14
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
17:36h
Muriel Casals ha mort a la 1.06 d'aquesta matinada a l'Hospital Clínic de Barcelona, segons un comunicat oficial de Junts pel Sí. El seu funeral tindrà caràcter íntim i reservat, però més endavant se celebrarà un acte públic. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha pronunciat una declaració pública a les 12 del matí des del Palau de la Generalitat, essent aquest l'únic pronunciament que faran els membres del Govern de Catalunya.
VÍDEOS: Muriel Casals, una vida dedicada als drets socials i polítics dels catalans.
FOTOS: Muriel Casals, en un recull de 31 imatges de la seva acció política.
Nascuda a la localitat francesa d'Avinyó un 6 d'abril i filla d'un català i d'una francesa, la vida de Muriel Casals Couturier a Occitània es va acabar el dia que el seu pare, un advocat de Sabadell i soldat republicà exiliat, va decidir tornar a Catalunya. Casals va créixer a Sabadell entre les històries franceses heretades de la seva mare i les experiències d'un país que vivia sota la bota del franquisme.
El seu vincle amb la política el va anar descobrint a la Universitat de Barcelona, el lloc on va estudiar Econòmiques i on va contactar amb el PSUC, partit on va militar al costat de figures destacades com Josep Termes o Jordi Solé Tura. La seva militància comunista la va relligar anys després amb Iniciativa per Catalunya, si bé la seva vocació catalanista i cada cop més independentista la va anar allunyant d'aquesta formació.
Doctora a partir del 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, Muriel Casals va enarborar la bandera del catalanisme durant anys a través dels seus llibres històrics que versaven sobre el passat industrial de Catalunya, la crisi i renovació del sector tèxtil i el paper de la dona al mercat català. La tasca d'historiadora la va compaginar amb la docència a l'Autònoma, on va fer classes d'Anàlisi Econòmic, i amb altres responsabilitats com la de formar part del Consell Català del Moviment Europeu i de la junta de l'Ateneu Barcelonès, on hi va estar del 2003 al 2007.
Un any més tard, va entrar a Òmnium Cultural, i la seva cara es va fer popular arreu del país el 2010, quan es va presentar per presidir l'entitat en unes eleccions internes que va guanyar amb més de 600 vots. Com ella mateixa recordava sovint, aquell va ser l'any que l'independentisme va fer un gran pas endavant amb la manifestació del 10 de juliol, just després que el Tribunal Constitucional retallés l'Estatut d'Autonomia.
A partir d'aquell moment, la seva figura va anar agafant volada, i va començar a ser vista per la ciutadania com una de les líders independentistes que trepitjava el carrer i que aglutinava unes voluntats que, a voltes, s'allunyaven dels interessos dels partits.
Muriel Casals va ser una de la cares del tàndem independentista que formava amb Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana que, amb Òmnium Cultural, van organitzar les mobilitzacions a favor de la independència des del 2012 fins al 2015. Durant els darrers anys, Casals va estar a la primera línia de la política catalana, oimés quan va ser escollida com a tercera candidata de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del passat 27 de setembre.
Un mes després, es va convertir en diputada de la XI legislatura del Parlament de Catalunya, la que ha posar les bases d'una independència que ella ja no veurà.
Una nit de confusió informativa i precipitació dels mitjans
Diversos mitjans, entre ells NacióDigital i el canal televisiu 324, havíem informat de la mort de la diputada de Junts pel Sí, Muriel Casals, el vespre d'aquest dissabte. Tot i que fonts molts properes ho estaven afirmant, ni els seus familiars directes ni l'Hospital Clínic de Barcelona ho havien confirmat. Després de publicar que la mort ja s'havia produïit, la majoria dels mitjans vam passar a assenyalar que estava "clínicament morta".
VÍDEOS: Muriel Casals, una vida dedicada als drets socials i polítics dels catalans.
FOTOS: Muriel Casals, en un recull de 31 imatges de la seva acció política.
