Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

CRÒNICA

​Qui resisteix és Rajoy

El líder del PP rep una ovació dels seus diputats quan assegura que no facilitaran la investidura de Sánchez | La reunió que mantindran aquest divendres el candidat del PSOE i Iglesias dibuixarà límits importants a l'escenari | Si no hi ha investidura i les eleccions s'allarguen fins al juny, els socialistes poden pagar cara la paràlisi

per Pere Gendrau, 4 de febrer de 2016 a les 22:07 |
Mariano Rajoy, aquest dijous durant la reunió del grup parlamentari popular | Flickr PP
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des que el candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, va acceptar -o s'hi va posar bé- que Felip VI el proposés per a la investidura, s'ha parlat de la seva resistència. De com, malgrat la vella guàrdia socialista, ha tirat endavant la seva candidatura fent d'alternativa al PP. Però qui realment està resistint, acumulant forces com els óssos quan hivernen, és el seu rival, el president espanyol en funcions i candidat a la reelecció, Mariano Rajoy. 

El mateix dia que sortia la primera enquesta del CIS després de les eleccions estatals, Mariano Rajoy ha presidit una reunió dels seus diputats al Congrés. I una de les frases que ha dit, i que més expliquen què està passant allà dins és aquesta: "Aquest partit sempre s'ha governat a sí mateix". Després d'anunciar que continua optant a la investidura, que no pensa obrir el camí de La Moncloa a Pedro Sánchez, i que vol comandar els designis del PP, els seus diputats l'han respost amb una ovació. 


El repte majúscul de Sánchez

La manera més òptima per a Pedro Sánchez d'arribar a la presidència -segurament, l' única- és que el lideratge de Rajoy dins del PP es fongués com un terròs de sucre, i que els poders fàctics de l'Estat, aquells que influeixen tant a dreta com a esquerra, recomanessin un pas enrere dels populars en favor del PSOE. Però Rajoy s'està blindant, com ha fet sempre, i des de la barrera juga amb una carta: que Sánchez s'enfronti al repte majúscul d'aconseguir el suport -ja sigui amb vot favorable o abstenció- de Ciutadans i de Podem.

La reunió que mantindrà aquest divendres el candidat del PSOE amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, serà molt indicativa. El cap de files d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ja ha posat pressió a Iglesias, fent-lo responsable del fracàs dels socialistes si no els dóna suport i, per tant, de què Rajoy torni a estar al capdavant del govern espanyol. Veurem com ho aguanta. Però és difícil que variï la seva posició perquè això suposaria renunciar al referèndum, i posaria En Comú Podem davant del precipici de la incoherència. 

Rivera, la puta i la ramoneta


Per la seva banda, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, juga a la puta i a la ramoneta en versió castissa. Per una banda, aborda una negociació amb Sánchez al voltant de cinc eixos, entre ells la reforma constitucional. I, per l'altra, li diu al PP que ha de participar de l'acord. Ho deia pocs minuts després que Rajoy, a qui molta gent tracta de passerell tot i no tenir-ne res, ja havia deixat clar que votarà en contra de Sánchez tant sí com no. 

El candidat del PSOE ha restat importància a l'enquesta del CIS, que li dóna menys intenció de vot que abans del 20-D. Caldrà veure com evolucionen els sondejos, perquè són la clau de volta de tot el que pugui passar. Però si ara mateix tant Sánchez com Rivera apreten per una entesa és perquè unes noves eleccions serien com una dutxa d'aigua freda per a ells. Passarà factura la corrupció al PP? El temps ho dirà, però si amb el que ha caigut encara estan vius, és difícil que l'escenari canviï de sobte. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació