03
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
04
de febrer
a les
7:33h
Fa uns deu anys que l'analista de sistemes del banc HSBC, Hervé Falciani (Montecarlo, 1972), va decidir posar en escac i mat a milers de persones de gran influència mundial, revelant les dades dels seus comptes secrets. En aquell moment era plenament conscient que si feia el pas que tenia al cap, la seva vida canviaria dràsticament i que ja no hi hauria marxa enrere. Quan se li pregunta si se’n penedeix, respon confiat: "En absolut".
No es considera cap heroi, vol que se’l presenti com un "lobbista ciutadà" i demana més protecció pels "alertadors" que s'atreveixen a denunciar la corrupció. La filtració de Falciani va fer trontollar els fonaments més sòlids dels paradisos fiscals. Com Edward Snowden o Julian Assange ha hagut de pagar un preu alt: sis mesos a presó, una ordre d’arrest a Suïssa i una vida sempre pendent de la vigilància per no ser enxampat.
En els darrers anys s’ha convertit en assessor financer de governs col·laborant en la lluita contra el frau fiscal. Això és precisament el motiu que l’ha portat uns dies a Barcelona, on ha presentat al Parlament de Catalunya propostes per tenir un sistema de pagament tecnològic controlat a escala local i no per les grans multinacionals. NacióDigital ha pogut entrevistar-lo. Al llarg d’una hora, Falciani ha repassat com van ser aquells primers moments després de fer pública la llista que detallava els comptes protegits de 130.000 clients que eludien impostos des de 180 països.
Hervé després de la llista Falciani
- Per què vol que el presenti com a "lobbista"?
- Durant aquests anys he parlat amb molts polítics i grans empresaris, tots ells"lobbistes" de gran influència, són els que presenten les noves lleis. Jo vull ser "lobbista" ciutadà, per fer el mateix, tenir la capacitat de decidir i d’actuar.
- Ja fa uns 8 anys que vostè va decidir no encobrir més el frau fiscal de milers de clients protegits darrere del banc suís HSBC pel qual treballava...
- Ja fa 10 anys des del moment que vaig començar a planificar-lo.
- Com li ha anat des de llavors?
- Ha estat com si visqués cada any una nova vida. He hagut de trobar un camí per tirar endavant i adaptar-me a les condicions. He estat un col·laborador del Departament de Justícia del govern dels Estats Units, del govern francès, de la Fiscalia Anticorrupció espanyola i amb ells he delatat a evasors fiscals, a més d'ajudar a desenvolupar eines de transparència. He fet investigació de matemàtica aplicada per ordinadors i he anat a la presó de Valdemoro, a prop de Madrid. Pels suïssos sóc un espia econòmic, pels francesos un assessor financer.
- En absolut. Per quin motiu?
- El 2012, va fugir de França i va triar la ciutat de Barcelona com a destí. Per què?
- Necessitava una ciutat amb mar per ser detingut. Al sortir de Sète (França) ho tenia tot planificat perquè m’arrestessin. Havia d’entrar en aigües internacionals i anar en un vaixell. Era la manera més segura que la Interpol s’assabentés de la meva fugida. Quan vaig trepitjar el port de Barcelona, la policia m’estava esperant i em van detenir. Després vaig anar a la presó, vaig passar per l’Audiència Nacional i Espanya no em va extradir, que era el que jo volia.
- Continua havent-hi contra vostè una ordre de detenció del govern suís...
- Sí, si m’agafen, vaig a la presó cinc anys. Però gràcies a la sentència de l’Audiència Nacional, del 2013, tinc llibertat de moviments i puc sortir del país. Estic content perquè he demostrat que és possible enfrontar-se a les desigualtats i als abusos de la banca internacional. Sóc només un ciutadà que es va enfrontar a un gegant.
- Des del 2013 és membre del Partit X i es va presentar a les eleccions europees
- Sí. El Partit X, és un projecte de lobby ciutadà que lluita contra la corrupció. Les eleccions europees del 2014 van anar bé per fer soroll i que els ciutadans fossin més conscients dels mecanismes de la corrupció. Continuem en aquesta lluita.
- Quins són aquests mecanismes?
- La corrupció existeix a tot arreu. Per exemple, si no ens pregunten pel model de negoci de Google, malgrat fer servir els seus serveis diàriament, no podem entendre que operen en paradisos fiscals amb els nostres diners. El mateix es podria dir d’Amazon o Apple. Amb el Partit X vam aconseguir –ja fa tres anys- que s’entengués com funcionen els paradisos fiscals. Ara tothom n'és molt més conscient…
- Gràcies a la llista Falciani?
- Sí, i al treball fet per grups com el Partit X. Actualment hi ha tres presidents del Fons Monetari Internacional imputats per corrupció: Dominique Strauss-Khan, Rodrigo Rato i Christine Lagarde. I, en part, es deu a l'acció ciutadana.
- Van ser imputats però continuen en llibertat...
- Espera, ja veurem. El més important és que la ciutadania sigui conscient que no podem deixar en mans dels polítics absolutament tot el control de les nostres vides. Hem de ser responsables de les nostres accions, i buscar la manera de pagar menys impostos.
- En quins països es protegeix més als "alertadors"?
- Als Estats Units, tot i que els casos d'Assange o Snowden no els han donat molt bona imatge. És una autèntica guerra però darrere sempre hi ha interessos econòmics. El meu cas és una mica diferent del d’ells perquè jo denunciava a gent corrupta, mentre que Snowden denunciava que el govern nord-americà espiava a milions de ciutadans i empreses. Però tot es mou per motius econòmics.
- Suïssa va firmar un acord de transparència fiscal després de la seva filtració. Es diu que ha estat la fi del secret bancari. Realment és així?
- Per descomptat que no! Troben altres camins per sortir-se amb la seva.
Proposta Facliani per eliminar el frau fiscal
- Ara treballa com assessor financer per diferents governs. En què consisteix la seva tasca?
- El pròxim mes presentem part del programa tecnològic a les eleccions presidencials del 2017 pel Front de Gauche. També l’he presentat al Parlament de Catalunya. Consisteix en un sistema que defensa dues coses: que els llocs de treball relacionats amb les finances –que són molt lucratius i sensibles- es quedin al mateix país o comunitat; i una política fiscal basada en l’evolució tecnològica de l’economia, que a més de ser eficaç sigui també social.
- A què es refereix?
- Ara l’economia és eficaç però no ofereix cap avantatge social. El benefici només es queda en les mans d’uns pocs. Crec fermament que això es pot revertir. Fent una similitud amb l’slow food podríem parlar d'slow finances, perquè els diners no marxin a les mans de les multinacionals. Aquesta idea la presentaré també a França i a Itàlia, al Movimento 5 Stelle, de Beppe Grillo. És el que jo anomeno: "la intel·ligència econòmica".
- Què entén per intel·ligència econòmica?
- Partim de la base que l’economia s’ha de protegir. Avui dia PayPal, Visa o Google són grans grups que maneguen la informació financera a escala global. Cal evitar que ells controlin aquestes dades.
- Com fer-ho?
- Posem per cas que una empresa de Jamaica ven plàtans a Catalunya. Però no ho fa directament sinó que pel mig la transacció passa per un paradís fiscal, com poden ser les illes Jersey i Guernsey. Tu pagues 10 euros per un plàtan. Els 9 euros que falten són el que es coneix com a preus de transferència, seguint les directrius de l’OCDE. El que decideix que és extra legem o contra legem és l’enteniment social de la gent. Molt poca gent sap que PayPal és una banca luxemburguesa. Si la gent no coneix l’existència dels paradisos fiscals, cada cop que faci una compra a Internet no es preguntarà respecte al funcionament financer de Google, eBay, Amazon, Visa, Orange, Movistar, etc. Per això és tan important que els llocs de treball que controlin aquests fluxos de diners siguin locals.
- Com podríem aconseguir això si cada cop som més globals i tot passa per Internet?
- Avui quan pagues amb PayPal la informació se la queden ells a diferents països on operen. Però si en lloc d’oferir un servei centralitzat, l'ofereixes local, la informació es pot analitzar, se saben els preus reals de les transferències, es paga a treballadors del lloc. Paypal cobraria igual pel seu servei, però les dades de les vendes es quedarien aquí.
- I aquestes multinacionals ho permetrien?
- No necessitem que ens donin el seu permís. Sabem com es fan els pagaments i les transaccions. És un model que es pot aplicar a diferents països. Ho estem fent ja amb la Cooperativa Integral Catalana. Es tracta d’obrir el mercat financer des de baix.
- Un gran repte amb una tasca titànica. Vol dir que és possible?
- Mira, jo no sóc ningú. Només un ciutadà que s’ha enfrontat a un gegant. El camí per fer-ho existia i jo l’he trobat.
- El 2009, el G-20 va declarar la guerra al frau fiscal. Però la Comissió Europea va anunciar la setmana passada que es perden entre 50 i 70 mil milions d’euros a l’any. Quan s’acabarà?
- L’únic element útil per solucionar això és que la gent entengui els mecanismes dels paradisos fiscals. Els polítics que els interessa entendre, ens escolten.
- A Espanya, es van relacionar 3.000 persones que figuraven a la llista de clients de l’HSBC. En total reunien uns 1.770 milions d’euros i 261 empreses relacionades amb paradisos fiscals. Ha canviat alguna cosa després?
- A poc a poc. Mira què ha passat amb la infanta Cristina que ara serà jutjada. O amb Rodrigo Rato i amb Miguel Blesa, tots imputats. I això està passant perquè la gent entén i protesta.
- I aquest sistema de pagament que vostè proposa ha de ser virtual, amb bitcoins?
- No, ha de ser tecnològic. Però no són necessaris els bitcoins. Avui tota l’activitat financera és numèrica, els bitllets estan desapareixent. A França, Visa ha registrat el 47% dels pagaments. I aviat pagarem amb mòbil o amb el rellotge, però desapareixeran els bitllets. Per què creus que torna a venir Mark Zuckerberg a Barcelona, al Mobile World Congress? Ve a presentar el nou sistema de pagament. Aquestes empreses són els gegants que s'apoderen dels nostres diners. No ho oblidis: qui controla la moneda, té la sobirania. Hem de defensar els nostres interessos. La informació financera és el poder, avui dia. I crear eines tecnològiques que ens permetin compartir-la. A vegades, té el seu risc, ho he viscut. Però val la pena.
- A on es veu Hervé Falciani d’aquí a cinc anys?
- No en tinc la més remota idea. Però tampoc m’importa. M’interessa només el present.
No es considera cap heroi, vol que se’l presenti com un "lobbista ciutadà" i demana més protecció pels "alertadors" que s'atreveixen a denunciar la corrupció. La filtració de Falciani va fer trontollar els fonaments més sòlids dels paradisos fiscals. Com Edward Snowden o Julian Assange ha hagut de pagar un preu alt: sis mesos a presó, una ordre d’arrest a Suïssa i una vida sempre pendent de la vigilància per no ser enxampat.
En els darrers anys s’ha convertit en assessor financer de governs col·laborant en la lluita contra el frau fiscal. Això és precisament el motiu que l’ha portat uns dies a Barcelona, on ha presentat al Parlament de Catalunya propostes per tenir un sistema de pagament tecnològic controlat a escala local i no per les grans multinacionals. NacióDigital ha pogut entrevistar-lo. Al llarg d’una hora, Falciani ha repassat com van ser aquells primers moments després de fer pública la llista que detallava els comptes protegits de 130.000 clients que eludien impostos des de 180 països.
Hervé després de la llista Falciani
- Per què vol que el presenti com a "lobbista"?
- Durant aquests anys he parlat amb molts polítics i grans empresaris, tots ells"lobbistes" de gran influència, són els que presenten les noves lleis. Jo vull ser "lobbista" ciutadà, per fer el mateix, tenir la capacitat de decidir i d’actuar.
- Ja fa uns 8 anys que vostè va decidir no encobrir més el frau fiscal de milers de clients protegits darrere del banc suís HSBC pel qual treballava...
- Ja fa 10 anys des del moment que vaig començar a planificar-lo.
- Com li ha anat des de llavors?
- Ha estat com si visqués cada any una nova vida. He hagut de trobar un camí per tirar endavant i adaptar-me a les condicions. He estat un col·laborador del Departament de Justícia del govern dels Estats Units, del govern francès, de la Fiscalia Anticorrupció espanyola i amb ells he delatat a evasors fiscals, a més d'ajudar a desenvolupar eines de transparència. He fet investigació de matemàtica aplicada per ordinadors i he anat a la presó de Valdemoro, a prop de Madrid. Pels suïssos sóc un espia econòmic, pels francesos un assessor financer.
Hervé Falciani, en l'entrevista de NacióDigital. Foto: Adrià Costa
- En absolut. Per quin motiu?
- El 2012, va fugir de França i va triar la ciutat de Barcelona com a destí. Per què?
- Necessitava una ciutat amb mar per ser detingut. Al sortir de Sète (França) ho tenia tot planificat perquè m’arrestessin. Havia d’entrar en aigües internacionals i anar en un vaixell. Era la manera més segura que la Interpol s’assabentés de la meva fugida. Quan vaig trepitjar el port de Barcelona, la policia m’estava esperant i em van detenir. Després vaig anar a la presó, vaig passar per l’Audiència Nacional i Espanya no em va extradir, que era el que jo volia.
- Continua havent-hi contra vostè una ordre de detenció del govern suís...
- Sí, si m’agafen, vaig a la presó cinc anys. Però gràcies a la sentència de l’Audiència Nacional, del 2013, tinc llibertat de moviments i puc sortir del país. Estic content perquè he demostrat que és possible enfrontar-se a les desigualtats i als abusos de la banca internacional. Sóc només un ciutadà que es va enfrontar a un gegant.
- Des del 2013 és membre del Partit X i es va presentar a les eleccions europees
- Sí. El Partit X, és un projecte de lobby ciutadà que lluita contra la corrupció. Les eleccions europees del 2014 van anar bé per fer soroll i que els ciutadans fossin més conscients dels mecanismes de la corrupció. Continuem en aquesta lluita.
- Quins són aquests mecanismes?
- La corrupció existeix a tot arreu. Per exemple, si no ens pregunten pel model de negoci de Google, malgrat fer servir els seus serveis diàriament, no podem entendre que operen en paradisos fiscals amb els nostres diners. El mateix es podria dir d’Amazon o Apple. Amb el Partit X vam aconseguir –ja fa tres anys- que s’entengués com funcionen els paradisos fiscals. Ara tothom n'és molt més conscient…
- Gràcies a la llista Falciani?
- Sí, i al treball fet per grups com el Partit X. Actualment hi ha tres presidents del Fons Monetari Internacional imputats per corrupció: Dominique Strauss-Khan, Rodrigo Rato i Christine Lagarde. I, en part, es deu a l'acció ciutadana.
- Van ser imputats però continuen en llibertat...
- Espera, ja veurem. El més important és que la ciutadania sigui conscient que no podem deixar en mans dels polítics absolutament tot el control de les nostres vides. Hem de ser responsables de les nostres accions, i buscar la manera de pagar menys impostos.
Hervé Falciani Foto: Adrià Costa
- Als Estats Units, tot i que els casos d'Assange o Snowden no els han donat molt bona imatge. És una autèntica guerra però darrere sempre hi ha interessos econòmics. El meu cas és una mica diferent del d’ells perquè jo denunciava a gent corrupta, mentre que Snowden denunciava que el govern nord-americà espiava a milions de ciutadans i empreses. Però tot es mou per motius econòmics.
- Suïssa va firmar un acord de transparència fiscal després de la seva filtració. Es diu que ha estat la fi del secret bancari. Realment és així?
- Per descomptat que no! Troben altres camins per sortir-se amb la seva.
Proposta Facliani per eliminar el frau fiscal
- Ara treballa com assessor financer per diferents governs. En què consisteix la seva tasca?
- El pròxim mes presentem part del programa tecnològic a les eleccions presidencials del 2017 pel Front de Gauche. També l’he presentat al Parlament de Catalunya. Consisteix en un sistema que defensa dues coses: que els llocs de treball relacionats amb les finances –que són molt lucratius i sensibles- es quedin al mateix país o comunitat; i una política fiscal basada en l’evolució tecnològica de l’economia, que a més de ser eficaç sigui també social.
- A què es refereix?
- Ara l’economia és eficaç però no ofereix cap avantatge social. El benefici només es queda en les mans d’uns pocs. Crec fermament que això es pot revertir. Fent una similitud amb l’slow food podríem parlar d'slow finances, perquè els diners no marxin a les mans de les multinacionals. Aquesta idea la presentaré també a França i a Itàlia, al Movimento 5 Stelle, de Beppe Grillo. És el que jo anomeno: "la intel·ligència econòmica".
- Què entén per intel·ligència econòmica?
- Partim de la base que l’economia s’ha de protegir. Avui dia PayPal, Visa o Google són grans grups que maneguen la informació financera a escala global. Cal evitar que ells controlin aquestes dades.
- Com fer-ho?
- Posem per cas que una empresa de Jamaica ven plàtans a Catalunya. Però no ho fa directament sinó que pel mig la transacció passa per un paradís fiscal, com poden ser les illes Jersey i Guernsey. Tu pagues 10 euros per un plàtan. Els 9 euros que falten són el que es coneix com a preus de transferència, seguint les directrius de l’OCDE. El que decideix que és extra legem o contra legem és l’enteniment social de la gent. Molt poca gent sap que PayPal és una banca luxemburguesa. Si la gent no coneix l’existència dels paradisos fiscals, cada cop que faci una compra a Internet no es preguntarà respecte al funcionament financer de Google, eBay, Amazon, Visa, Orange, Movistar, etc. Per això és tan important que els llocs de treball que controlin aquests fluxos de diners siguin locals.
- Com podríem aconseguir això si cada cop som més globals i tot passa per Internet?
- Avui quan pagues amb PayPal la informació se la queden ells a diferents països on operen. Però si en lloc d’oferir un servei centralitzat, l'ofereixes local, la informació es pot analitzar, se saben els preus reals de les transferències, es paga a treballadors del lloc. Paypal cobraria igual pel seu servei, però les dades de les vendes es quedarien aquí.
- I aquestes multinacionals ho permetrien?
- No necessitem que ens donin el seu permís. Sabem com es fan els pagaments i les transaccions. És un model que es pot aplicar a diferents països. Ho estem fent ja amb la Cooperativa Integral Catalana. Es tracta d’obrir el mercat financer des de baix.
- Un gran repte amb una tasca titànica. Vol dir que és possible?
- Mira, jo no sóc ningú. Només un ciutadà que s’ha enfrontat a un gegant. El camí per fer-ho existia i jo l’he trobat.
- El 2009, el G-20 va declarar la guerra al frau fiscal. Però la Comissió Europea va anunciar la setmana passada que es perden entre 50 i 70 mil milions d’euros a l’any. Quan s’acabarà?
- L’únic element útil per solucionar això és que la gent entengui els mecanismes dels paradisos fiscals. Els polítics que els interessa entendre, ens escolten.
- A Espanya, es van relacionar 3.000 persones que figuraven a la llista de clients de l’HSBC. En total reunien uns 1.770 milions d’euros i 261 empreses relacionades amb paradisos fiscals. Ha canviat alguna cosa després?
- A poc a poc. Mira què ha passat amb la infanta Cristina que ara serà jutjada. O amb Rodrigo Rato i amb Miguel Blesa, tots imputats. I això està passant perquè la gent entén i protesta.
- I aquest sistema de pagament que vostè proposa ha de ser virtual, amb bitcoins?
- No, ha de ser tecnològic. Però no són necessaris els bitcoins. Avui tota l’activitat financera és numèrica, els bitllets estan desapareixent. A França, Visa ha registrat el 47% dels pagaments. I aviat pagarem amb mòbil o amb el rellotge, però desapareixeran els bitllets. Per què creus que torna a venir Mark Zuckerberg a Barcelona, al Mobile World Congress? Ve a presentar el nou sistema de pagament. Aquestes empreses són els gegants que s'apoderen dels nostres diners. No ho oblidis: qui controla la moneda, té la sobirania. Hem de defensar els nostres interessos. La informació financera és el poder, avui dia. I crear eines tecnològiques que ens permetin compartir-la. A vegades, té el seu risc, ho he viscut. Però val la pena.
- A on es veu Hervé Falciani d’aquí a cinc anys?
- No en tinc la més remota idea. Però tampoc m’importa. M’interessa només el present.
Hervé Falciani, a Barcelona. Foto: Adrià Costa