Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
literatura

Torna la desobediència amb l'«Acte de violència» de Pedrolo

Sembra Llibres reeditarà la novel·la 55 anys després d’haver-la escrit i 41 després de ser publicada | Va ser rebutjada fins a tres vegades per la censura franquista

per Xavier Borràs, 24 de gener de 2016 a les 17:30 |
L'escriptor Manuel de Pedrolo | Arxiu familiar d'Adelais de Pedrolo/ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara que, per les circumstàncies històriques que vivim, es torna a parlar d’insubmissió i de desobediència és un bon moment per recordar Manuel de Pedrolo i la seva novel·la Acte de violència, obra que havia desaparegut, com tantes altres de l’autor, dels prestatges de les llibreries.

Efectivament, cinquanta-cinc anys després d’haver-la escrit, el 1961, i quaranta-un després que fou publicada (Edicions 62, 1975), l’editorial de Carcaixent (Ribera Alta), Sembra Llibres, ens fa saber que aquest mes de març reeditarà Acte de violència, la novel·la de Pedrolo que, inicialment, ell mateix havia titulat primer Esberlem els murs de vidre i, després, Estat d’excepció. Cal destacar que la nova edició incorporarà un pròleg del cantautor Cesk Freixas, que va incloure al seu disc Tocats pel foc (2012) la cançó Acte de violència, inspirada en la trama d’aquesta novel·la i en homenatge explícit a l’autor.



Com comenten des de l’editorial, cal "reconèixer l’atreviment de Manuel de Pedrolo, que escriu, en ple franquisme, de conceptes com ara desobediència civil, vaga indefinida, drets socials, alliberament col·lectiu, periodisme servil o compromís intel·lectual. És el Pedrolo més polític que creu en el poder de la literatura com a eina de transformació social".

Tres vegades refusada per la dictadura

L’obra havia estat refusada pels censors de la dictadura en unes quantes ocasions (1963, 1965, 1968), com tantes altres de les seves obres. Precisament, l’any 1968 va rebre el prestigiós premi Prudenci Bertrana per aquesta obra, que s’atorgava aquell any per primer vegada i que havia estat creat com a reacció arrauxada a la convocatòria franquista del premi Immortal Ciudad de Gerona, de novel·la exclusivament en castellà perquè, segons l’alcalde, Josep Bonet, interessava projectar el nom de la ciutat "hacia un radio superior".


És en aquest context, en aquells anys foscos, de grisor absoluta –de repressió, de delació, de penúria i de precarietat-, que Pedrolo escriu aquesta important obra, cabdal en el seu corpus literari i no menys fonamental per entendre com l’autor tractava de reflectir aquella feixuga realitat dels anys de la negra nit franquista. De fet, la novel·la és, com ja es deia a la contraportada d’aquella primera edició, "la recreació dinàmica i sostinguda d'una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d'acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà de conquerir la llibertat sense vessaments de sang".

Acte de violència s’esdevé en una ciutat oprimida que ha quedat aturada per un alçament popular pacífic que segueix una consigna clara i directa: "És molt senzill: quedeu-vos tots a casa". La unitat d’acció de la ciutadania aconsegueix aturar l’economia i el transport, buidar els carrers i fer trontollar el poder absolut del règim tirànic que els governa. Tothom té coses a perdre, però és el poble, tot el poble, qui lluita unit per un futur amb dignitat.

Tota la novel·la, doncs, sembla un eco de fets passats i un altaveu de desitjos futurs que l’autor voldria per al país. Cal recordar que el febrer de l’any 1951 a Barcelona es va viure la coneguda popularment com "la vaga de tramvies!, que s’originà en resposta a l’augment del preu dels bitllets. La població, de forma espontània, es va negar de forma massiva a utilitzar el transport públic, realitzà els seus desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. Aquesta vaga va resultar la primera acció de masses contra la dictadura i per bé que s’aconseguí l’anul·lació de l’augment, també comportà una forta repressió, amb morts inclosos, després que la protesta s’escampés a les empreses de la ciutat i dels altres centres industrials de Catalunya, on es paralitzà el treball i es tancà la persiana de petits tallers i comerços.

Són, també, els anys en què Franco tracta de sortir de l’autarquia i de l’aïllament. Primer, el 1953 amb la signatura de sengles acords amb el Vaticà (concordat) i els EUA (bases militars); després amb l’entrada a l’ONU el 1955; més tard, el 1958, amb la Llei de convenis col·lectius i el 1959 amb el Pla d’estabilització. Espanya s’obre a l’exterior, comencen a venir els primers turistes, milers de treballadors emigren…

Paral·lelament, el novembre de 1954 l’historiador Jaume Vicens Vives publica Notícia de Catalunya i el juny de 1956 el PCE (Partit Comunista d’Espanya) fa una declaració de "reconciliación nacional". Els dos fets, en què l’ocultació i la manipulació de la història passada i recent es fan presents, són, també, fonamentals per entendre com hem arribat a l’actual situació i, igualment, situen la novel·la de Pedrolo en un entorn a les antípodes del que es perseguia des de l’establishment del franquisme o d’un cert antifranquisme. Recordem que a Acte de violència és bàsica la unitat d’acció per a un futur digne dels ciutadans, que aconsegueixen aturar l’economia i el transport, buidar els carrers i fer trontollar el poder absolut de la tirania governant.

La reacció dels fills dels derrotats

Aquest llibre, doncs, expressa d’una manera inequívoca la insubmissió i la desobediència que la generació filla dels derrotats volia començar a bastir. No endebades, l'any 1967 el llibreter Joan Ballester i Canals (recordem la seva imprescindible Llibreria Públia) va publicar a les Edicions d'Aportació Catalana el volum Coratge cívic d'Henry D. Thoreau (1817-1862), l'autor de Sobre el deure de la desobediència civil, llibre que caldria que molts capdavanters d’avui potser haurien de rellegir junt amb l’imperdible Acte de violència de l’enyorat Manuel de Pedrolo.
 

L'escriptor Manuel de Pedrolo a la seva casa de Tàrrega. Foto: Arxiu familiar d'Adelais de Pedrolo/ACN

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació