24
de gener
del
2016
Actualitzat
a les
23:17h
Finalment, s’han fet bons els pronòstics que mostraven un candidat fort a la dreta enfront un ventall progressista fracturat en quatre candidatures. Marcelo Rebelo de Sousa, el polític mediàtic, famós com a tertulià i opinador en programes televisius, candidat dels dretans partit Social Demòcrata i del Partit Popular-Centre dels Demòcrates Socials, ha superat el 50% que necessitava per convertir-se en el proper president de la República portuguesa.
L’estratègia de Rebelo de Sousa i la dreta s’ha demostrat exitosa. El polític-periodista o periodista-polític s’ha presentat com un home de mentalitat independent, s’ha permès algunes sortides curioses, com definir-se com una persona situada en l’esquerra de la dreta, i la majoria de portuguesos han confiat en ell també, potser, com a contrapès a una esquerra que disposa ja del poder executiu des que un acord del Partit Socialista, el Partit Comunista i el Bloco d’Esquerda permetés a António Costa ser primer ministre.
La nova situació tindrà un punt de cohabitació entre dos poders. El poder real a Portugal el té el govern, però el president de la República té un poder moderador amb atribucions importants. Bàsicament, té la clau per decidir dissoldre l’Assemblea legislativa i cridar a noves eleccions. Això no pot fer-ho de manera frívola i ha de calcular les seves passes. A Portugal, un president d’un signe i un govern d’un altre no és un escenari estrambòtic. Ha succeït altres vegades. El socialista Soares ja va conviure com a president amb governs de dretes. Però la situació requerirà talent.
Fa pocs mesos que Costa governa, i si el seu executiu manté la cohesió amb les forces d’esquerra que, des de fora del govern, li donen suport, Rebelo de Sousa no podrà jugar al contrapoder. Però una cosa està clara a partir d’ara. Amb un govern d’esquerra a Lisboa que necessita el suport comunista al parlament, vigilat de prop per les institucions europees i els mercats, Costa ja sap que en cas d’afebliment del govern o divisions massa evidents,, “l’àrbitre del partit”, el cap de l’Estat, jugarà en contra de la seva continuïtat. Amb Rebelo de Sousa, l’esquerra portuguesa ho tindrà més difícil.
L’estratègia de Rebelo de Sousa i la dreta s’ha demostrat exitosa. El polític-periodista o periodista-polític s’ha presentat com un home de mentalitat independent, s’ha permès algunes sortides curioses, com definir-se com una persona situada en l’esquerra de la dreta, i la majoria de portuguesos han confiat en ell també, potser, com a contrapès a una esquerra que disposa ja del poder executiu des que un acord del Partit Socialista, el Partit Comunista i el Bloco d’Esquerda permetés a António Costa ser primer ministre.
La nova situació tindrà un punt de cohabitació entre dos poders. El poder real a Portugal el té el govern, però el president de la República té un poder moderador amb atribucions importants. Bàsicament, té la clau per decidir dissoldre l’Assemblea legislativa i cridar a noves eleccions. Això no pot fer-ho de manera frívola i ha de calcular les seves passes. A Portugal, un president d’un signe i un govern d’un altre no és un escenari estrambòtic. Ha succeït altres vegades. El socialista Soares ja va conviure com a president amb governs de dretes. Però la situació requerirà talent.
Fa pocs mesos que Costa governa, i si el seu executiu manté la cohesió amb les forces d’esquerra que, des de fora del govern, li donen suport, Rebelo de Sousa no podrà jugar al contrapoder. Però una cosa està clara a partir d’ara. Amb un govern d’esquerra a Lisboa que necessita el suport comunista al parlament, vigilat de prop per les institucions europees i els mercats, Costa ja sap que en cas d’afebliment del govern o divisions massa evidents,, “l’àrbitre del partit”, el cap de l’Estat, jugarà en contra de la seva continuïtat. Amb Rebelo de Sousa, l’esquerra portuguesa ho tindrà més difícil.