20
de febrer
del
2016
Actualitzat
a les
12:49h
Les eleccions primàries que els republicans celebraran aquest dissabte a l’estat de Carolina del Sud seran decisives. Queden sis candidats al quadrilàter: el multimilionari Donald Trump, demagog i populista; l’ultraconservador Ted Cruz; l’ambiciós Marco Rubio, senador per Florida que intenta presentar-se com el més presidencial dels aspirants; el veterà Jeb Bush, membre de la coneguda saga política, ara en hores baixes; el centrista John Kasich, governador d’Ohio, potser massa moderat per triomfar aquí, i l’oftalmòleg Ben Carson, molt proper a les posicions reaccionàries de Cruz i cada cop amb menys espai.
Carolina del Sud pot ser el final de trajecte per a Jeb Bush. Amb diners, organització potent i suports, Bush ha topat amb un context hostil. Al llegat de la presidència del seu germà, George Bush, molt pesat, s’ha afegit una manca de grapa personal (en part per un estil refractari a la demagògia fàcil) i a l’aparició d’altres opcions que li han ocupat l’espai, el d’un conservador presentable. Rubio, més jove que ell, s’ha pogut presentar com una mena de “Bush renovat”.
Les enquestes assenyalen que Trump s’endurà dissabte Carolina del Sud, tret de gir inesperat de darrera hora. Pel segon lloc ja hi ha més especulacions, en una lluita a tres entre Cruz, Rubio i Bush. Si Rubio queda segon, serà el gran vencedor perquè aspira a presentar-se com l’abanderat del “seny” conservador. Fins i tot si és tercer, el senador de Florida té corda. Però Jeb Bush necessita, si més no, quedar per damunt de Rubio, cosa molt improbable en aquests moments.
Rubio s’ha apuntat un èxit de darrera hora: el suport que li ha donat la governadora de Carolina del Sud, la jove Nikki Haley, una reaccionària de cara amable. Tots al partit republicà s’estan alineant de cara al futur. Ja hi ha qui anuncia un "tiquet" republicà de cara al novembre: Rubio-Haley.
I caucus demòcrata a Nevada
Pel cantó demòcrata, aquest dissabte també és rellevant. Els demòcrates celebren caucus (eleccions en assemblees) a Nevada, estat de l’oest, seu de la ciutat-casino de Las Vegas. Després de l’empenta de la candidatura progressista i díscola de Bernie Sanders, Hillary Clinton necessita guanyar aquí. Les enquestes assenyalen que pot aconseguir-ho, però per la mínima.
Per poc que sigui, una victòria a Nevada –on Clinton disposa de l’ajuda extraordinària de la maquinària engreixada pel veterà senador Harry Reid- seria providencial per la seva candidatura en dificultats. A finals de mes, el 27 de febrer, Clinton i Sanders es veuran les cares a les primàries de Carolina del Sud, on l’exsecretària d’Estat té avantatge.
Les eleccions que queden d’aquí a final de mes decidiran moltes coses. Si Clinton s’imposa a Nevada, ni que sigui per un vot, i amb claredat a Carolina del Sud, la seva posició de favorita no perillarà. Però si Sanders aconseguís derrotar-la a Nevada, la imatge de Clinton quedaria molt danyada. Per la seva banda, Bush està qüestionat i només un cop de la fortuna a Carolina del Sud podria salvar, de moment, una candidatura ara per ara assetjada.
Aquestes eleccions primàries estan donant un munt d’elements sorprenents. A la fragmentació de candidatures, s’hi ha afegit l’eclosió d’alternatives populistes d’esquerra i dreta amb molta força. Vella i nova política, en els seus vessants respectius positius i negatius, malden per fer-se amb un espai. Per acabar-ho d’adobar, el Papa Francesc ha aparegut en la campanya, alertant del caràcter ben poc cristià de Trump. Una aparició, la pontifícia, que paradoxalment pot ajudar el multimilionari en alguns estats ultraconservadors, com Carolina.
Febrer és un anticip. L’1 de març, el Superdimarts, tindran lloc eleccions a onze estats, la majoria del sud (Texas, Geòrgia, Alabama), on els candidats més establerts i conservadors ho tenen bé. Però també a Vermont (d’on és senador Sanders) i a Massachusetts, referent dels estats progressistes dels EUA.
Carolina del Sud pot ser el final de trajecte per a Jeb Bush. Amb diners, organització potent i suports, Bush ha topat amb un context hostil. Al llegat de la presidència del seu germà, George Bush, molt pesat, s’ha afegit una manca de grapa personal (en part per un estil refractari a la demagògia fàcil) i a l’aparició d’altres opcions que li han ocupat l’espai, el d’un conservador presentable. Rubio, més jove que ell, s’ha pogut presentar com una mena de “Bush renovat”.
Les enquestes assenyalen que Trump s’endurà dissabte Carolina del Sud, tret de gir inesperat de darrera hora. Pel segon lloc ja hi ha més especulacions, en una lluita a tres entre Cruz, Rubio i Bush. Si Rubio queda segon, serà el gran vencedor perquè aspira a presentar-se com l’abanderat del “seny” conservador. Fins i tot si és tercer, el senador de Florida té corda. Però Jeb Bush necessita, si més no, quedar per damunt de Rubio, cosa molt improbable en aquests moments.
Rubio s’ha apuntat un èxit de darrera hora: el suport que li ha donat la governadora de Carolina del Sud, la jove Nikki Haley, una reaccionària de cara amable. Tots al partit republicà s’estan alineant de cara al futur. Ja hi ha qui anuncia un "tiquet" republicà de cara al novembre: Rubio-Haley.
I caucus demòcrata a Nevada
Pel cantó demòcrata, aquest dissabte també és rellevant. Els demòcrates celebren caucus (eleccions en assemblees) a Nevada, estat de l’oest, seu de la ciutat-casino de Las Vegas. Després de l’empenta de la candidatura progressista i díscola de Bernie Sanders, Hillary Clinton necessita guanyar aquí. Les enquestes assenyalen que pot aconseguir-ho, però per la mínima.
Per poc que sigui, una victòria a Nevada –on Clinton disposa de l’ajuda extraordinària de la maquinària engreixada pel veterà senador Harry Reid- seria providencial per la seva candidatura en dificultats. A finals de mes, el 27 de febrer, Clinton i Sanders es veuran les cares a les primàries de Carolina del Sud, on l’exsecretària d’Estat té avantatge.
Les eleccions que queden d’aquí a final de mes decidiran moltes coses. Si Clinton s’imposa a Nevada, ni que sigui per un vot, i amb claredat a Carolina del Sud, la seva posició de favorita no perillarà. Però si Sanders aconseguís derrotar-la a Nevada, la imatge de Clinton quedaria molt danyada. Per la seva banda, Bush està qüestionat i només un cop de la fortuna a Carolina del Sud podria salvar, de moment, una candidatura ara per ara assetjada.
Aquestes eleccions primàries estan donant un munt d’elements sorprenents. A la fragmentació de candidatures, s’hi ha afegit l’eclosió d’alternatives populistes d’esquerra i dreta amb molta força. Vella i nova política, en els seus vessants respectius positius i negatius, malden per fer-se amb un espai. Per acabar-ho d’adobar, el Papa Francesc ha aparegut en la campanya, alertant del caràcter ben poc cristià de Trump. Una aparició, la pontifícia, que paradoxalment pot ajudar el multimilionari en alguns estats ultraconservadors, com Carolina.
Febrer és un anticip. L’1 de març, el Superdimarts, tindran lloc eleccions a onze estats, la majoria del sud (Texas, Geòrgia, Alabama), on els candidats més establerts i conservadors ho tenen bé. Però també a Vermont (d’on és senador Sanders) i a Massachusetts, referent dels estats progressistes dels EUA.
| El calendari de les primàries nord-americanes |
|---|
| 20 de febrer: primàries republicanes a Carolina del Sud 20 de febrer: caucus demòcrata a Nevada 23 de febrer: caucus republicà a Nevada 27 de febrer: primàries demòcrates a Carolina del Sud 1 de març: Superdimarts (primàries a onze estats) |