L'entrada dels jutjats de Vic. Foto: Adrià Costa
Escàndol majúscul a l’advocacia vigatana. Una advocada, Mercè Serrat Faba, va contractar un detectiu per espiar diversos bufets de la competència mitjançant un mètode força enrevessat i amb uns objectius que presenten moltes ombres. Hi podria haver uns vint-i-cinc advocats afectats, segons ha pogut saberNacióDigital. El cas es va iniciar l’any 2013 i s’ha mantingut en somort fins ara, quan s’ha fet pública una sentència del Tribunal Suprem, de la qual se n’ha fet ressò el diari Expansión.
El modus operandi era el mateix en cada ocasió. El detectiu contractat es presentava als despatxos d’altres advocats de Vic, fent-se passar per un client i sempre amb temàtiques diverses. L’impostor els oferia un cas en el que la defensa de la part contrària anava a càrrec, precisament, de qui l’estava pagant, o sigui, Serrat Faba. L’objectiu era que els advocats, emparats per la privacitat d’una conversa client-advocat, contemplada en el codi deontològic de la professió, es deixessin anar i parlessin malament de Serrat Faba, per llavors poder reclamar una indemnització per injúries. Les converses es van gravar sense que els advocats ho sabessin.
Finalment, Serrat Faba, un cop recopilada tota la informació enregistrada, va presentar vuit querelles penals als jutjats de Vic contra nou dels seus col·legues. A cada un d’ells se’ls reclamava entre 3.000 i 65.000 euros, per injúries i en concepte de pagament del detectiu.
Quatre d’aquests recursos no es van admetre a tràmit i els altres quatre han seguit el seu procés judicial. A hores d’ara, estan pendents dels recursos presentats pels advocats denunciats.
NacióDigital ha intentat posar-se en contacte en diverses ocasions amb Serrat Faba però no ha estat possible. Actualment està col·legiada al Col·legi d’Advocats de Barcelona.
El paper del jutge degà de Vic
Els advocats denunciats estan indignats, tal com reflecteixen les declaracions d’un d’ells: “Aquesta pràctica vulnera el secret professional. El codi deontològic no permet que les converses amb el client es facin públiques”. I afegeix, en clara al·lusió a portar la denunciant als tribunals: “Estem esperant que es resolguin tots els casos. Llavors entrarem nosaltres i prendrem les mesures judicials que considerem oportunes”.
En el marc d’aquest debat, el cas va agafar més rellevància amb un nou protagonista: José Luís Gómez Arbona, jutge degà de Vic. El jutge, en rebre les querelles de Serrat Faba, va dictar un acord alertant al Col·legi d’Advocats de Vic que hi havia les querelles i instava l’òrgan a avisar els seus col·legiats per tal que prenguessin precaucions i, si s’esqueia, també mesures disciplinàries contra Serrat Faba.
A la denunciant, Serrat Faba, no li va fer massa gràcia aquest acord i el va recórrer davant del Consell General del Poder Judicial, que va rebutjar la petició. Llavors, la lletrada va decidir portar el cas al Tribunal Suprem, al·legant que s’havien vulnerat els seus drets a l’honor, a la pròpia imatge, a la intimitat i la presumpció d’innocència, i exigia responsabilitats disciplinàries vers el jutge i demanava una indemnització per part del mateix i de l’Estat, segons indica el diari Expansión. El Tribunal Suprem acaba de desestimar ara la demanda i ha obligat a pagar les despeses del judici a Serrat Faba.
El paper del Col·legi d’Advocats de Vic
Alguns dels afectats estan “decebuts” amb el “poc suport” que han rebut per part del Col·legi d’Advocats de Vic. En rebre l’acord del jutge degà, l’ens no va prendre cap mesura disciplinària i, segons aquests mateixos afectats, només es van alertar uns quants bufets concrets. “A d’altres no ens van dir res i hi vam caure de quatre grapes”, lamenta un dels advocats denunciats.
Joan Riera Claret, degà del Col·legi d’Advocats de Vic, considera que aquestes crítiques són injustes. “Vam rebre queixes i estem pendents d’obrir diligències per una possible falta greu del codi deontològic, però a hores ara està tot paralitzat”, explica el degà. I ho argumenta així: “Quan hi ha diversos advocats enfrontats en un procés penal no podem intervenir. Hem d’esperar que s’hagi resolt el cas als tribunals, ja que existeix una certa inseguretat jurídica i el dret dóna peu a moltes interpretacions”.