Pobresa energètica

«Pobresa energètica és quan no es pot pagar el confort»

A Catalunya, més de 600.000 persones pateixen pobresa energètica i no poden viure amb una temperatura confortable a la seva llar| Endesa, Gas Natural Fenosa i Agbar asseguren que estan complint la normativa però les entitats socials ho posen en dubte

per Redacció, 14 de febrer de 2016 a les 14:16 |
Interior d'una llar amb pobresa energètica | José Manuel Gutiérrez
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Pobresa energètica és quan no es pot pagar el confort", explica Coque Claret, arquitecte i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV-UPC). "Per confort entenem mantenir el menjador de casa teva a una temperatura d'entre 18 i 21 graus".

A Catalunya, unes 683.700 persones (un 9,3% del total de la població) tenen dificultats per mantenir el seu habitatge calent, d'acord amb les dades de l'Idescat. Molts no encenen la calefacció a l'hivern, viuen a la llar en penombra o no tenen aigua calenta. Aquest problema social es deu a tres circumstàncies: la caiguda de la renda de les famílies per la crisi econòmica, l'augment progressiu del preu dels subministraments, i el mal aïllament dels habitatges.  


L'Aliança contra la Pobresa Energètica ofereix suport als afectats per talls en el subministrament, però aquesta no és la solució. Un estudi de l'Associació de Ciències Ambientals relaciona la pobresa energètica amb l'excés de mortalitat hivernal. El 2012, es van produir 7.000 morts prematures a tot l'estat espanyol per aquesta causa. 

Davant d'aquesta problemàtica, NacióDigital i BTV han col·laborat en una producció conjunta de dos reportatges- en format multimèdia i audiovisual- per explicar les causes i conseqüències de la pobresa energètica. Ambdós treballs es donaran a conèixer demà dimarts 16 de febrer, en un acte especialment pensat per a debatre i avançar en eradicar la problemàtica. 


Isaac Méler (ND) i Laia Balasch (BTV) han entrevistat durant setmanes a famílies afectades, experts, responsables de subministradors de serveis d'aigua, llum i gas, arquitectes, a la tinent d'alcaldessa de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, i a l'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, entre d'altres. 

"En definitiva, parlem d'una qüestió política", afegeix Claret. "Ja tenim una llei de Pobresa Energètica però ara cal ser efectius en la seva aplicació". 



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació