Muriel Casals passa la torxa

Milers de persones es congreguen a la Ciutadella en l’homenatge d’Òmnium Cultural | Jordi Cuixart, actual president de l'entitat reivindica la "victòria de tots": “La Muriel no és de ningú” | Lluís Llach canta “Abril 74” en un acte que acaba amb "Els segadors" i "Bella Ciao"

Lluís Llach ha protagonitzat un dels moments més emotius de l'homenatge a Muriel Casals
Lluís Llach ha protagonitzat un dels moments més emotius de l'homenatge a Muriel Casals | Adrià Costa
18 de febrer del 2016
Actualitzat el 20 de febrer a les 18:13h
Després de les institucions, la ciutadania. Una gernació s’ha aplegat aquest vespre al passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella per oferir el seu adéu a Muriel Casals. Però encara més per agafar-ne el testimoni, perquè pels qui hi han compartit la gènesi del procés, l’expresidenta d’Òmnium Cultural no és una persona que se n’hagi anat, sinó una companya present en totes les cruïlles dels darrers temps i que, d’alguna manera, continuarà ben viva.

”El dol també agermana”, ha dit la periodista Rita Marzoa, que ha presentat l’acte. Oi tant, i encara més el camí sempre reprès quan se’n coneix l’objectiu. Tots els vessants del camí que ha fet Casals en els seus 70 anys han estat revisitats en un vespre fresc meteorològicament i càlid de voluntats. L’Arcadi Oliveras, còmplice dels anys d’estudis universitaris i de sensibilitats socials, ha recordat el seu vessant d’economista crítica, defensora d’una economia al servei de les persones i no pas d’interessos corporatius.

Lluís Juste de Nin –antic "psuquero", com la Muriel- ha testimoniat el seu compromís amb la llengua i la cultura. Ada Parellada ha parlat de la seva identificació pels drets de les dones i ha lluït el davantal que la Muriel es posava en les trobades anuals d’un grup d’amigues –Les dones del davantal- a Semproniana. Un davantal que porta la paraula “endavant”…
 

Rita Marzoa, Carme Forcadell i Josep Maria Vila d'Abadal, a l'homenatge a Muriel Casals. Foto: Adrià Costa


Xavier Sala-i-Martin, que fou deixeble seu a la universitat, ha elogiat la tasca de Muriel Casals com a docent, sempre esperonant el debat i els criteris diversos, quan ella era economista marxista. No va fer canviar d’opinió al jove liberal, però sí que li va fer qüestionar algunes coses, segons ha reconegut.

Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i expresident de l’AMI, ha perfilat l’afany de l’homenatjada “per fer que aquest país fos tan normal com els altres”. Vila d’Abadal va formar amb Muriel Casals (Òmnium) i Carme Forcadell (ANC) un equip exitós de lideratge del teixit associatiu. Carme Forcadell, ara presidenta del Parlament, ha afirmat que “trobaré a faltar d’ella la seva capacitat per saber escoltar”. Forcadell ha explicat que a vegades deien d’elles dues que simbolitzaven el seny i la rauxa, però que Casals li havia dit que les dues podien intercanviar perfectament el seu paper.

Jordi Porta, Quim Torra –expresidents d’Òmnium- i Jordi Cuixart, l’actual, han parlat de la petjada que Muriel Casals va deixar en l’entitat cultural. Cuixart ha recordat una recent anada a la Catalunya Nord, on es van trobar Muriel Casals, antiga militant del PSUC, i Teresa Rebull, antiga militant del POUM: “Les dues Catalunyes, amb nom de dona”. Ho ha posat com exemple de la capacitat que tenia ella per cohesionar i trobar-se amb tothom.


"La victòria de tots"

Com s’ha repetit aquests dies, Cuixart ha exclamat que “el millor homenatge a la Muriel és la victòria, sí, però la victòria de tots”. Per afegir que “la Muriel no és de ningú”, tot advertint que ella seria la primer a no voler que se li fessin homenatges acrítics.

Al final de l’acte, han pujat a l’escenari la germana, la filla i el nét, més els qui han anat intervingut i diverses personalitats, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. La veu, acompanyada per tots els presents, de Lluís Llach ha portat l’acte cap a la seva conclusió. Amb una lletra corprenedora, la d’Abril 74, del disc Viatge a Ítaca, una cançó escrita a l’escalf de la Revolució dels Clavells portuguesa, referent pels qui albiren també una revolta pacífica, trencadora i generosa sobre les runes del passat que no ha de tornar. Els Segadors i Bella Ciao han estat els darrers cants. Aromes de fraternitat han omplert l’ambient al passeig dels Til·lers.