Arriba a Barcelona «Fang i setge», el gran musical del 1714

"Barcelona, juliol de 1713. Comença l'evacuació de les tropes aliades de Catalunya, que deixa la població desprotegida davant les tropes borbòniques. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare, l'autoritari Onofre de Vallmitjana, i desobeint les seves ordres, es queda a la ciutat per sumar-se a la defensa de la ciutat." Aquest és el punt de partida de Fang i setge, un musical de gran format que s'endinsa en les vivències de la Barcelona assetjada, en un moment crucial per a la història de Catalunya i, també, per a de la jove idealista Ònia.
 
Concebut a imatge d'altres grans obres icòniques del gènere, agafant Els miserables (Les Misérables) com a gran referència, Fang i setge "no s'entén com un producte comercial, sinó com la resposta a una inquietud de la societat civil catalana", segons explica Xavier Povill, ideòleg de l'espectacle. "És l'esforç de produir un gran musical impulsat des del país, creat cent per cent a Catalunya", assegura. Amb aquesta premissa, l'obra assegura dues hores i mitja d'emoció, ritme, èpica, aventura, desig, amor a través de la història que va canviar un país i la gent que l'habitava.
 
Un espectacle amb grans noms de la creació catalana
 
Fang i setge s'estrena al Teatre Victòria de Barcelona aquest dijous, 11 de febrer, després de tretze funcions durant les temporades 2014 i 2015 al Teatre de la Passió d'Olesa, per on van passar més de 6.500 espectadors. El muntatge compta amb la participació creativa de destacats referents de les arts escèniques catalanes, com són Marc Angelet (direcció), Marc Rosich (dramatúrgia), Josep Pedrals (lletres), Toni Mira (coreografia) i Salvador Brotons (música).
 
Des dels inicis, la producció ha esmerçat molta energia i esforços per acabar creant un espectacle èpic i de molta força, amb una gran posada en escena amb més de trenta actors –amb Neus Pàmies, Anna Isabel Totusaus, Xavier Ribera-Vall o Jordi Llordella, entre d'altres– i amb la participació en directe d'una orquestra i la presència d'amateurs i estudiants de l'àmbit de les arts escèniques, a banda de comptar amb la representació d'una desena de vilatans d'Olesa en cada passi.
 
"No hi ha res a fer, si no has entès què té l'Ònia"
 
Defugint la visió realista de la història, l'espectacle agafa el símbol d'aquells dies tràgics i en modernitza l'essència per fer-la apta al públic d'avui en dia, que acaba tenint una vivència "única i irrepetible". Un musical en forma de fresc de la vida a la ciutat i que és un homenatge a tota la gent que el 1714 va lluitar per mantenir les llibertats de Catalunya. Segons el poeta i lletrista de la peça Josep Pedrals, el musical "té un valor que va més enllà del 1714 i del tricentenari –afirma–, esdevenint un musical apte per portar a mig món, si calgués".
 
Però Fang i setge no només representa una síntesi de la idiosincràsia catalana, expressada a través del "seny i la rauxa", també posa en el punt de mira la lluita de valors entre l'absolutisme i la monarquia parlamentària en al convulsa Europa de principis del segle XVIII, on Catalunya es veu atrapada dins el joc del gran tauler dinàstic. Ara més que mai, l'obra posa en valor una lluita, però també tot el pòsit d'una manera de ser i d'haver perdut la guerra, centrat en personatges que no van passar a la història, però que van ser vitals per a què la història hagi perdurat fins avui en dia.
 
Amor, llibertat i "una gran ironia sobre la catalanitat"
 
El dramaturg Marc Rosich, en aquest sentit, creu que l'espectacle vol ser una crònica de la vida a la ciutat durant el setge, més basada en les vides personals que no pas en els noms històrics. "Va ser el poble qui va resistir contra els Borbons", assegura. Una obra que "s'ha anat polint" des de l'estrena a Olesa, l'any 2014, "perquè cada vegada anés el més directe possible al públic". Malgrat la càrrega política i ideològica, el dramaturg confessa que mai es va pretendre fer un espectacle "maniqueu i independentista".
 
"En el fons, a l'obra hi plana una gran ironia sobre la catalanitat", diu Rosich. "El seny vindria representat per Joan Martí, i la rauxa, pel Ramon". A banda d'aquests dos grans elements de la catalanitat idiosincràtica, també hi ha espai per a l'aparició de "la Puta i la Ramoneta", o per a l'escatologia, "tots ells temes molt nostres". Al capdavall, la situació té clars paral·lels amb la situació que viu el país avui. "L'obra és àgil, atractiva per l'espectador, amb elements històrics, però també de comèdia i romàntics", subratlla el director Marc Angelet, que aplaudeix l'opció de la peça pel "gran format i l'espectacularitat".
 
Fang i setge ens convida, des del primer minut, a endinsar-nos al cor de Barcelona per explicar-nos com era la vida dins els murs de la ciutat en ple setge, tot furgant en les històries que s'hi amagaven i en la grandesa dels fets tràgics que la van assolar. Un esclat de passió, d'esforç i de creativitat que vol ser gaudit per públics de totes les edats. I que vol emocionar els espectadors a través de la complicitat dels herois quotidians, autèntics protagonistes d'una història plena d'èpica i de sentiments que encara avui perduren.