Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

reportatge

Sant Jaume de Frontanyà, pocs però decidits

Aquest municipi del Berguedà, amb 26 habitants censats i 14 que hi viuen tot l'any, és el menys poblat de Catalunya | El 1857 va tenir més de 460 habitants i el turisme n'ha evitat la desaparició | Només una família hi té canalla però els frontanyencs confien en créixer

per Elisenda Pallarés, Sant Jaume de Frontanyà, 6 de febrer de 2016 a les 21:30 |
Sant Jaume de Frontanyà, el municipi menys poblat de Catalunya | Elisenda Pallarés
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, és el municipi menys poblat de Catalunya. No té col·legi, ni supermercats. Tan sols dos restaurants i cases rurals. L’èxode a les ciutats ha provocat la desertització d’aquesta zona del Prepirineu català.

Agafar el transport públic, comprar una barra de pa o passejar mirant aparadors són quotidianitats que a Sant Jaume de Frontanyà no tenen res de quotidià. Conegut com “el poble més petit de Catalunya”, realment és el menys poblat amb ajuntament propi. Té 26 veïns censats i 14 que hi viuen tot l'any. Però, com es viure a Sant Jaume de Frontanyà?

 

Sant Jaume de Frontanyà és el poble menys poblat de Catalunya amb ajuntament propi Foto: Javier de Ulibarri


Aquest terme muntanyós està situat a la comarca del Berguedà, a uns 135 quilòmetres de Barcelona. La carretera BV-4656 que hi arriba està plena de revolts. Presenta un paisatge frondós amb pinedes a banda i banda. Abans d’entrar al municipi hi ha un mirador. Des d’aquí es veu un conjunt de cases rústiques al voltant de l’església amb muntanyes al fons, això és Sant Jaume de Frontanyà.

“Els meus fills són l’única canalla del poble”

Cal Xeco, Ca la Ramona, Cal Marxandó, Cal Rita i així fins a vint-i-cinc cases amb nom propi conformen el seu nucli urbà. A Cal Berlinga viu la Mercè Serres i la seva família. Ella és del poble i és aquí on ha decidit amb el seu company Manel criar els seus tres fills de 18, 11 i 8 anys.


Tenen un hort ecològic. Són dels pocs pagesos que queden a la zona. Ara estan engegant un nou projecte. Han comprat cabres i volen ser productors artesans de formatge. És un projecte que il·lusiona tota la família. “Viure en un lloc com aquest és un projecte comú. No hi podríem viure si els nostres fills no fossin feliços”.

La clau d’aquesta felicitat per ella és que en aquest ambient rural es gaudeix de la família al màxim. “Encara que estigui a l'hort fent feina els meus fills saben que sempre poden venir a parlar amb mi, els tinc molt a prop”. Ells són l’única canalla del poble i ocupen el seu temps lliure fent activitats l'aire lliure. També a vegades van a visitar els amics a altres pobles del voltant.
 

La Mercè i el Manel amb els seus fills. Foto: Elisenda Pallarés


El que més li preocupa és portar els fills a l’escola quan la carretera està nevada o amb gel. “Per a poder viure aquí el cotxe és imprescindible. El necessites per anar a comprar o per a dur els fills a l’escola cada dia”. Confessa que fer quatre viatges al dia amb cotxe a la Pobla del Lillet, on té els seus dos fills petits escolaritzats, li treu temps per fer feina però és necessari.

No espera que els seus fills es queden a viure per sempre al poble. “Estic segura que sortiran a estudiar i conèixer altres formes de vida. Però aquesta infantesa feliç que tenen aquí pensem que és la millor herència que els podem deixar”. Creu que el fet de viure aquest entorn ha activat una sensibilitat especial en els seus fills de respecte per la natura i els animals. Això si, els agradaria que hi haguera més famílies joves que portessin nens al poble.

“Qui perd els orígens, perd la identitat”

En Ramon Vilalta ha viscut tota la vida a Sant Jaume de Frontanyà. Del 2003 al 2011 fou l’alcalde del poble i prenia les decisions de forma assembleària amb la resta dels seus veïns. La seva dona porta Cal Marxandó, fonda on gaudeixen de la seva cuina casolana els visitants del poble, com Luís Enrique, entrenador del Futbol Club Barcelona.

“Qui perd els orígens, perd la identitat. Jo no l’he perduda, la meva identitat”, assegura amb un somriure. En Ramon se sent orgullós de ser frontanyenc. “El nostre municipi és petit però tenim la catedral del romànic català. És un poble poc poblat però és un poble mil·lenari”, diu mentre endreça el mostrador de la fonda. El poble naix oficialment l’any 905 amb la consagració de la seva primera església i no ha desaparegut mai.
 

L’església d’estil romànic llombard del segle XI amb un cimbori de dotze costats únic al país. Foto: Elisenda Pallarés


La tranquil·litat, la natura, l’absència contaminació, són les avantatges que hi troba al viure al seu municipi. “Quan te’n vas a dormir no sents cap soroll i això no es paga amb diners”. Recorda que abans les comunicacions eren més complicades. Quan nevava s’havien d’assegurar “pa i teca” ja que podien estar incomunicats durant setmanes.

En Ramon creu que seu poble seguirà creixent. De fet, una de les seves dues filles ha tornat a Sant Jaume per a formar una família.

“Volem viure de la terra”

La Lluïsa Vilalta ha estat uns anys a l’estranger i ha tornat al poble on va néixer per emprendre un negoci. El seu company ja s’ha empadronat al poble i estan esperant un fill. Potser gràcies a ells Sant Jaume de Frontanyà deixarà aviat de ser el municipi amb menys població de Catalunya.

Afronten el futur amb il·lusió. “Estem arreglant una casa i volem viure de la terra. Tenim un projecte de crear una granja biodinàmica que funcioni com una escola natura a l’estiu”. L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura ecològica que procura assegurar la salut del sòl.
 

Les cabres joves s’adapten millor al terreny i produeixen millor llet. Foto: Javier de Ulibarri


Els veïns coincideixen que el poble no desapareixerà. De turisme s’hi pot viure. Els dos negocis de restauració i les cases rurals que hi ha tenen clientela. A l’entrada del poble hi ha una vintena de cotxes, la majoria de turistes. “Hem vingut a passar el diumenge, som de Barcelona i volíem conèixer el poble més petit de Catalunya” –diu una dona al sortir de l’Església– aquest eslògan és tot un reclam. Com també ho són l’entorn i la seva hospitalitat.

Oriol, de fuster a Cornellà a hoteler a Gisclareny

L’Oriol Baños vivia i treballava de fuster a Cornellà fins que va visitar Gisclareny i va quedar pres del paisatge. Aquest municipi també es troba a la comarca del Berguedà i amb 27 habitants censats és fins ara el segon menys poblat de Catalunya. Potser d'aquí a poc traurà el títol a Sant Jaume de Frontanyà.
 

L’Oriol ofereix passejades a cavall als voltants de la seva casa rural amb vistes al Pedraforca. Foto: Elisenda Pallarés


"De seguida vaig veure una oportunitat de negoci", assegura mentre dóna menjar als seus cavalls. Va decidir vendre la casa dels pares i comprar el dret de rehabilitar una casa en ruïnes. Va demanar una subvenció del pla LEADER de la Unió Europea per fer una casa rural. Aquest pla tenia com a objectiu frenar la despoblació de zones rurals aportant fons econòmics per a crear alternatives econòmiques.

Ara és el propietari de la Rustic Vilella, una casa rural amb vistes al Pedraforca que ofereix allotjament i restaurant. És l’únic establiment amb aquests serveis al poble. “Al juliol i l’agost i l’època de bolets tenim plena ocupació. Ens visiten sobretot catalans i estrangers com holandesos, alemanys, francesos i britànics.” L’Oriol creu que altres negocis com el seu tenen cabuda a la zona.
  
El pols a la despoblació
Sant Jaume de Frontanyà va arribar al seu màxim demogràfic el 1857 amb 465 habitants censats. La davallada demogràfica que sofrí durant el segle XX és un fenomen general al Prepirineu i Pirineu català. Són pobles desertitzats per l’èxode de la gent jove a les ciutats.

Segons el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Francesc Tulla, municipis com Sant Jaume de Frontanyà i Gisclareny s'han mantingut sense desaparèixer gràcies al turisme. Per la gent que hi té una segona residència, als jubilats i amants de la natura. “Els ha salvat estar en espais naturals protegits (ENP) com el Parc Natural del Cadí Moixeró i Serra de Picancel/Rasos de Tubau”. És el que s’anomena com a “naturbanització”, hi ha una recuperació de població si s'està a prop d'un espai protegit.

La crisi econòmica ha provocat un retorn a les àrees rurals de persones joves i emprenedores. “Algunes persones han recuperat camps conreats. Tanmateix, són les activitats relacionades amb el turisme rural i la producció agrària de proximitat i l'ecològica les que més s'han desenvolupat”. Per petites que siguin, destaca que aquestes iniciatives eviten que es tanqui el territori. “Als àmbits rurals una iniciativa petita, de 2-4 llocs de treball, és tant important com la SEAT a Martorell”, assenyala Tulla.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació