entrevista

​Benet Salellas: «Hem de combatre que CDC tingui l'hegemonia del procés»

El diputat de la CUP defensa el paper de l'ANC i descarta que "en aquest país hi hagi dos milions de 'burgesets'" | Assegura que el resultat de la negociació és de "win-win total" | Adverteix que l'estabilitat parlamentària no significa "prémer el botó verd per avalar retallades"

per Pere Gendrau , Terrassa, 24 de gener de 2016 a les 20:15 |
El diputat de la CUP al Parlament, Benet Salellas | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ens trobem amb Benet Salellas (Girona, 1977) a Terrassa, on es desplaça per donar suport a una regidora des dels jutjats del municipi. Continua exercint d'advocat, i es nota que no vol deslligar-se d'un camp en què s'ha abocat anys i panys. Però ara és diputat de la CUP, i té el repte de fer de corretja de transmissió, participant a les reunions de Junts pel Sí. Jugarà bé aquest paper si demostra amb fets el que assenyala en aquesta entrevista, que el seu paper és d'independent dins de la candidatura i no s'emmarca en cap dels corrents que han tensat la posició de la CUP durant el procés de negociació després del 27-S. 

- Quina valoració fa del procés negociador amb Junts pel Sí i, concretament, del resultat?


- Amb els objectius i fites que ens vam anar marcant durant la negociació, hi ha una part de fites assolides i, per tant, és positiva. Hi ha una altra part de temes sobre els que no hem arribat a acord, però pensem que queda obert el que és la negociació sobre aquests temes i el que ens toca és continuar negociant, continuar mobilitzant, continuar treballant. Ho podem resumir en què hem guanyat alguns objectius que ens havíem marcat i no hem renunciat a guanyar la resta més endavant. Per tant, jo crec que és un acord satisfactori i al mateix temps és còmode per a nosaltres. 

- Durant aquests tres mesos, s'ha fet la millor negociació possible?


- Coses que s'han allargat molt en la negociació no s'han allargat tant per nosaltres sinó perquè Junts pel Sí no era capaç de posar sobre la taula una posició unitària de tots els elements. Penso per exemple en l'impost de successions o quan s'ha parlat de BCN World. Són temes que entre ells no acabaven de tenir una posició clara i això allargava la negociació. I al final ha acabat semblant que això corresponia a què la CUP no sabia negociar, quan no hi té res a veure. Nosaltres, en quant a metodologia, hem estat molt clars. Vam elaborar el document Fil a l'agulla molt al principi, amb certa rapidesa. Vam marcar unes prioritats i uns elements de debat i crec que els vam definir bastant ràpid. 

- La proposta de la CUP de gravar les negociacions podia semblar estranya perquè a vegades és difícil negociar sota el focus de les càmeres, però potser hauria estat útil perquè des de Junts pel Sí i des de CDC, concretament, es deia el contrari, que es negociaven coses amb determinats quadres de la CUP i després s'havia de tornar a començar amb altres interlocutors. 


- Això no és veritat perquè els termes de la negociació, el marc, el vam definir amb el document Fil a l'agulla. Era un document que tots els negociadors hem plantejat de la mateixa manera. L'única cosa que ens hem dedicat a fer quan hem anat a les taules de negociació ha estat, davant de l'enrocament o la dificultat d'arribar a acords, intentar generar propostes diferents que poguessin generar consens. Per tant, dir que en funció de qui de nosaltres anava a cada reunió anava canviant el marc de la negociació és absolutament fals. Gravar-ho hagués estat una bona idea? Sí, evidentment, per apostar per la transparència.

- Des de fora, s'ha vist com s'acabava reduint a una qüestió de Mas sí, o no. Si es podés tirar enrere, no ho rectificaríeu? S'ha aconseguit canviar el nom de Mas però això potser ha reduït marge d'influència a la CUP i li ha impossibilitat un millor acord. 

- Creus que si nosaltres haguéssim acceptat que el president fos Mas, el pla de xoc que se'ns hagués posat sobre la taula hauria estat millor?
 

Benet Salellas després de donar suport a una regidora de la CUP a Terrassa Foto: Adrià Costa


- No ho sé perquè no estava dins de les negociacions, però la sensació des de fora és que, al final, durant les últimes hores, es va acabar aconseguint una fórmula, precipitada. Això no és imputable a la CUP sinó a totes les bandes, però hi van haver tres mesos per negociar moltes coses i, al final, la clau de volta va ser el nom de Mas. 

- No hi estic d'acord. Crec que, durant els tres mesos, el que es fa és generar un treball a diverses bandes sobre quin pot arribar a ser el millor acord en matèria dels tres conceptes que posem sobre la taula, i aquest és el document final, la famosa proposta d'acord cap a la independència. Aquest document no l'aprovem com a CUP, essencialment perquè el pla de xoc ens sembla absolutament insuficient, però no oblidem que Junts pel Sí se'l fa seu i diu que executaran el pla de xoc, el full de ruta a nivell de ruptura democràtica, i el marc que plantegem de procés constituent. Fixa't que, al final, nosaltres aconseguim canviar la figura del president, i a més a més aconseguim un pla de xoc, un full de ruta i un procés constituent. En termes de negociació, el nostre resultat és win-win total. O ens hem d'imaginar que si hi hagués hagut Mas, hi hauria hagut més pressupost? Això trairia la pròpia explicació que ells ens han donat durant les negociacions. 

- També era inevitable el que s'ha presentat com un segrest de dos diputats de la CUP a les reunions de Junts pel Sí?

- Mentre que a la CUP sempre hem actuat en clau de com beneficiar el procés, hi ha altres actors que només han actuat en clau de partit. Crec que tota aquesta història dels diputats segrestats respon a com Convergència construeix un escenari per explicar a la seva pròpia gent el que ha passat. I nosaltres, en aquell moment, acceptem que això passi perquè pensem que és el millor pel país i pel procés. Però no respon a la realitat. La forma amb què aquest acord s'explica públicament, utilitzant termes com perdó, com culpa, com venint a dir que aquí s'aplica una certa llei del Talió, que per un cap hi ha deu caps o dos caps... tota aquesta història respon a un imaginari i a un discurs que és el de Convergència per tal de salvar la seva pròpia lògica de partit, però no té res a veure amb el que passa de veritat. 

- La manera com s'explica tot plegat és essencial, perquè el relat d'una mateixa negociació pot transmetre una cosa o una altra. Però la CUP i l'esquerra independentista tenen un problema històric de veure els mitjans amb recel, alguns com a propis i altres com enemics, i això afecta a la construcció del relat.

- Sí, crec que tens tota la raó, hem de fer molta autocrítica en l'àmbit de la comunicació. El que passa és que, per una banda, penso que des de la CUP tenim la percepció que la gent que treballa en els mitjans de comunicació, en aquest país, majoritàriament són grans professionals. En el que són les persones que treballen als mitjans, sempre hem intentat tenir una relació molt bona i fluïda, i a mi sempre m'agrada separar el que són els treballadors dels que generen els editorials dels mitjans. I el que sí que és veritat és que en relació als editorials, nosaltres n'hem tingut molt pocs a favor. I és evident que no tenim grups empresarials de comunicació que donin suport al nostre projecte polític. Hem de fer més esforços perquè el nostre relat arribi a més gent. Però sempre partint de la desigualtat que existeix en la realitat. Nosaltres no difonem un discurs que sigui hegemònic i per tant sempre estem en la posició, malauradament, fins i tot comunicativament, minoritària. 

- Comunicació a banda, hi ha un acord i s'està engegant la legislatura. La CUP garantirà l'estabilitat parlamentària que demana Junts pel Sí?

- Què és l'estabilitat parlamentària? Trenco una llança a favor de canviar aquest concepte. El que se'ns deia era que, per aplicar el full de ruta, la declaració del 9-N, feia falta un govern. Molt bé. Doncs nosaltres hem permès que aquest govern existeixi. A partir d'aquí, hi ha uns punts molt concrets com és la moció de censura, a la qual nosaltres hauríem de votar en contra si es produís. Això significa donar estabilitat parlamentària. I també hi ha els pressupostos, i en aquest punt hem d'anar treballant per anar veient quins pressupostos se'ns posen sobre la taula, si ens convenen més els que ens posin nous, o si ens interessa més que els pressupostos siguin prorrogats. Jo et diria que investidura, evitar una moció de censura i pressupostos són els grans conceptes d'una estabilitat. Perquè, amb això, el govern tira, i governa. 

 

El diputat de la CUP durant un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa

- I la resta d'activitat legislativa?

- Si l'activitat legislativa d'aquests divuit mesos és la que s'ha dit que serà i estem parlant de crear els fonaments perquè pugui existir la república catalana, en això, hi haurà l'estabilitat parlamentària. Ara bé, si el concepte d'estabilitat parlamentària és que, utilitzant d'excusa el procés de construcció de la república catalana, nosaltres hem de prémer el botó verd per avalar retallades, aquest esquema nosaltres no el comprem. Si el que es vol entendre per estabilitat parlamentària és que tanquem files amb el govern perquè faci el que vulgui, nosaltres no comprem aquest concepte. 

- L'únic problema és la situació en què estem, que el rival amb qui pugnes, que és l'estat espanyol, és qui et finança. Centrant-nos en els pressupostos, si es depèn del FLA, és difícil que puguin satisfer la CUP amb mesures de pla de xoc elevades. El marge de maniobra és reduït. 

- Sí, el marge de maniobra és reduït. Però també tenim un debat sobre la taula, pendent, que nosaltres ja el vam introduir a través del novè punt de l'annex de la declaració del 9-N, que és començar a parlar amb la banca resident del pagament dels interessos del deute. El que no podem fer és només mirar les dificultats que ens posa l'Estat. Són moltes, i són evidents, i són antidemocràtiques, i indignants i humiliants, i és una absoluta vergonya. Però no podem tapar-nos els ulls davant del fet que milers de milions dels nostres pressupostos vagin a pagar interessos del deute i no vagin a satisfer els interessos dels ciutadans. I això, quan parlem d'entitats creditores, d'una entitat del país, hem de començar a abordar aquest tema d'una altra manera, perquè cada part que anem alliberant dels interessos del deute seran diners que podrem utilitzar per polítiques socials. També significa començar a discutir aquest model d'article 135, de la Troika i de la dictadura del deute. 

- Exigiu a Junts pel Sí que ja abordi aquesta relació amb les entitats financeres del país?

- Sí, però ara t'hauria de dir que no ho exigeix la CUP, ho exigeix el Parlament a la declaració del 9-N.

- Em pot concretar quins són els objectius o què s'hauria d'aconseguir en aquesta relació per començar a revertir-ho?

- El que hem de fer és poder-nos asseure amb aquestes entitats i començar a negociar com alliberem interessos. Fixa't que estem tenint una posició... qui digui que això és una posició radical, crec que perd de vista... no estem dient d'impagar el deute, sinó que estem dient de negociar els interessos del deute. És a dir, que es tornin tots els diners. Però el que no pot ser és que es generi un negoci de milers de milions d'euros en concepte d'interessos. Això és un negoci bancari absolutament il·legítim perquè es fa amb els diners de tots, i indecent perquè amb aquests diners el que es fa és impedir de poder fer altres projectes socials. 

- En clau de pressupostos, quines són les exigències de la CUP?

- S'ha de treballar molt això, encara. 

- Abordem l'organització interna de la CUP. Hi ha sectors que demanen un congrés per revisar equilibris i mètodes de funcionament. I posen sobre la taula el pes que tenen organitzacions de la Crida Constituent respecte les assemblees territorials, com es va veure després de l'assemblea de Sabadell. Creu que és necessari aquest congrés o una reorganització?

- Crec que, evidentment, el tema de la participació de les organitzacions s'ha d'abordar. Potser no només des d'aquesta perspectiva. A mi d'entrada em preocupa que hi hagi gent que voti dues vegades, que pel fet d'estar enquadrada en una organització vota primer com a militant a la seva territorial i després a la seva organització torna a votar en el consell polític. Això no em sembla just. I això afecta als que no formem part de cap organització. El tema del doble vot sí que s'ha de corregir. I després hem d'abordar també el paper d'algunes organitzacions que estan d'alguna manera tensionant excessivament dins de la CUP a través de manifestos i a través de plantejar una certa guerra de posicions. 

- Potser el que caldria és evitar que hi hagués organitzacions dins la CUP perquè al final acaben funcionant com un lobby

- Jo, amb això, estaria bastant d'acord, el que passa és que té molt a veure amb com s'ha anat construint la CUP i com l'entenem. Hi ha qui ha volgut entendre la CUP com un braç, com un front institucional d'un concepte més ampli configurat per les organitzacions de l'esquerra independentista. Aquest esquema no el compro. Crec que en un altre moment podia funcionar però no respon a la realitat d'ara. Amb això no estic dient que les organitzacions hagin de desaparèixer, crec que és bo que existeixin. Ara bé, que tinguin una dinàmica interna dins l'organització que converteixin la CUP en subsidiària d'altres espais de decisió, això no ho compro. 
 

Benet Salellas, responent a les preguntes de Nació Digital Foto: Adrià Costa


- Benet Salellas no s'ubica en cap corrent dins de la CUP?

- No. I això té un vessant positiu i un altre de negatiu. Em sento, dins la CUP, com una persona absolutament independent i això crec que és un element positiu. Però també significa que, quan hi ha guerra de posicions, cadascuna d'elles entén que estàs amb la posició contrària. I crec que per ser independent reps el doble del que reben els que no són independents. Però sóc independent i no només respecte les organitzacions. Sóc conscient que vinc d'una territorial que té un plantejament bastant definit i, per tant, sóc portaveu també d'aquesta territorial però intento d'alguna manera mantenir un cert equilibri amb totes les posicions que hi ha dins de l'organització i amb el que jo mateix penso.  

- Diversos posicionaments han influït en la negociació i un és d'Endavant. Des d'aquesta organització, diversos membres diuen que no creuen ni en el procés, ni en la posició independentista de Convergència, ni en el paper de l'ANC. I això ve de lluny, com ara el moment de constituir-se Arran, que també expressava posicionaments semblants. Està d'acord amb aquest plantejament?

- Crec que, depenent del discurs que generes, pots col·locar-te en una posició molt extrema o en una posició més de carril central de l'organització. A mi m'agrada més estar en el carril central. Crec, i ho dic intuïtivament perquè això la CUP ho ha de discutir, que hi ha gent que aquest procés, de la manera com està plantejat, en compra tot el pack. I hi ha gent en la línia del que tu estàs plantejant, que diuen que ho hem de llençar tot, i que no ens podem quedar amb res del que passa. Crec que entre aquestes dues posicions hi ha una posició intermèdia, que és en la que em situo. 

- Com la definiria? 

- Crec que el procés és una finestra d'oportunitat política, crec que el procés com a procés social i històric, polític, que existeix al nostre país, l'hem d'aprofitar. És un procés que té potencial i idoneïtat per transformar radicalment la realitat del nostre país, el que passa és que, en aquest procés, nosaltres hem d'aconseguir tenir més pes i més hegemonia. I que el que hem de combatre precisament és que Convergència en tingui l'hegemonia. Sobre si Convergència es creu o no es creu aquest procés, crec que Convergència hi està per necessitat absoluta com a única via per intentar mantenir alguna parcel·la del poder autonòmic que és el poder en què ells han crescut i en el que han viscut. Jo potser et diria que comparteixo, del sector "endavanter", molts de recels sobre la sinceritat de l'independentisme de Convergència però a mi això no em porta a rebutjar el procés. Crec que nosaltres podem creure-hi, podem estar dins del procés, en podem ser acceleradors i tensors, i al mateix temps podem desvetllar o d'alguna manera despullar la hipocresia de Convergència amb la qüestió independentista. 

- Posant el focus en l'ANC, si la CUP ha de tenir un paper més hegemònic en el procés, potser hi va haver un error estratègic en la relació amb l'Assemblea perquè, amb el nombre de gent que mobilitza, té un paper d'unitat popular clar i la CUP hauria d'haver-hi tingut un paper més proactiu, o integrar-s'hi més. 

- Jo critico l'independentisme hiperventilat i la seva manca d'autocrítica a l'hora d'analitzar el procés polític que vivim, i denuncio el paper de CDC i els seus interessos. De la mateixa manera que critico això, crec que en el sí de la CUP hi ha una mena d'obrerisme acomplexat. Tot el que no passa exclusivament a l'àrea metropolitana en determinats barris sembla que sigui automàticament burgès. Acabem caient en aquella dualitat de la Catalunya convergent i la Catalunya "sociata" que tant ha interessat a la sociovergència d'aquest país. A vegades, nosaltres som víctimes d'aquest propi esquema mental i hi caiem. 

- La història pesa.

- A mi, això em dol perquè sembla que pel fet que vinc de comarques i no vinc de l'àrea metropolitana, nosaltres ja som tots una colla de "burgesets", i crec que aquesta mentalitat hi és, i a vegades analitzem l'ANC des d'aquesta perspectiva. Sembla que, com que l'ANC no triomfa a Nou Barris, ja no és un instrument útil. Ara que parlem de desbordar, hauríem de desbordar aquests marcs mentals. Crec que l'ANC és útil en tant que és un instrument de mobilització popular. Jo el que no em puc creure és que en aquest país hi hagi dos milions de "burgesets". Si entre aquests dos milions hi ha classes populars, aquest és el lloc de la CUP.

- Això que passa a l'àrea metropolitana lliga amb la relació que la CUP ha de tenir amb En Comú. El paper d'En Comú i de Podem serà rellevant a Catalunya o perdrà pistonada? Quina relació hi heu de tenir?

- El que no podem oblidar, ni podem ni volem oblidar, penso, és que amb alguna gent d'En Comú, nosaltres hem lluitat molts anys. Compartim una determinada cultura política. Per mi, la clau no està tant en el que fem nosaltres sinó en el que farà En Comú. Si En Comú té la capacitat de marcar un perfil propi i de posicionar-se clarament en el sí del referèndum, nosaltres tenim molt de camp a recórrer amb la gent d'En Comú. I això seria realment un pas importantíssim en pro de la creació de la república catalana. Si En Comú el que vol ser és la sucursal de Podem a Catalunya, és evident que el seu posicionament en el referèndum no serà a favor del sí i, per tant, ens distanciarem. En Comú s'ha de mullar. És molt difícil pensar amb què la CUP utilitzi com aliat un espai polític que el que vulgui és reformar l'estat espanyol. 

- Si un objectiu era tenir grup parlamentari propi al Congrés i al final es queda difuminat dins el grup de Podem, aquest camí que dibuixa no s'acaba d'enfilar massa. 

- No gaire. 

- Per acabar, pregunta obligada per l'escenari actual. La CUP prefereix algun govern determinat a Espanya o creu que no s'hi ha de posicionar?

- Crec que sí que tenim preferències polítiques. El que prefereixo és un govern a l'Estat que autoritzi el referèndum, que negociï la república catalana i que deixi que el procés polític que viu Catalunya arribi fins al final, que arribi fins on els catalans decideixin que volen arribar. El que no sé és si alguna de les opcions polítiques que hi ha sobre la taula poden assolir aquest objectiu. Però el que tinc molt clar és que el millor per a la república catalana, el que la faria més ràpid, és un escenari de negociació i de referèndum. 
 

El diputat de la CUP Benet Salellas. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació