21
de gener
del
2016
Actualitzat
el
22
de gener
a les
17:08h
La pugna entre les formacions territorials de Podem ha posat a primera línia del debat polític la constitució dels grups propis al Congrés dels Diputats. Per formar un grup, cal un mínim de 15 diputats, encara que hi ha una altra possibilitat, segonsel reglament de la cambra. També poden constituir ungrup elsdiputatsd'una o diversesformacionsque hagin aconseguitcinc omésesconsi, almenys, el 15% dels sufragis enlescircumscripcions en quès'hanpresentatoel 5% del suport electoral si la candidatura en qüestió s'ha presentat a nivell delconjuntde la nació.
Més visualització, més assessors i més diners
Superar aquests sedassos suposa un salt qualitatiu a l'hora de fer política al Congrés espanyol. Tenir un grup propi comporta, d'entrada, personalitzar la veu d'un partit i tenir més temps d'intervencions, un avantatge que no tenen les formacions integrades al grup mixt, que s'han de repartir els minuts per parlar.
En segon lloc, el grup propi obre les portes a la possibilitat de presentar esmenes a latotalitatde lleiscom la dels pressupostos,que haurien de servotatspel plenari.Ungrupparlamentaritétambémésoportunitatsde presentar proposicionsde lleii node llei.
En elsdebatsactualssobre l'estat dela nació,espoden presentarunes15propostesde resolucióper grupparlamentari,xifra queesredueixconsiderablementper a lesformacionsque s'integren enel mixt.
La presènciaparlamentàriad'unpartitésmés activaque la del grupmixt.Per començar,esgaranteixalmenys unrepresentanten toteslescomissions, incloses lesde secretsoficials –de la qual ERC va ser vetada la legislatura passada-idespeses reservades,en què elsdiputatstenenaccésa informacióconfidencial.
Igualment,tédreta participar ambun representantpropi a lajunta deportaveus, que es reuneixtotsels dimartsidesprés de laqual cadaun ofereixuna roda depremsa. Es grups propis, per tant, compten amb una cara visible permanent.
En el plaeconòmic, l'Estatatorga12.000euros fixosper grupparlamentari1.200per escó.En el grupmixt, aquestes ajudes esreparteixen entre tots els seusintegrants. D'altra banda, els grups parlamentaris disposen de més assessors.
Història dels grups propis catalans al Congrés
Des del 1978 tres formacions catalanes les que han tingut grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Durant la primera legislatura, el PSC va aconseguir-lo amb 16 diputats, una fita que ja no ha assolit mai més. En aquella ocasió els socialistes van tenir fins a tres veus al Congrés espanyol –el PSOE, el PSC i els bascos i navarresos-. Posteriorment, es va reformar el reglament per evitar que un mateix partit pugui tenir diversos grups propis, una qüestió que precisament ha deixat ara En Comú Podem ser grup propi.
Per la seva banda, els convergents sempre han tingut veu pròpia a la cambra espanyola; primer com a minoria catalana i després com a CiU. Finalment, ERC va aconseguir l'any 2004 la obtenció del grup propi gràcies als vuit diputats que va obtenir després del cas Carod. El lideratge de l'exlíder republicà en aquells comicis va impulsar el partit durant aquelles eleccions. En els següents comicis, la formació va patir un fort daltabaix, tot i que va aconseguir mantenir el grup parlamentari gràcies a la coalició amb IU-ICV.