T'estimem i et trobarem a faltar, Muriel. pic.twitter.com/dC6My4Vx9n
— Òmnium Cultural (@omnium) 14 febrer, 2016
El passat dissabte 30 de gener, la diputada Muriel Casals va carregar contra el Tribunal Constitucional, a qui va acusar de no ser neutral. Ho va fer en una entrevista matinal a RAC1, una de tantes que havia fet en els darrers anys. Aquella, però, va ser la darrera de la seva vida. Poques hores després, un ciclista l'envestiria en un pas de vianants entre el carrer Provença i el carrer Comte d’Urgell de Barcelona. L'impacte li va provocar un traumatisme cranioencefàlic i l'ingrés a l'Hospital Clínic de la ciutat, on aquest dissabte ha entrat en coma irreversible i se l'ha considerat clínicament morta.Lamentem profundament haver d'informar del decés de la companya, amiga i diputada Muriel Casals i Couturier https://t.co/Fk7fPrrMih
— Junts pel Sí (@JuntsPelSi) 14 febrer, 2016
Nascuda a la localitat francesa d'Avinyó un 6 d'abril i filla d'un català i d'una francesa, la vida de Muriel Casals Couturier a Occitània es va acabar el dia que el seu pare, un advocat de Sabadell i soldat republicà exiliat, va decidir tornar a Catalunya. Casals va créixer a Sabadell entre les històries franceses heretades de la seva mare i les experiències d'un país que vivia sota la bota del franquisme.
El seu vincle amb la política el va anar descobrint a la Universitat de Barcelona, el lloc on va estudiar Econòmiques i on va contactar amb el PSUC, partit on va militar al costat de figures destacades com Josep Termes o Jordi Solé Tura. La seva militància comunista la va relligar anys després amb Iniciativa per Catalunya, si bé la seva vocació catalanista i cada cop més independentista la va anar allunyant d'aquesta formació.
Doctora a partir del 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, Muriel Casals va enarborar la bandera del catalanisme durant anys a través dels seus llibres històrics que versaven sobre el passat industrial de Catalunya, la crisi i renovació del sector tèxtil i el paper de la dona al mercat català. La tasca d'historiadora la va compaginar amb la docència a l'Autònoma, on va fer classes d'Anàlisi Econòmic, i amb altres responsabilitats com la de formar part del Consell Català del Moviment Europeu i de la junta de l'Ateneu Barcelonès, on hi va estar del 2003 al 2007.
Un any més tard, va entrar a Òmnium Cultural, i la seva cara es va fer popular arreu del país el 2010, quan es va presentar per presidir l'entitat en unes eleccions internes que va guanyar amb més de 600 vots. Com ella mateixa recordava sovint, aquell va ser l'any que l'independentisme va fer un gran pas endavant amb la manifestació del 10 de juliol, just després que el Tribunal Constitucional retallés l'Estatut d'Autonomia.
A partir d'aquell moment, la seva figura va anar agafant volada, i va començar a ser vista per la ciutadania com una de les líders independentistes que trepitjava el carrer i que aglutinava unes voluntats que, a voltes, s'allunyaven dels interessos dels partits.
Muriel Casals va ser una de la cares del tàndem independentista que formava amb Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana que, amb Òmnium Cultural, van organitzar les mobilitzacions a favor de la independència des del 2012 fins al 2015. Durant els darrers anys, Casals va estar a la primera línia de la política catalana, oimés quan va ser escollida com a tercera candidata de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del passat 27 de setembre.
Un mes després, es va convertir en diputada de la XI legislatura del Parlament de Catalunya, la que ha posar les bases d'una independència que ella ja no veurà.
Una nit de confusió informativa i precipitació dels mitjans
Diversos mitjans, entre ells NacióDigital i el canal televisiu 324, havíem informat de la mort de la diputada de Junts pel Sí, Muriel Casals, el vespre d'aquest dissabte. Tot i que fonts molts properes ho estaven afirmant, ni els seus familiars directes ni l'Hospital Clínic de Barcelona ho havien confirmat. Després de publicar que la mort ja s'havia produïit, la majoria dels mitjans vam passar a assenyalar que estava "clínicament morta".
Malgrat que gent de l'entorn a Muriel Casals ha anunciat la seva mort, la informació no està confirmada ni per la família ni per l'hospital
— 324.cat (@324cat) 13 febrer, 2016
Més enllà, el diputat i portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull, també va desmentir la mort a través de Twitter, que ha demanat "respecte per la intimitat de la família en aquests moments difícils".RECTIFICACIÓN: Muriel Casals está clínicamente muerta en el Hospital Clínic de Barcelona. Ampliamos en https://t.co/Kk2PdzBGxR
— La Vanguardia (@LaVanguardia) 13 febrer, 2016
Desmentim les informacions aparegudes sobre la mort de M. Casals. Demanem respecte x la intimitat de la família en aquests moments difícils
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) 13 febrer, 2016