21
de gener
del
2016
Actualitzat
el
22
de gener
a les
17:08h
El paisatge que s’està configurant en vigílies del debat d’investidura està desfermant un sentiment de desànim i malestar en amplis sectors del món econòmic. Les coses no van bé per l’statu quo. L’atzucac polític en què ha caigut l’Estat s’atribueix en aquests àmbits a la “incompetència política” del govern de Mariano Rajoy, però sobretot al poder que ha ostentat un nucli d’advocats de l’Estat i membres dels cossos superiors del funcionariat que s’ha fet fort a l’executiu, davant la indolència de Rajoy.
Aquests dies, un empresari molt potent de l’Ibex-35 deia en un grup reduït a Madrid que “caldria prohibir per llei que els advocats de l’Estat demanessin excedència per dedicar-se a la política. Cadascú a casa seva”. Una afirmació que va trobar ràpid ressò en els seus interlocutors. En el món la gran empresa hi ha mala maror pel que consideren manca de visió política en l’actuació governamental en tots els fronts, des de la comunicació a la política envers Catalunya, com en la desconnexió amb la realitat social. La referència era clara.
En l’executiu de Rajoy –que si no hi ha un daltabaix serà proposat per Felip VI com a primer candidat a la investidura- han tingut un paper clau alts funcionaris en excedència. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l’Estat, com també el ministre de Justícia, Rafael Catalá, element determinant en la judicialització del procés sobiranista. El ministre d’Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, és lletrat de les Corts. El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, el canari José Manuel Soria, és membre del cos de tècnics comercials i economistes de l’Estat, com també Luis de Guindos, ministre d’Economia. Perfils durs, molt aferrats a una concepció tancada i patrimonial de l’Estat i que no han ajudat a prevenir el trenca-closques postelectoral.
Però l’ambient que es viu a l’Ibex-35 es regira també contra la cúpula del PSOE, especialment el seu secretari general, Pedro Sánchez, qui s’ha mostrat fins ara del tot hostil a plantejar-se tan sols la gran coalició, que és el somni albirat per la gran empresa. Aquest sentiment és compartit per sectors del PSOE, tant els propers a l’expresident Felipe González com els que van donar suport a l’adversari de Sánchez per la secretaria general del partit, Eduardo Madina, qui es mostra obertament crític amb el líder del PSOE. Dins del partit, repeteixen aquests dies que “Sánchez és capaç de forjar una majoria fent promeses inassumibles”.
La rigidesa dels “tecnòcrates de Rajoy” haurien aïllat el president del govern de la realitat del carrer. I aquest fet facilita ara els moviments de Sánchez per dir “no” a un acostament al Partit Popular i intentar assajar un “govern d’unitat popular”, que es podria fer amb 167 escons al Congrés si el PNB dóna suport a un acord entre els socialistes i Podem. Els sobiranistes catalans no caldria que votessin a favor. Amb l’abstenció n’hi hauria prou.
Aquests dies, un empresari molt potent de l’Ibex-35 deia en un grup reduït a Madrid que “caldria prohibir per llei que els advocats de l’Estat demanessin excedència per dedicar-se a la política. Cadascú a casa seva”. Una afirmació que va trobar ràpid ressò en els seus interlocutors. En el món la gran empresa hi ha mala maror pel que consideren manca de visió política en l’actuació governamental en tots els fronts, des de la comunicació a la política envers Catalunya, com en la desconnexió amb la realitat social. La referència era clara.
En l’executiu de Rajoy –que si no hi ha un daltabaix serà proposat per Felip VI com a primer candidat a la investidura- han tingut un paper clau alts funcionaris en excedència. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría és advocada de l’Estat, com també el ministre de Justícia, Rafael Catalá, element determinant en la judicialització del procés sobiranista. El ministre d’Educació, Cultura i Esports, Íñigo Méndez de Vigo, és lletrat de les Corts. El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, el canari José Manuel Soria, és membre del cos de tècnics comercials i economistes de l’Estat, com també Luis de Guindos, ministre d’Economia. Perfils durs, molt aferrats a una concepció tancada i patrimonial de l’Estat i que no han ajudat a prevenir el trenca-closques postelectoral.
Però l’ambient que es viu a l’Ibex-35 es regira també contra la cúpula del PSOE, especialment el seu secretari general, Pedro Sánchez, qui s’ha mostrat fins ara del tot hostil a plantejar-se tan sols la gran coalició, que és el somni albirat per la gran empresa. Aquest sentiment és compartit per sectors del PSOE, tant els propers a l’expresident Felipe González com els que van donar suport a l’adversari de Sánchez per la secretaria general del partit, Eduardo Madina, qui es mostra obertament crític amb el líder del PSOE. Dins del partit, repeteixen aquests dies que “Sánchez és capaç de forjar una majoria fent promeses inassumibles”.
La rigidesa dels “tecnòcrates de Rajoy” haurien aïllat el president del govern de la realitat del carrer. I aquest fet facilita ara els moviments de Sánchez per dir “no” a un acostament al Partit Popular i intentar assajar un “govern d’unitat popular”, que es podria fer amb 167 escons al Congrés si el PNB dóna suport a un acord entre els socialistes i Podem. Els sobiranistes catalans no caldria que votessin a favor. Amb l’abstenció n’hi hauria prou.