot totes aquelles persones, tant físiques com jurídiques, que acreditin la seva condició de les professionals del sector agrari. En les eleccions del proper diumenge estan cridats a les urnes un total de 26.005 electors, un 41% dels quals són de la demarcació de Lleida (9.218 a Ponent i 1.530 a l'Alt Pirineu i l'Aran). Girona aporta 3.603 votants i la Catalunya central 3.527.

Quantes candidatures es presenten?

Segons el Departament d'Agricultura de la Generalitat, en aquests comicis agraris es presenten un total de tres candidatures. La d'Unió de Pagesos, la de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i la Asociación Agraria-Jóvenes Agricultores (ASAJA).