Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
llengua catalana

El Consell d'Europa renya Espanya per les dificultats d'utilitzar el català a la justícia

Exigeix a l'Estat que "modifiqui el marc jurídic" i "garanteixi que una proporció adequada del personal judicial" té "un coneixement pràctic" de la llengua

per ACN, 21 de gener de 2016 a les 18:37 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les dificultats per poder fer servir el català i la resta de "llengües regionals" de l'Estat a la justícia i la sanitat preocupa el Consell d'Europa. El consell de ministres d'aquesta institució basada a Estrasburg i que aplega 47 països europeus ha aprovat aquest dijous fer "sis recomanacions a les autoritats espanyoles" perquè resolguin "alguns problemes importants" i respectin la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries". En concret, demana a l'Estat que "modifiqui el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els processos en les llengües cooficials, quan una part ho demani".

El Consell d'Europa lamenta que "l'ús de les llengües regionals en algunes àrees de l'administració de l'Estat i en els serveis públics, sobretot en la sanitat, es veu obstaculitzat per la manca de personal que poden utilitzar-los". I per això reclama "aplicar mesures legals i intensificar les mesures pràctiques per garantir la presència de les llengües cooficials en els serveis públics, especialment en els de la sanitat". També defensa "garantir que una proporció adequada del personal judicial" té "un coneixement pràctic de les llengües pertinents". I, en general, demana un esforç a "l'administració de l'Estat en l'àmbit de les comunitats autònomes" per "garantir l'adequada presència" del català i la resta de llengües cooficials.


L'informe, el quart d'aquest tipus (després dels del 2005, 2008 i 2012), assegura que la situació "ha millorat considerablement" en els darrers quatre anys, gràcies sobretot a les comunitats autònomes. El Consell d'Europa, però, tem que el nou model d'educació trilingüe de les Illes Balears o el País Valencià "afecti negativament l'educació" en català. I exigeix a l'Estat que "extremi la precaució" per evitar-ho i l'adverteix que "continuarà vigilant".

El consell de ministres, a més, proposa al govern espanyol que "consideri estendre el reconeixement" de les llengües cooficials "a altres comunitats autònomes" on no tinguin aquest estatus, "sempre que hi hagi un nombre suficient d'usuaris de la llengua regional o minoritària en qüestió". I aposta per "una major cooperació en els mitjans d'educació i de difusió entre les comunitats autònomes on es parlen les mateixes llengües o similars".

El Consell d'Europa també troba "motiu de preocupació" la "reducció gradual de l'ensenyament en gallec a Galícia". I lamenta que "la baixa proporció de personal amb domini de la llengua basca causa problemes en els àmbits de la justícia, la policia, la salut i l'assistència social al País Basc".

Les recomanacions a Catalunya, el País Valencià i les Balears


L’informe fa recomanacions diverses segons la comunitat autònoma, i en el cas de Catalunya i la justícia recomana explícitament “esmenar el marc legal amb l’objectiu de deixar clar que les autoritats judicials penals, civils i administratives a Catalunya faran els seus procediments en català si una part ho demana”. A més, reclama “prendre les mesures necessàries” perquè en els judicis “s’informi específicament de l’obligació de les autoritats judicials a Catalunya de conduir el procediment en català si una part ho demana”. El Consell d’Europa també vol que es prenguin mesures per “augmentar la proporció de personal judicial a Catalunya, a tots els nivells però particularment entre jutges i fiscals capaços d’utilitzar el català com a llengua de treball al tribunal”.

Pel que fa al personal de l’administració de l’estat, l’informe demana “augmentar substancialment” el nombre de persones que parlin català i implementar “cursos adequats” per ensenyar la llengua a la plantilla. El text celebra que hi ha més textos de l’administració estatal que es tradueixen al català, però avisa que els formularis en català o bilingües encara hi són en una “proporció inadequada” i que se n’han de fer més. El Consell d’Europa admet que la llengua catalana té “un fort suport de les autoritats regionals i locals” i que gràcies a això “la majoria dels requeriments de la Carta es compleixen”, excepte els que fan referència a la justícia, a l’administració estatal i, en alguns casos, a la salut.

Pel que fa al País Valencià, la principal recomanació del Consell d’Europa està relacionada amb els mitjans de comunicació, després del tancament de canal 9. En concret, l’informe “demana a les autoritats espanyoles que prenguin les mesures necessàries per encoratjar i/o facilitar la creació d’un canal de televisió públic i una ràdio pública en valencià”. Els experts lamenten, també, “la manca de retransmissió de la televisió pública catalana” al País Valencià. L’informe valora negativament el decret de plurilingüisme en l’educació valenciana perquè, alerta, “l’ensenyament en valencià està disminuint”.

A les Balears, el Consell d’Europa diu que l’educació “no es correspon” amb els estàndards que exigeix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries i que el model trilingüe “va rebre una forta resistència de la comunitat educativa perquè patien que reduiria l’ensenyament del català”. “Segueix havent-hi problemes en els mitjans de comunicació i les emissions en català a la televisió pública s’han reduït”, lamenta el text.

L'informe inclou en la seva anàlisi la situació del bable, la fabla, el lleonès, el català a l'Aragó, el gallec a Astúries, Castella-Lleó i Extremadura, el valencià a Múrcia, el portuguès a Olivenza (Badajoz), el berber a Melilla, l'àrab a Ceuta, i el caló.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació