El futur de les Adoberies de Vic, a debat

L’arqueòloga Montserrat de Rocafiguera considera que la transformació de l’històric barri és “una oportunitat” per recuperar el patrimoni arqueològic a la capital d'Osona | La rehabilitació i els seus possibles usos socials no s'han solucionat en les darreres dues legislatures

Una panoràmica general de les Adoberies
Una panoràmica general de les Adoberies | Adrià Costa
21 de febrer del 2016
Actualitzat a les 20:26h
Les Adoberies són un enclavament de gran valor i significat històric, situat a Vic, al costat del riu Méder. Les seves edificacions han patit un progressiu deteriorament i algunes estan en perill d’esfondrament. La rehabilitació d’aquesta zona de la ciutat per tal de donar-li un ús social ha estat tema de debat, tant en àmbits polítics com socials.

No és un tema nou. En els dos anteriors mandats, l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal ja ho portava en el seu programa electoral, tot i que finalment no va reeixir cap iniciativa. També han proposat reformes partits com ERC o Capgirem Vic.

El darrer intent seriós d’aportar contingut al debat ha estat el de la QUAM 2015, cicle d'activitats vinculades a l'art contemporani i l'educació, organitzada per l'ACVic, Centre d'Arts Contemporànies, que va celebrar un taller aquest estiu al voltant de les Adoberies, amb tècnics especialitzats.
 

A l'interior d'un dels edificis encara s'hi poden trobar pells. Foto: Adrià Costa
 

A l'interior de la fàbrica La Tuta encara s'hi conserven clots. Foto: Adrià Costa


Del taller, se’n van extreure algunes conclusions contundents. En citem algunes: no hi ha manteniment en els 18 edificis de les Adoberies, i només s’han fet actuacions puntuals amb caràcter d’urgència perquè afectaven la via pública; malgrat que les Adoberies van ser declarades Bé Cultural d’Interés Nacional i Etnològic per la Generalitat de Catalunya, estan en un avançat estat de degradació; no hi ha cap programa que prevegi impulsar les actuacions necessàries; i s’ha constatat que s’han realitzat obres sense llicència ni autorització de l’Ajuntament de Vic ni del Departament de Cultura de la Generalitat.

A partir d’aquestes conclusions, la QUAM va convidar els propietaris, Ajuntament, Generalitat  i ciutadania a consensuar el futur del barri, amb una rehabilització que tingui en compte el seu possible ús social. Per finançar-ho, es creu que es podrien buscar ajuts europeus.

En aquest marc, el passat mes d’octubre va prosperar una moció a l’Ajuntament on s’instava a la reforma de l’històric barri. La iniciativa va sorgir dels grups d’esquerra de l’oposició –ERC, Capgirem Vic i Vic per a Tots- però la resta de formacions s’hi van afegir i es va aprovar per unanimitat.

Segons el text de la moció,  l’Ajuntament es compromet a “treballar fermament per impulsar la recuperació i rehabilitació” de les Adoberies en base a “criteris ètics, ambientals, socials i econòmics sostenibles”. A més, els partits amb representació al Parlament de Catalunya instaran les seves formacions perquè als pressupostos de la Generalitat s’habiliti una partida econòmica d’inversions destinada a la rehabilitació de l’illa adobera. El text també demana el compromís dels propietaris afectats i fixa la constitució d’una comissió tècnico-política perquè, en el termini d’un any, elabori una proposta consensuada.
 

Un dels clots de la fàbrica La Tuta. Foto: Adrià Costa
 

Vista general de les Adoberies, des de l'interior d'un dels edificis. Foto: Adrià Costa

 

Usos i patrimoni

L’ACVic i a+ Col·lectiu han organitzat un cicle de jornades formatives sobre el futur de les Adoberies. La primera conferència es va celebrar el passat dijous, 11 de febrer, i va anar a càrrec de Montserrat de Rocafiguera, arqueòloga i presidenta del Centre d'Investigacions Arqueològiques d'Osona (CIAO).

De Rocafiguera va defensar que el barri de les Adoberies de Vic "és una gran oportunitat de recuperar el patrimoni arquitectònic de la ciutat". L’arqueòloga aposta perquè qualsevol intervenció que s'hi dugui a terme pugui mantenir "el valor genuí" del barri.

A la conferència, de Rocafiguera va explicar que hi ha documents que proven l'existència de restes de valor patrimonial i arqueològic sota els actuals edificis abandonats de les Adoberies de Vic i que pertanyen "a l'època romana i medieval". Una tesi que corroboraria "el fet que sempre que s'ha fet alguna intervenció a prop de la zona s'han trobat restes arqueològiques". La presidenta del CIAO va destacar que la transformació del barri seria "molt important des d'un punt de vista patrimonial, i no tant per les adoberies, que són del segle XVIII i són edificis relativament senzills, sinó perquè suposaria descobrir part de la ciutat romana de Vic".
 

La conferència de Montserrat de Rocafiguera va reunir una trentena de persones. Foto: Monmar Comunicació

 

A la fàbrica La Tuta s'hi conserven infraestructures destinades als processos d’adobament de la pell. Foto: Adrià Costa


De Rocafiguera també va dir que qualsevol remodelació hauria de passar per garantir un equilibri entre els usos i la preservació del patrimoni. A banda, va elogiar la tasca de la plataforma a+ Col·lectiu per tal de generar idees i propostes en la regeneració del barri.

En l'acte, l'arqueòloga va fer un recorregut històric pel barri de les Adoberies: des del primer precedent del barri de les Clotes i les adoberies medievals passant per la pràctica desaparició per la Guerra dels Segadors i posterior recuperació fins a la creació de les adoberies actuals que, a causa de la deslocalització de la indústria tèxtil, van acabar per tancar a finals dels 70 i principis dels 80.

El cicle de xerrades pretén "eixamplar el debat públic sobre el futur de l'emblemàtic barri de les Adoberies de Vic, acostar-lo a la ciutadania i aportar-hi des d'un punt de vista independent". ACVic i a+ Col·lectiu estan treballant per organitzar dues conferències més dins d'aquesta iniciativa, entre febrer i març.

a+ Col·lectiu és una plataforma creada amb l'objectiu de revitalitzar el barri de les Adoberies de Vic des de la "consciència de la importància social, cultural, arquitectònica i històrica d'aquest barri". Pretén ser un laboratori d'idees, un think tank independent i obert a la participació de la ciutadania per tal de generar propostes i activitats que incideixin en l'espai públic d'aquesta zona. Agrupa professionals de perfils diversos, com gestors culturals, arquitectes o educadors.
 

Un assecador. Foto: Adrià Costa

 

La façana de la fàbrica La Tuta, edifici del segle XVIII reformat al segle XIX. Foto: Adrià Costa