entrevista

Krystyna Schreiber: «Catalunya ja està demostrant que actua com un estat»

L'autora del llibre "Què en penses, Europa?" defensa que la política catalana "sempre s'anticipa" a l'espanyola

La traductora i economista alemanya creu que l'acord "in extremis" entre Junts pel Sí i la CP ha demostrat "capacitat de tirar les coses endavant quan hi ha un interès comú superior"

Assegura que les comparacions amb el nazisme han donat "molt mala imatge" a l'estat espanyol

, Barcelona | 23/01/2016 a les 22:00h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, Krystyna Schreiber, internacionalització del conflicte, entrevista, procés català
Krystyna Schreiber | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Normalment sóc jo qui fa les preguntes", diu al principi de l'entrevista. La traductora i economista Krystyna Schreiber (Dresden, 1976) és autora del llibre Què en penses, Europa?, on transcriu 14 converses sobre el procés independentista català amb personalitats d'arreu d'Europa. Entre elles hi ha experts com Kai-Olaf Lang, assessor del govern alemany en política exterior, l'economista britànic Edward Hugh, que ha estudiat el moviment català, i el francès Gérard Onesta, vicepresident emèrit de la Unió Europea (UE).

Schreiber també destaca la presència de tres catalans: l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Amadeu Altafaj, representant permanent de la Generalitat de Catalunya davant de la UE. Per a l'autora del llibre, el moment que viu Catalunya és històric i apassionant, i té clar que la política catalana li porta la davantera a l'espanyola. "Sempre s'anticipa", assegura, després de confirmar que aquesta és una de les regles de L'Art de la Guerra de Sunzi.

- Què en penses, Europa? va arribar a les llibreries a finals de novembre. Tenint en compte els darrers esdeveniments (els mesos de negociacions, les eleccions espanyoles i l'acord de govern in extremis a Catalunya) convé escriure un nou llibre?
 
- Ho he pensat! S'hauria de fer un "Què en penses Europa II". El llibre està enfocat en com altres europeus veuen el procés català. Vaig incloure Mas, Forcadell i Altafaj perquè és interessant veure com s'expliquen cap a fora. Ara seria interessant veure com el nou govern explica els passos que seguirà a l'exterior. Segurament hauria d'incloure a Carles Puigdemont, però a Raül Romeva també, per suposat. La creació de la conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya és un pas important: es tracta d'una peça clau per començar a crear o continuar les relacions internacionals i explicar amb transparència els diferents passos dels propers 18 mesos.
 
- Des de les eleccions catalanes, quins missatges han emès els mitjans internacionals sobre el procés independentista de Catalunya?

- El fet que el 27 de setembre guanyés una majoria independentista va cridar molt l'atenció, perquè, d'alguna manera, va posar el procés català encara més sobre la taula en altres països europeus. Tot i que des de les institucions oficialment es digui que es tracta d'un afer intern, això per als mitjans ha estat un pas més dels independentistes. Després va venir la resolució del 9 de novembre, que va ser molt comentada. Amb les negociacions, es va reduir el ressò internacional però perquè tothom va quedar a l'expectativa mentre s'analitzava el perfil de la CUP i el que defensaven Artur Mas i Junts pel Sí.

- Ha sorprès l'acord entre els anticapitalistes i la coalició independentista?

- La "volta de truita" a l'últim moment va ser una bomba. De fet, va sortir un article de Tobias Buck al diari Financial Times on deia que Dinamarca té la sèrie de televisió Borgen, els Estats Units House of Cards i l'estat espanyol el procés català. La sorpresa ha estat, sobretot, en sentit positiu, perquè s'ha demostrat que la política catalana té capacitat de trobar acords i compromisos, justament després de les eleccions espanyoles del 20 de desembre. Aleshores es va parlar molt de la inestabilitat causada pel resultat dels comicis espanyols i calia saber què passava aquí a Catalunya perquè podia condicionar l'equilibri de forces postelectoral a Madrid. Ara Catalunya ha demostrat la capacitat de tirar les coses a endavant quan hi ha un interès comú superior i a l'estat espanyol encara no s'ha arribat a això. Aquesta diferència, ara mateix, crec que és és favorable als catalans i es veu com una senyal de solidesa del procés.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- Es perceben la política catalana i l'espanyola com dues realitats cada cop més diferents?

- Catalunya, en certa manera, ja està demostrant que actua com un estat. Ha aconseguit un acord in extremis, està creant conselleries que configuren una estructura molt potent i hi ha molta transparència. Hi ha intenció de fer les coses de manera pausada i explicar-les bé. És un bon enfocament. 

- Després de la investidura de Carles Puigdemont, Felip VI no va rebre Carme Forcadell ni va agrair els serveis prestats a Artur Mas. A nivell internacional, aquests gests han generat mala premsa a la monarquia espanyola?

- No s'ha comentat gaire. La notícia ha arribat a tot arreu però no ha generat un gran ressò ni s'ha opinat massa al respecte. També s'ha de dir que això depèn molt de cada país. Alemanya, per exemple, és una república i de tots els temes relacionats amb la Casa Reial, com el judici a la infanta, se'n parla molt i no generen una molt bona imatge. Tampoc es vol interferir en el funcionament d'una institució d'un altre país però el que sovint es diu és que la Casa Reial té uns problemes que no hauria de tenir. Així, l'opinió pública alemanya no li dóna a la monarquia espanyola un rol tant important com per exemple sí que té la monarquia anglesa.

- Queda clar, doncs, que amb el pacte entre Junts pel Sí i la CUP, el cas català escala posicions en l'agenda internacional. 

- Totalment. Als mitjans internacionals n'hi ha hagut un gran ressò i a les institucions també se'n parla molt. Per exemple, Martin Schulz fa poc que ha fet declaracions dient que això no és un tema que hagi de tractar el Parlament Europeu, però allà està. En tot cas, jo sempre dic que els catalans primer han de fer la independència i no esperar que els altres facin coses. És el poble que vol esdevenir independent que ho fa. En aquest sentit, estic d'acord amb el que diuen molts analistes: Europa és molt pragmàtica. Al llibre, això ho diuen Amadeu Altafaj però també el 90% dels entrevistats. Destaquen el pragmatisme de la UE per trobar solucions en terrenys on no hi ha hagut cap precedent. Per exemple, Kai-Olaf Lang, analista del think tank de política i seguretat de Berlín que assessora el govern alemany en política exterior, reconeix que, de moment, no hi ha cap precedent d'una ampliació interna. Però ell mateix reflexiona sobre diferents possibilitats de fer aquesta ampliació en el moment que la independència de Catalunya estigui sobre la taula. 

- Justament aquest últim expert que cita també planteja la idea d'una "zona grisa" en la qual es podria situar Catalunya en el futur. En què consistiria?

- Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats. Així, pel que diu Kai-Olaf, Catalunya no cauria en el buit.

- Quins beneficis pot tenir aquesta situació?

- Podria donar més marge de temps per al reconeixement internacional, cosa que ja s'està treballant des de les institucions catalanes i des de la societat civil, que estan intentant explicar bé el procés català per aconseguir un reconeixement internacional bastant ràpid. De totes maneres, aquesta qüestió no hauria de condicionar als catalans. Si volen la independència que la facin.

 

- Un dels fets que ha generat més debats i interpretacions ha estat el "pas al costat" de Mas. Des dels que deien que es perdia un actiu del procés fins als que opinaven que aquest gest permetrà ampliar l'independentisme. Com s'ha vist des d'Europa?
 
- Hi ha diferents lectures. Sobretot en funció de la línia editorial de cada mitjà. Els diaris d'esquerres han considerat que la CUP ha cedit. D'altra banda, alguns diaris més de centre dreta ho han vist com un pas per al país i han constatat que no era una persona que defensés l'independentisme en benefici propi o de partit. També cal dir que, com explico al pròleg, hi ha alguns corresponsals que des de Madrid tenen un prisma molt unionista i poden tenir un discurs molt diferent de periodistes que estan en altres zones o fins i tot a Barcelona, que ho veuen amb altres ulls.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa


- S'ha contrastat el perfil de Mas amb el de Puigdemont? 

- Hi ha articles que han analitzat Mas assegurant que ell era conegut i se'l percebia com un home de diàleg i amb capacitat de negociar. Ara es diu que cal veure com és el nou govern. Tot i això, quan es parla de l'entrada del nou president es considera que és més clarament independentista, mentre que amb Artur Mas encara hi havia l'esperança que arribés a un pacte amb Madrid per aconseguir una solució federal. Això és el que als països germanòfons prima perquè és el que funciona més o menys bé a Alemnaya, així que alguns creuen que això és el que hauria de funcionar a l'estat espanyol. En aquest sentit, Mas també era conegut pels seus intents de negociar un Estatut i un pacte fiscal i després fer el pas a la independència per culpa del "no" de Madrid. Amb l'elecció de Puigdemont es veu que deixa un successor clarament independentista.

- Parlant del federalisme alemany, aquí es podria aplicar un model semblant?

- Faig una pregunta semblant a Klaus-Jürgen Nagel. El federalisme d'Alemanya funciona sempre perquè és un estat mononacional i aquest no és el cas de l'estat espanyol, que es plurinacional. Això significa que encara que es facin autonomies i es cedeixin més competències, si al final es decideix tot en última instància, com passa amb Madrid, aquesta opció té poc recorregut. L'estat té sempre última paraula i centralitza el repartiment de recursos. Això dóna poca possibilitat d'adaptar-se a les necessitats de cadascú. En ser un estat plurinacional, País Basc, Galícia o Catalunya tenen altres necessitats, com per exemple en matèria lingüística. Per això, no es pot comparar el federalisme alemany amb Espanya, però el que sí que es pot dir és que l'actitud que hi ha a Alemanya no hi és aquí. Allò de veure els altres al mateix nivell, com ho demostra el fet de tenir un Bundesrat amb un poder colegislatiu important, és absent a l'estat espanyol. I, de totes maneres, encara que hi hagués una cambra d'aquest tipus aquí, si al final hi ha 17 autonomies i només tres amb les seves necessitats, aquestes sempre estaran amb minoria, per tant potser convindria un federalisme asimètric. Tractar de manera igual als que no ho són pot ser injust.

- En el llibre no hi ha cap entrevista a cap representant de l'estat espanyol. 

- No, no he entrevistat cap unionista perquè la idea era parlar amb experts europeus sobre com veuen el procés català des de fora i el llibre estava dirigit als lectors catalans. Per tant, no era tant un llibre a favor o en contra de la independència, sinó que tractava d'explicar cap a dins el que pensen a fora. També per donar idees per enfocar el discurs sabent, per exemple, com ho veuen els italians o els francesos. D'altra banda, crec que els catalans coneixen sobradament el discurs dels unionistes.

- Diversos experts citen la declaració dels drets dels indígenes de l'any 2007 com un argument més per als catalans en la defensa del seu autogovern. Per contra, des de Catalunya es defuig qualsevol referència que pugui estar relacionada amb l'etnicisme.
 
- Tant Escòcia com Catalunya tenen aquest problema en la seva explicació. Cal dir que en el seu cas no estem parlant d'un moviment ètnic, sinó que l'únic problema que hi ha és de caire democràtic. Ja hi ha molts mitjans que no parlen d'etnicisme en relació a Catalunya, però encara n'hi ha uns quants, sobretot els que tenen aquest problema als seus propis països, que encara ho fan. En molts països europeus hi ha regions amb moviments independentistes i ho associen als casos català o escocès sense acabar d'investigar si són diferents és diferent. Això fa que hi hagi aquesta lluita de dir "això no és un problema ètnic, sinó democràtic". 

- De fet, l'independentisme català és marcadament inclusiu. Això s'entén bé a nivell europeu?
 
- Aquest missatge s'ha de reforçar tot i que s'ha avançat molt en demostrar que no es tracta d'un moviment nacionalista en el sentit negatiu. Fa dos anys, vaig fer un estudi sobre la percepció als mitjans germanòfons, i davant la paraula nacionalista tothom diu "uff, mai més!". S'ha aconseguit, amb la internacionalització, que això ja estigui a un segon pla. Ara s'entén molt més que el projecte és d'autogobern i proeuropeu. Des de dins de Catalunya també és més una qüestió cultural, un nacionalisme cultural, cosa que ajuda a definir la nació catalana.

- En diferents àmbits de l'estat espanyol s'ha comparat el procés català amb el nazisme. Aquests símils com són rebuts per la opinió pública europea?

- A Europa estan molt mal vistos. Quan s'ha comparat Artur Mas amb Adolf Hitler això ha donat molt mala imatge a Espanya perquè s'ha percebut com una banalització o frivolització del feixisme a ulls europeus, sobretot a Alemanya. A més, ha comportat que ens els últims dos anys, amb tot el que s'ha cuinat en la comunicació espanyola contra els catalans, es presti molta més atenció al tema del franquisme. Ara quan hi ha hagut la celebració del 40è aniversari de la mort de Franco, hi ha molts mitjans que han tret llargs anàlisis sobre com encara hi ha efectes del franquisme en la política i la convivència espanyoles i no s'ha treballat per recuperar la memòria històrica.

- En general i per acabar, quin balanç fa de la projecció internacional de Catalunya?

- El procés català en conjunt va ben encaminat perquè, mica en mica, va transmetent el missatge proeuropeu no nacionalista i transversal amb una àmplia base social, tot i que el 48% ha d'augmentar. Cal una majoria social clara a favor del projecte. D'altra banda, si des de l'altre costat es fan comentaris d'aquest tipus, qui està quedant malament no són els catalans.
 

Krystyna Schreiber. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

molt interessant
gatemprenyat, 23/01/2016 a les 23:33
+48
-8
Magnifica entrevista.

Europa es un conglomerat d'interessos on no tot es blanc o negre sino que conte molts grisos diferents i els independentistes ho hem de saber interpretar. Cal perseverar, cal continuar amb aquests conceptes basics: 1 europeisme (o almenys una Europa millor que la que tenim ara), 2 no nacionalista (en el sentit negatiu de la paraula) i 3 transversal.

Ara, per tenir cartes guanyadores hem de superar el 50% de vots, ja sigui amb un cens electoral o un cens per fer un referendum. No falta gaire, per no dir gens. Nomes un 3% de votants. Totes les energies internes de l'independentisme catala s'han d'abocar amb imaginacio i creativitat per guanyar aquest 3 o 4% de votants nitidament independentistes. I per fer-ho cal interpretar millor la realitat interna i adreçar-nos mes i millor al cinturo de Barcelona. Cal mes independentisme en castella, cal mes gent que es dediqui a analtzar i desactivar el missatge unionista que propaguen els mitjans de comunicacio en castella rebatent-ho i explicant-ho en castella.

Es la nostra obligacio moral i etica construir la Republica Catalana estenent la ma a tothom, i els primers a qui ens hem d'adreçar son la gent del cinturo de Barcelona. Si volem la independencia es evidentment per benefici de tothom, tambe per a ells.
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!!!!!
Anònim, 24/01/2016 a les 00:25
+54
-8

//*//
Totalment cert
Anònim, 24/01/2016 a les 00:34
Interessant
+64
-8
Està clar que sempre anem dues passes per davant del estat espanyol i que l'únic que saben fer a posteriori és amenaçar i anar posant denuncies al TC, fiscalia o advocacía del estat.
Amb aixó pensen que ja queda tot aturat però sempre trobem la manera d'avançar-nos de nou i tornar a començar la roda : noves denuncies i nou pas endavant de les institucions catalanes.
Senyors, aixó ens hauria de fer veure que els únics que poden parar el procés som nosaltres mateixos i que si volem i estem units ho tenim a tocar.
Per acabar, hem de pensar que Europa només actuarà sobre la base de fets consumats o sigui que no farà res fins que ens declarem oficialment independents. Mentrestant continuaran dient que tot aixó és un afer intern del estat espanyol.

Salut i molts ànims.
Som sobirans
jordi56, 24/01/2016 a les 00:49
Interessant
+66
-9
Som sobirans i volem una republica catalana, anem a totes, peti qui peti. Això si, pacifica i democraticament.
Tela marinera
Anònim, 24/01/2016 a les 04:50
+19
-25
"Ell parla de la "zona grisa" referint-se a la situació en què una regió es separa de l'estat sense que s'hagi arribat a cap acord. Seria el cas de l'estat espanyol i Catalunya i no el d'Escòcia i el Regne Unit, per exemple. En aquest estadi de temps en què Espanya no reconeixeria Catalunya, els catalans encara seguirien sent ciutadans espanyols, de manera que no canviaria res envers el seu status i drets. Catalunya començaria o continuaria construint les seves estructures d'estat i aquestes estructures haurien d'anar demostrant la seva estabilitat. Mentrestant, podria haver-hi negociacions amb Europa, en aspectes com la moneda i la continuïtat en el mercat interior europeu. Són qüestions que es poden acordar directament amb Brussel·les sense que hi hagi necessitat d'un acord de tots els estats."

Hay otros mundos, pero están en éste.
Paul Éluard






Endevant amb forca
Anònimxavi, 24/01/2016 a les 06:54
+46
-8
Ladran ? , luego cabalgamos
Una
Anònim, 24/01/2016 a les 08:23
+15
-61
opinió com una altre.
Gràcies...
Anònim, 24/01/2016 a les 09:34
+49
-8
Tenim la iniciativa i la majoria i ara tothom ens coneix, malgrat que els processos vagin mes lents del que desitgem va endavant i portem un progrés necessari que supera de llarg el "progres" dels mal anomenats progressistes espanyols i europeu.
Vica la República, visca La Terra
Societat infantil
Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
+20
-68
Si l'opinio de qualsevol que passi per aquí a mirar de vendre el seu llibre te algún pes,llavors convideu als asidus a les festes rave i tindreu una munió de gent dient parides a favor de lo que volgueu.Si aixó os fa sentir importants,si os reforça el vostre mon de fantsía,os ho haurieu de fer mirar.
Felicitats
Anònim, 24/01/2016 a les 10:10
+46
-8
Moltes felicitats per aquesta entrevista. Trobo molt encertat poder tenir la visió d'una persona des d'Europa. Ajuda a tenir una visió més objectiva.
Krystyna Schreiber col·laboradora de l'ANC
Cat Stevens, 24/01/2016 a les 10:45
+37
-4
Krystyna Schreiber, alemanya resident a Barcelona. Traductora i col·laboradora de l'ANC, Col·lectiu Emma i Help Catalonia
No mosseguis la mà que et dóna de menjar
Anònim, 24/01/2016 a les 12:37
+15
-54
Ben fet Krystina. A veure si estaries d'acord en què Bayern, que es el Bundesland més ric d'Alemanya es separés i deixés de financiar els Bundesländer més pobres (els de l'est, bàsicament)
Per Societat infantil Anònim, 24/01/2016 a les 10:00
SAMURAI1973, 24/01/2016 a les 13:38
+30
-8
Al menys no som immadurs, com els espanyols.

IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!!!

Sí, 23:33. Magnífica entrevista.
Carles Viñals Casado, 24/01/2016 a les 14:04
+32
-5

i magnífica també la lucidesa de l'entrevistada Crystyna Schreiber.

Una visió que ha d'encoratjar-nos a perseverar en la nostra determinació tot posant l'accent en assabentar els governs europeus de les nostres raons i de la justícia de la nostra causa, en l'eixamplament de la base sobiranista mitjançant una major incidència entre la població del cinturó de Barcelona, i amb la ferma decisió, arribat el moment, de proclamar la independència des del Parlament.

Cal no oblidar que Europa no prendrà cartes en el conflicte Catalunya-Espanya si nosaltres no som els primers a fer el pas definitiu.
si, però
J.Colomar, 24/01/2016 a les 14:24
+4
-13
He vist l'entrevista que ha fet amb l'Eduard Berraondo i discrepo una mica. La Krystyna hi diu que de cara al món el catalanisme hauria d'expressar-se en castellà per ser entès de tothom. Diu que els estrangers només saben la versió unionista perquè no entenen el català.
Què en penseu ?
poble colonitzat
Anònimus, 24/01/2016 a les 16:51
+10
-17
Etern complexe català vers els europeus, si un alemany ho diu va a misa...en fi, que hi farem, es diu colonització, també mental. Sra Schreiber: l'acord amb els comunistes ha demostrat que cedim davant el xantatge, que som un poble covard i traidor amb els nostres. Mala base per crear res important. Els catalans volen que els hi regalin la independència, s'hi han de lluitar per ella, es queden a casa, veient el Barça. Au...
@14.24
Anònim, 24/01/2016 a les 17:10
+12
-2
Doncs penso que va molts anys endarrerida. Aquesta opinió l'havia sentida però farà cosa de 10 anys, pel cap baix. Actualment, dir una cosa com aquesta és ignorar que existeix una cosa tan pràctica com els traductors automàtics que, si bé no són perfectes, et permeten saber què diu un article en qualsevol llengua del món.
Abans de parlar, pensar una mica...
pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
+28
-4
Anònim de les 12,37: Baviera (Bayern, és clar) no té cap motiu per separar-se d'Alemanya. Però creu tenir-ne per queixar-se de què ha de pagar massa al Fons de Compensació Territorial. Amb una població de 12 milions, hi contribueix amb menys de 2.000 milions d'euros. Nosaltres amb 7,5 milions en paguem 16.000 milions. Si els bavaresos haguessin de suportar el mateix ja faria temps que haurien proclamat la independència. Abans de parlar, informar-se bé sisplau.
@ pgrau, 24/01/2016 a les 22:31
Anònim, 25/01/2016 a les 00:02
+11
-27
Hace ya años que ni el Colell ni nadie medianamente responsable habla de 16.000 m€. Ni incluso menos...Y por algo será ;-)
Se olvida
Anònim, 25/01/2016 a les 11:22
+5
-22
La señora Schreiber se olvida de mencionar que Alemania no es un Estado mononacional, sino plurinacional. Baviera es una nación para los bávaros, aunque el Estado central no lo quiera reconocer. ¡Cómo se nota que ella misma es una unionista alemana!
L'espoliació fiscal hispànica contra Catalunya s'estima de 16.500 a 22.000 d'€ segons l'any.
Blai, 25/01/2016 a les 20:35
+16
-2
Visca la independència de Catalunya.

Els espanyols són ells, nosaltres som catalans i prou.

Catalunya ha de ser tan independent com ho és Espanya i França.
la xica es encantadora i tendra.....
Ganxet botiflerot, 26/01/2016 a les 13:27
+4
-9
Hem d'ametre l'entusiasme d'aquest ciutadana alemanya amb la "causa" dels indepes, i la quantitat d'imaginacio i "rigor" que hi posa amb el tema. Llastima que fora d'aqui ni deu la coegui, llastia que sempre va a la recerca de "primeres espases" totalment desconegudes per reforçar el seus argument. Tant d'entusiasme nomes s'explica per raons de molt d'amor a algún patriota indepe.
UNA OPINION MUY SUBJETIVA
Anònim, 26/01/2016 a les 15:14
+0
-8

Porque sinceramente la inmensa mayoría de europeos prestan poca o nula atención al llamado proces. El tema tampoco despierta ningún entusiasmo entre los centros de poder ya sea político o económico.
11:22.- Baviera no és cap nació diferent de l'alemanya. No existeix un separatisme bavarès de base ètnica, per alguna cosa serà.
Anònim, 26/01/2016 a les 16:12
+6
-0
-
11:22
Anònim, 26/01/2016 a les 16:15
+5
-0
Alemanya, Holanda i Dinamarca són estats nacionals, mononacionals o uniètnics. El contrari de d'Espanya, França i del Regne Unit que són pluriètnics.
REPUBLICA CATALANA
Wagner, 26/01/2016 a les 18:27
+4
-4
Como ya van llegando ecos del movimiento independentista,a algunos ya se les ponen los colmillos largos, y se ven en la obligación de censurar una buena entrevista.
Ir acostunbandose porque cada vez sera mas.
Secaros la espuma de la rabia QUE OS AFEA MUCHO.
L'Assemblea Nacional Catalana aposta per tot el contrari de "compartir" la sobirania amb la vil Espanya.
Anònim, 16/10/2016 a les 21:56
+0
-0
M’estranya molt que un membre de l’Assemblea Nacional Catalana, Krystyna Schreiber, propugni que Catalunya i Espanya “comparteixin” una mateixa sobirania, l’espanyola naturalment. De fet ja la comparteixen d’ençà de la pèrdua de la independència catalana el 1479. Després, ja pot dir Schreiber tot el que vulgui, que ja queda retratada a bastament amb una afirmació tan forassenyada i concloent com aquesta. Alemanya, tot i ser la nació capdavantera de la Unió Europea, el seu motor econòmic, no pretén "compartir" la seva sobirania amb cap altra nació. Ergo, per què Schreiber ho exigeix que ho faci Catalunya? El mateix en podem dir d’Itàlia, França, Portugal Holanda, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, etc. etc. La Catalunya lliure, catalana i sencera no ha d'entrar a la Unió Europea sinó restar neutral com Suïssa, Noruega, Andorra, Islàndia, Liechtenstein, San Marino i el Regne Unit després del triomf del Brexit.
18:27. No se t'entén el que dius, ni a favor ni en contra de qui estàs. Infereix bé, si et plau! Expressa't amb claredat. Mercès.
Anònim, 16/10/2016 a les 22:06
+0
-0
-

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Publicitat electoral del 21-D al metro de Barcelona. | Adrià Costa
Ferran Casas | 2 comentaris
01/01/1970
La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D | La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 23:16 Albiol posa al punt de mira els bombers que van penjar la pancarta a favor dels presos polítics a Vic. El cap de llista del PP considera que el gest és "una vergonya democràtica" i desitja que aviat "deixin de ser impunes”.
 23:15 LA CARAVANA Ciutadans busca fer la maneta a Tarragona. Els dirigents taronges invoquen a la ciutat romana els "milers d'anys que ens contemplen" per fer bones les millors previsions del CIS. Per Pep Martí.
 23:03 El govern espanyol adjudica a dit a Indra el recompte electoral del 21-D. L’Estat al·lega “necessitats que afecten la defensa nacional” per fer un tràmit d’emergència sense concurs.
 22:01 VÍDEO Pep Guardiola, disposat a rebre una sanció per continuar donant suport als presos polítics. El tècnic català pretén continuar lluint un llaç groc a la solapa per defensar "la gent que està a la presó per demanar votar"
 21:35 Pugna als blocs i gestió incerta del resultat: claus d'una campanya a mig gas. La manifestació de Brussel·les, el pont, el debat de la unilateralitat i la competència -encara suau- a l'independentisme i a l'unionisme marquen el primer tram de la cursa del 21-D. La participació duu de corcoll els partits mentre ERC i Cs polaritzen la campanya i Puigdemont puja a les enquestes aliè als dubtes sobre el seu futur. Anàlisi de Ferran Casas, subdirector de NacióDigital.
 21:28 LA CARAVANA. Jordi Turull, una rosa groga i el míting més emotiu de la seva carrera. El conseller de la Presidència entrega una flor a la dona de Jordi Sànchez, Susanna Barreda, i fa tota la intervenció a Parets del Vallès, el seu poble, amb un nus a la gola. Crònica d'Oriol March.
 21:13 Puigdemont intensifica els atacs contra el PSC i crida a votar amb «mentalitat d'Estat». Junts per Catalunya, en un míting a Parets del Vallès, situa els socialistes com a "cavall de Troia" de la política espanyola i adverteix que Brussel·les observarà amb atenció els resultats. El president creu que cada vot per a la seva candidatura suposa estar "un quilòmetre més a prop" del Palau de la Generalitat. Ho explica Oriol March.
 21:10 La CUP crida l'independentisme a fer república «desobeint i unilateralment». El pavelló de la Vall d'Hebron acull l'acte central de campanya dels anticapitalistes amb més de 2.000 persones i esdevé un clam per la unilateralitat. Carles Riera demana a Junts per Catalunya i ERC que "no tornin a l'autonomisme" i als "comuns" que no siguin "còmplices".  David Fernàndez avisa al bloc del 155: "No passaran". Informa Aida Morales.
 20:40 
 20:32 PÒQUER DE CAMPANYA 10 de desembre: Riera s'estrena, Castellà unilateral, Rivera defineix i Ros prega; el resum del dia, a càrrec d'Arnau Urgell.
 20:14 Puigdemont intensifica els atacs contra el PSC i crida a votar amb «mentalitat d'Estat». Junts per Catalunya, en un míting a Parets del Vallès, situa els socialistes com a "cavall de Troia" de la política espanyola i adverteix que Brussel·les observarà amb atenció els resultats. Informa Oriol March.
 20:27 
 20:07 El cuiner Fermí Puig debuta en un míting de gran format de Junts per Catalunya. "No podem viure amb plenitud la nostra catalanitat dins d'Espanya, i no oblidarem mai l'1-O", assegura. Aurora Madaula, número nou per Barcelona, sosté que l'objectiu de la llista és "fer fora el feixisme".
 20:10 
 19:47 
 19:37 EN DIRECTE Carles Riera, número 1 de la CUP per Barcelona, envia un missatge al "tripartit del 155" i els assegura que "no passaran" perquè, com va passar l'1 d'octubre, si cal els catalans hi posaran els "cossos".
 19:36 DIARI DE CAMPANYA 5 de febrer: Gil Robles defineix les eleccions com la batalla decisiva contra la revolució; Pep Martí repassa, en blanc i negre, les eleccions de 1936. 
 19:23 EN DIRECTE La número 2 de la CUP per Barcelona, Maria Sirvent, avisa al "comuns" que les seves reivindicacions socials "no són possibles" en el marc del 78, i exigeix a ERC que deixin de ser la "crossa de l'antiga Convergència".
 19:08 LA CARAVANA El crèdit bancari que no arriba per a la campanya d'ERC. Dues entitats financeres han negat als republicans un préstec per fer front a les despeses fins al 21-D, tot i que el partit no té cap deute amb els bancs i la subvenció electoral posterior permetria tornar els recursos; contracrònica de Roger Tugas.
 19:08 Rovira: «Si l’Estat no negocia, serà el responsable que fem avançar el país sense demanar permís». La candidata d’ERC avala la tesi feta pública per Castellà recuperant la unilateralitat si el govern espanyol no obre un diàleg després del 21-D.
 19:04 VÍDEO Òmnium Cultural recorda la brutalitat policial i la repressió política en el dia dels drets humans. L'entitat sobiranista ha compartit un contundent muntatge per deixar palès que "han vulnerat els teus drets fonamentals".
 18:57 Xavier Domènech, líder dels "comuns" reivindica la "dignitat de l'alcalde de Granollers", Josep Mayoral, per haver plantat cara dins del PSC i haver dit "no al 155" i demanat "fer fora" Rajoy
 

El líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, durant el míting a Granollers Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:51 Elisenda Alamany, número dos de Catalunya en Comú-Podem: "A ERC només li falta demanar perdó per no haver-se presentat amb la llista de Puigdemont. És l'últim que els queda" 
 

La número dos de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, al míting de Granollers Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú



 
 18:47 La número dos de Catalunya en Comú Podem, Elisenda Alamany, al PSC: "Quan s'escolta més al PP que als seus alcaldes i alcaldesses, s'acaba desconnectant de la realitat" 
 

La número dos de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, al míting de Granollers Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:38 La número tres de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, deixa clar que els "comuns" no pensen pactar amb Ciutadans: "No anirem amb ells ni a la cantonada" 
 

La número tres de Catalunya En Comú-Podem, Jéssica Albiach, al míting de Granollers Foto: Dani Gago / Catalunya en Comú

 18:44 EN DIRECTE "Bona tarda, estibadors i estibadores; bona tarda, treballadors", comença saludant el número 3 de la CUP per Barcelona, Vidal Aragonés, que explica que la República es construirà, només, amb decrets de la dignitat. "Independència nacional i alliberament social van de la mà", afirma.
 18:36 Joan Josep Nuet: "Companys independentistes de la CUP i ERC, no tingueu la pell tan fina. Les coses que no heu fet bé no han de tenir premi. Si nosaltres estem al govern ajudarem a que no cometeu de nou els mateixos errors" 
 18:36 VÍDEO EN DIRECTE La número 1 de la CUP per Girona, Natàlia Sànchez, recorda que el "sí" de la CUP és el "més bonic" perquè posa "la vida al centre", i declara que "quan la llei és injusta, la desobediència és un deure".
 18:34 Joan Josep Nuet, número cinc de Catalunya en Comú, demana als independentistes que no votin Junts per Catalunya, ERC o la CUP perquè han "consolidat les retallades de 2.300 milions d'euros". 
 

Joan Josep Nuet, al míting de Catalunya en Comú a Granollers Foto: Catalunya en Comú

 18:19 El número 1 de la CUP per Tarragona, Xavier Milián, insta a "acabar amb el pujolisme" i decidir com ha de ser la República a partir d'un "procés constituent" basat en la participació de la majoria, i que defensi el territori: "Avui cridem des de Barcelona, 'lo riu és vida!'".
 17:54 Bel Olid, número 6 de la CUP per Barcelona i activista feminista, recorda que l'1-O no només "van ser-hi" les dones, sinó que també "van organitzar la resistència", i assegura que els anticapitalistes "no toleraran" que se les facin servir quan convé. Seguiu l'acte en directe aquí. 
 17:54 EN DIRECTE L'exdiputat de la CUP Albert Botran avisa al PSC que la ciutadania "no oblidarà" i afirma que els presos polítics són, també "hostatges d'un estat venjatiu".
 17:47 Maria Rovira, candidata número 8 de la CUP per Barcelona, enceta l'acte del partit independentista a Barcelona: "L'1-O votàvem, aplaudíem, ploràvem i ens abraçàvem. No ens coneixíem, però estàvem juntes defensant les nostres llibertats".
 17:39 VÍDEO EN DIRECTE Arrenca l'acte central de campanya de la CUP a Barcelona. La plana major del partit serà aquesta tarda a la Vall d'Hebron de Barcelona per prémer l'accelerador de cara al 21-D. Segueix l'acte a NacióDigital.
 17:27 LA CARAVANA. La campanya "anormal" de la CUP. El partit de l'esquerra independentista denuncia mitja dotzena d'actes i atacs contra la llibertat durant els primers dies de la campanya. La contracrònica d'Aida Morales
 17:10 LA CARAVANA Dolços per pair enquestes amargues. Xavier Domènech puja a l'autobús dels periodistes enmig d'uns pronòstics gens amables per als "comuns"; contracrònica de Sara González.
 16:34 La «war room» d'Arrimadas: granítics, desvergonyits i fidels a Rivera. L’equip de campanya de Ciutadans és el mateix que ha dirigit les eleccions espanyoles del 2015 i 2016 i Fernando de Páramo és la figura clau de l'engranatge electoral taronja. Ho explica Pep Martí.
 16:18 LA CARAVANA L'aspirant a MacGyver de la política catalana. El socialista Miquel Iceta s'erigeix com l'únic candidat de les eleccions del 21 de desembre que pot resoldre els problemes de Catalunya; contracrònica de Jordi Bes.
 16:08 Gabriel Rufián, sobre el 21-D: «Estem davant la dicotomia de porres o demòcrates». El diputat republicà s'ha desplaçat fins a Tarragona aquest diumenge, on ha assegurat que ERC no demanarà perdó per voler guanyar les eleccions.
 15:58 Mundó torna a la presó d'Estremera per visitar Junqueras i Forn. El conseller de Justícia i candidat d'ERC explica que els traslladarà tot el suport i que no descansarà fins que els consellers i els "Jordis" surtin en llibertat.
 15:48 VÍDEO Ultres cremen propaganda electoral d'ERC al crit de «Que Viva España». Un grup d'individus arrenca una pancarta de la formació independentista, la trepitja, l'escup i li cala foc.
 14:09 Albiol demana «respecte» a Rivera i que eviti dir que el vot al PP és «escombraria». El candidat popular reclama a Ciutadans que no "insulti" perquè "potser" han de governar "junts". Javier Maroto qüestiona la capacitat del partit taronja per presidir la Generalitat: "No han governat enlloc".
 13:56 Miquel Iceta: "Molta gent va oblidar que a Ítaca hi va arribar un de sol. Els altres anaven morint pel camí. El rumb de col·lisió ara no ens convé".
 13:55 
 13:41 El candidat del PSC al 21-D, Miquel Iceta, afirma que pot aportar solucions a la política catalana: "Si m'he de convertir en MacGyver de la politica catalana, ho faré".
 13:41 Domènech acusa al bloc del 155 de tenir la «repressió» com a única proposta per a Catalunya. Els "comuns" també demanen, però, "no deixar que un full de ruta fracassat sigui la condemna de tot un país". "Incerta glòria la del PSC quan Aznar recomana el vot per a tu", ha dit el cap de llista de Catalunya en Comú-Podem. Ho explica Sara González.
 13:30 Les pensions, l'euro o la nacionalitat: El xat per aclarir dubtes sobre la nova República. Raons per la República compta amb 300 col·laboradors i pretén donar resposta de manera ràpida i senzilla a tots aquells interrogants que genera el procés català
 13:26 Forcadell entra en campanya: "ERC és l'únic partit capaç d'aturar el 155 i Ciutadans". Esquerra s'adreça als "companys de la CUP" i els assegura que, si després de les eleccions l'Estat espanyol es nega a dialogar i "no accepta la negociació", els republicans recuperaran la via unilateral. Informa Aida Morales des de Badalona. 
 13:17 
 13:02 Avís de Puigdemont: «Si governa el tripartit del 155, el que hem vist fins ara serà un joc de nens». El president de la Generalitat, en un míting a Mollerussa, situa Iceta com a "col·laborador necessari" de la intervenció de l'autonomia i l'acusa de fer "trampes" en el discurs; informa Oriol March des de Mollerussa.
Entrades anteriors »
Desenes de persones s'han concentrat davant del Museu | N.LL
Àlvar Llobet
01/01/1970
Desenes de persones es concentren a les portes del museu
L'exposició «Disseny gràfic. D’ofici a professió». | Mariona Batll
Toni Vall
01/01/1970
«El Museu del Disseny de la Plaça de les Glòries és el millor museu de Barcelona. Les quatre exposicions permanents que té són d’un nivell impressionant»
La Fira de Santa Llúcia, un clàssic de Nadal | Mariona Batllés
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de Santa Llúcia, la Fira de la Puríssima de Gironella, la Fira del Caganer de l'Argentera, Fira del Tió de Solsona, i la Fira d'artistes de Tàrrega
Toni Comín, diumenge passat a Lovaina | Delmi Álvarez
Ferran Casas | 6 comentaris
01/01/1970
El conseller de Salut a l'exili afirma que el 21-D toca guanyar i després encarar el "debat estratègic" i que cal fer-ho des del "rigor i el realisme" | El número 7 d'ERC per Barcelona insta els "comuns" a fer-se dignes del PSUC: "Si ells van liderar la lluita contra el franquisme, els seus hereus haurien d'estar liderant la lluita contra el neofranquisme" | Exigeix a Miquel Iceta que expliqui tot el que va acordar amb Sáenz de Santamaría i demana a l'actual PSC "que renuncii a les seves sigles"
Miquel Iceta l'han rebut a Rubí aquest dimecres amb la insígnia de Cs | ACN
Jordi Bes | 4 comentaris
01/01/1970
Els socialistes esperen recuperar el 21-D suports entre els votants que s'havien passat a la formació taronja, als "comuns" i fins i tot d'alguns que havien confiat en Artur Mas
Pilarín Bayés, protagonista d'una exposició antològica al Centre Cultural Terrassa | Esteve Platada
Carles Fiter
01/01/1970
La ninotaire vigatana, que sempre havia simpatitzat amb CiU, explica que va ser captada per Marta Pascal i que mirarà de ser "tan útil com pugui" a la llista de Junts per Catalunya
Un home llegint el diari en una cafeteria | Adrià Costa
Josep Lluís Micó | 2 comentaris
01/01/1970
«A més de ser parcials, molts professionals dels mitjans s'expressen malament perquè informen i opinen sobre fets que no acaben d’entendre»
Una manifestant independentista clamant ajuda a Europa | Adrià Costa
Irene Ramentol | 13 comentaris
01/01/1970
Periodistes de mitjans internacionals defensen a NacióDigital que Europa mantindrà la seva posició inalterable passat el 21-D | Remarquen que la imatge del president espanyol s'ha vist perjudicada amb l'1-O i que el relat independentista ha perdut presència després del 155
Acte polític de Societat Civil Catalana amb representants dels partits unionistes | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Ciutadans, amb una recepta per a Catalunya equivalent a la del PP, es projecta com a antídot a l'independentisme per davant d'un Albiol bel·licós en les formes | Iceta, que ja reivindica l'experiència del govern del PSC, proposa ara una tercera via amb rostre amable després d'avalar la suspensió de l'autogovern
Carles Puigdemont, entrevistat per NacióDigital | Delmi Álvarez
Isaac Meler | 23 comentaris
01/01/1970
El perill de detenció del president i els consellers a l'exili no ha desaparegut amb la retirada per part del Suprem de l'ordre europea
Valentí Puig, a la terrassa de la Laie de Barcelona | Esteve Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
L'autor presenta tres novetats literàries –dietari, novel·la i poesia– i una reedició del "Diccionari Pla de Literatura" | "Ha desaparegut el lector que llegia novel·les per esnobisme", afirma