Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

anàlisi

Una primera dama catalana, bruixa i romanesa

La periodista, filòloga i actriu Marcela Topor ha estat notícia per ser “la dona de Carles Puigdemont” i ha rebut una cobertura mediàtica amb prejudicis i estereotips sexistes i xenòfobs

per Ana Maria Ioanas, 9 de febrer de 2016 a les 18:00 |
Marcela Topor, al Palau de la Generalitat | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La periodista, filòloga i actriu Marcela Topor ha passat a estar en primera línia després de la investidura com a 130è president de la Generalitat de Carles Puigdemont, el seu marit. Topor ha estat notícia per ser “la dona de Carles Puigdemont” i ha rebut una cobertura mediàtica amb prejudicis i estereotips sexistes i xenòfobs, segons l'anàlisi de la periodista Ana Maria Ioanas.
 
Una primera dama catalana, bruixa i romanesa, per Ana Maria Ioanas
L’any mediàtic ha començat ple de masclisme, com sempre, però la violència simbòlica que els mitjans han reproduït en les darreres setmanes contra la periodista, filòloga i actriu Marcela Topor, qui ha sigut notícia per ser “la dona de Carles Puigdemont”, el nou president de Catalunya, ha passat prou desapercebuda. Els mitjans de comunicació l’han convertit en “la primera dama catalana”, eixe terme tan masclista i normalitzat. De fet, aquesta paraula ni existeix en masculí, sembla doncs que eixa posició de mer “acompanyament” està reservada a les dones i el poder, als homes. El fet de destacar la relació que una dona té amb un home, sobretot quan es tracta d’una relació sexoafectiva, és un dels recursos sexistes per excel·lència que utilitzen el mitjans. D’aquesta manera Topor hi apareix identificada com “Mars, la primera dama”, “la femella romanesa del president català”, “la pitonissa de Puigdemont”, “la ‘bruixa’ de Puigdemont”, “la musa independentista de Puigdemont” o “la mística dona de Puigdemont” ; com si no tinguera identitat pròpia i fóra dependent o propietat del seu marit.


Així mateix, alguns mitjans també han insinuat que Topor té feina gràcies al seu marit, a qui “ha acompanyat en tots els seus projectes periodístics” i no pels seus mèrits propis. “Amb el suport del seu marit, Topor va començar a treballar com a periodista en el Catalonia Today, una revista feta en anglès, i també col·labora en la televisió d’El Punt Avui realitzant entrevistes a estrangers residents a Catalunya”, expliquen des de l’ABC i, en un altre text també assenyalen que: “Mars tampoc pot queixar-se de la seua trajectòria laboral. Quan va aterrar a Girona va treballar com a traductora i poc després el seu marit va impulsar el Catalonia Today, un diari fet en anglès i pensat per als estrangers residents en Catalunya en el qual ella va començar a redactar i del qual actualment és editora”.

En la mateixa línia, en El País diuen que: “Als 39 anys, aquesta dona de cabellera negra i ulls foscos segueix les passes periodístiques del seu marit, 14 anys més gran que ella, i exerceix de periodista al Catalonia Today, una revista en anglès vinculada des dels seus inicis al Grup El Punt, ara El Punt Avui, que va idear Puigdemont el 2004”. El fet que Marcela Topor siga filòloga i periodista, i sàpiga set idiomes sembla que no ha tingut res a veure amb la seua vida laboral.


De la mateixa manera, s’insisteix en què la periodista es va instal·lar a Catalunya “per amor”, que és “devota del seu marit”, la “més fidel seguidora” de Puigdemont, que “ho va deixar tot” per vindre a Catalunya amb ell, a més d’estar “disposada per a donar-li suport en tot”. ¿És eixa la “funció” d’una “primera dama”? En El Periódico recorden que “abans de ser primera dama de Catalunya, Marcela, Mars, exercia de primera dama de l’alcalde de la ciutat”. Alguns mitjans fins i tot han afirmat que “ara abandonarà la seua professió per a exercir com a dona del president”, uns altres expliquen que “mentre Puigdemont ha canviat l’alcaldia de Girona per la presidència de la Generalitat, ella compagina la feina amb l’atenció a les dues filles del matrimoni, de 8 anys i 6 anys”. Sembla que això de conciliar i treballar dins i fora de casa és només es cosa de dones.

Alguns periodistes també s’han pres la confiança de referir-se a ella com “Mars”, amb eixe to familiar i poc respectuós que reben les dones. A més, en la cobertura mediàtica que Topor ha rebut tampoc podien faltar les opinions sobre el seu aspecte físic i la seua forma de ser, una dona “tímida y discreta”, una “atractiva romanesa”. I en el Ara la descriuen de la següent manera: “Morena i elegant, de cabells i ulls foscos, és fàcil trobar-se-la de compres pel centre de Girona, anant a buscar les nenes a l’escola o passejant amb el seu marit. (…) Dolça, alegre, positiva, educada, decidida, treballadora... La llista d’adjectius laudatoris que li dediquen amics i coneguts és quasi tan llarga com la seva paciència”.
 

Marcela Topor parlant amb Carme Forcadell després de la investidura de Carles Puigdemont Foto: José Manuel Gutiérrez


Una "bruixa" independentista romanesa

Però això no és tot, en el cas de Topor el sexisme ha interseccionat amb la xenofòbia, ja que els mitjans han posat en relleu  el seu origen romanès; una romanesa “que vol trencar Espanya”. En La Razón la defineixen com “una dona amb dos principis importants: la independència del poble català, fervor que comparteix amb el seu marit, i els ritus ancestrals romanesos basats en els seus costums mític-màgic-religiosos”.

Han trobat, sens dubte, la millor manera de presentar els costums d’un altre país de la forma més estranya possible i, així, ridiculitzar-los. Però el “periodisme d'investigació” va més enllà: “El dia de la presa de possessió del seu marit, li va regalar una rèplica d’El gall de Horezu, una negra i mítica ceràmica de la regió de Bucovina que augura bona sort. Pot ser que els esperits il·luminen Carles Puigdemont en la seua nova tasca, però de segur Marcela Topor els hi invocarà. Com una sibil·la eslava a Catalunya, tan de bo les seues prediccions vagen per bon camí”. Els mitjans l’han titllada de “bruixa”, “pitonissa”, “maga”, “sibil·la”, “mística”, etc., uns adjectius masclistes que no s’emprenen per a referir-se als homes.

I no podien faltar els i les periodistes espanyolistes que no entenen que una romanesa siga independentista i, segons l’ABC, és “quelcom que pareix haver-li inculcat el seu marit”, com si ella no tinguera autonomia i capacitat d’agència, i no poguera pensar per sí mateixa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació