Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

PSC

Iceta i Chacon, enfrontats abans del decisiu comitè federal del PSOE

El primer secretari del PSC és un dels pocs suports territorials de Pedro Sánchez mentre que l’exministra es posiciona a favor de Susana Díaz | José Zaragoza mou encara molts fils i dóna suport als interessos de la presidenta andalusa

per Pep Martí , 27 de gener de 2016 a les 17:42 |
Miquel Iceta i Carme Chacón tenen estratègies diferents | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El PSC no té una posició única de cara al comitè federal del PSOE, que promet emocions fortes. En les properes hores, el primer secretari del partit, Miquel Iceta, intentarà consensuar la "versió catalana" de cara a la decisiva reunió de dissabte. Hi ha dues visions contraposades, la que defensa el mateix Iceta i la que encarna Carme Chacon, exministra de Defensa, diputada al Congrés i aliada de Susana Díaz, la presidenta d’Andalusia i gran rival de Pedro Sánchez pel lideratge del partit.

En el si del PSC és majoritària la posició favorable a que Sánchez intenti un govern d’esquerres amb Podem, i que després busqui el suport del PNB i l’abstenció, si és factible, de les forces sobiranistes. Fonts del PSC han explicat a NacióDigital que “si els socialistes facilitem d’alguna manera el govern al PP, serà nefast per nosaltres”. Hi ha el convenciment que un executiu PSOE-Podem seria positiu tant des del punt de vista social com des del nacional català. Aquests sectors fan costat ara mateix a Iceta, qui dóna alè a Sánchez davant la contesa interna que afronta. Els contactes entre Sánchez i Iceta són, aquests dies, continus.


Els posicionaments de figures com Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, i de Terrassa, Jordi Ballart, a favor d’un pacte d’esquerres responen a aquest enfocament –i amenaçant en deixar el partit si es pacta amb el PP-. Hi ha aquí, també, un altre factor a tenir en compte. La irrupció d’Ada Colau i En Comú Podem en la política catalana ha fet forat i amenaça amb apoderar-se de bona part de l’espai socialista a l’àrea metropolitana. Una entesa, ni que fos subtil, amb el PP, podria acabar d’ensorrar les expectatives del PSC en molts territoris. És això el que han analitzat a Nicaragua.

“El passat contra el futur”


Sobre el posicionament de diversos exministres socialistes –junt amb d’altres del PP com Eduardo Zaplana- a favor d’una entesa amb el Partit Popular, des de sectors del PSC es considera que mostren “el xoc entre el futur i el passat, però el passat encara té molt de poder dins de l’estructura del PSOE”. El mateix opinen sobre les declaracions de l’expresident Felipe González perquè el seu partit opti per una abstenció a favor d’un executiu del PP amb Ciutadans.

Enfront dels moviments per la cúpula de l’expresident González i els exministres, hi ha veus al PSOE que assenyalen que la correlació de forces al partit és inversa pel que fa a la militància de base, que no vol ni sentir a parlar de pactes amb el Partit Popular. L’escenari d’un comitè federal que adopti decisions que xoquin amb el que pensa la majoria de la militància espanta també entre els dirigents del partit.


L’home que hi ha al darrera

Una figura que està jugant un paper important en la batussa interna que es juga al PSOE és José Zaragoza, exhome fort de l’organització del PSC. Continua sent una peça rellevant en tots els moviments interns al partit. Va ser un dels suports de la candidatura de Carme Chacon en el congrés de Sevilla del 2012, en què es va enfrontar a Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquest es va imposar per la mínima. En aquell congrés, Susana Díaz, Chacon i Zaragoza van reforçar una aliança que sembla que es manté.

Zaragoza, sempre segons fonts del PSC, està al costat de Chacon, donant suport a l’estratègia de l’exministra de Defensa. Tots dos actuen d’acord amb Susana Díaz. Per això mateix van avalar la candidatura de Pedro Sánchez en les primàries que el van dur a la secretaria general del PSOE l’any 2014. És clar que aleshores l’alternativa a abatre era Eduardo Madina, a qui es veia com l’opció “radical” que calia aturar. Després dels seu triomf, Sánchez ha volgut volar sol i molts dels qui el van donar suport ara li demanen comptes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació