parlament de catalunya

Les lleis de desconnexió avancen enmig del bloqueig polític a l'Estat

Els partits sobiranistes fan passes molt calculades | Les tres lleis del procés s'han fet amb un nom diferent i la comissió del Procés Constituent és d'estudi

per Pep Martí , 4 de febrer de 2016 a les 10:26 |
Les lleis del procés comencen a avançar al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les coses es faran bé, ha repetit en diverses ocasions el president Carles Puigdemont. Però es faran. Ahir mateix, el president va reblar sobre la serietat del compromís del Govern i de les forces que li donen suport amb el procés sobiranista: “La independència va de debò”, va pronunciar en seu parlamentària. Poques hores després, la declaració de desconnexió del 9-N va engegar la seva tramitació legislativa amb el registre a la cambra de les lleis troncals del procés.

Junts pel Sí i la CUP van demanar la constitució de tres ponències parlamentàries de les lleis d’hisenda, seguretat social i transitorietat. Però les forces sobiranistes tindran cura amb les formes i en una cosa que serà essencial per salvar tot tipus d’obstacles legals, com és el llenguatge. Per això, les lleis que elaboraran les ponències s’anomenaran llei de règim jurídic català (la transitorietat), llei d’administració tributària catalana i llei integral de protecció social catalana.


Que es va amb cura amb les maneres, les formes i els procediments, i sobretot amb les reaccions que poden venir de l’Estat ja ho va evidenciar el caràcter d’estudi, és a dir, no pròpiament legislatiu, que es va donar a la comissió del Procés Constituent. D’aquesta manera, el procés continua el seu camí sense entrar en aquesta primera fase en terreny de turbulències.

El factor de la inestabilitat espanyola


Però en les passes a seguir en les setmanes que vénen hi jugarà un paper central l’altre factor de l’escenari: el bloqueig polític a l’Estat, on la situació pot abocar-se a unes noves eleccions si Pedro Sánchez no és capaç de coronar –mai millor dit- l’encàrrec reial. A Barcelona ho saben. I a Madrid també. La perspectiva d’unes noves eleccions a Espanya obriria un període de gran incertesa, la mateixa que fins fa ben poc provocava en els cercles polítics i mediàtics madrilenys la situació al Parlament català.  

Els dos mesos previs a una dissolució de les Corts començaran a comptar a partir del primer debat d’investidura, que tot indica que tindrà lloc, com a molt aviat, a inicis del mes de març. Fins al maig hi hauria temps per intentar conformar una majoria de govern al Congrés. I ens aniríem a les portes de l’estiu per la celebració d’unes noves eleccions. A partir de les quals, si es dóna aquest supòsit, caldria reiniciar el procés d’investidura. Un temps preciós per al procés sobiranista, com xiuxiuegen aquests dies els més malpensats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació