Comença la cursa cap a la refundació de Convergència

Dies accelerats que no donen marge per al respir. El ja expresident Artur Mas acaba d’anunciar que deixa l’escó al Parlament de Catalunya. El seu partit, Convergència Democràtica, ha iniciat ja el camí cap a la refundació que desembocarà en un congrés el març vinent. Mas pilotarà aquest altre procés, l’intern, dins de CDC per culminar una operació de renovació. La peça de secretari general està en joc i, de moment, ja hi ha dos aspirants: Jordi Turull i Germà Gordó.

Turull i Gordó tenen punts en comú. D’edat similar, advocats de formació tots dos, catòlics convençuts, col·laboradors d’Artur Mas en l’etapa que està vivint Catalunya, encarnen matisos  i, potser, temps diferents. Gordó va arribar abans a la sala de màquines del poder, però Turull ha cobrat protagonisme a mida que el procés avançava, i n’ha esdevingut un dels rostres de la Convergència convençuda del sobiranisme. Gordó sembla haver evolucionat subtilment des de l’anomenat "pinyol" del partit fins a un posicionament més moderat. Turull ha estat un dels negociadors amb la CUP mentre Gordó ha aparegut com un dels consellers distants amb els pactes amb els "cupaires".
 
Dues etapes de CDC

Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963) és un nom important de la Convergència dels darrers anys. Va començar a familiaritzar-se amb els interiors de l’administració al departament d’Ensenyament, com a responsable de les relacions institucionals, el 1988, abans de ser-ne secretari general. Després va ocupar la secretaria general d’Agricultura, quan el conseller era Josep Grau, lleidatà com ell. Va ser secretari del Govern entre 2010 i 2012, un lloc molt delicat i d’alta confiança, que va abandonar quan va ser designat conseller de Justícia.

Considerat un membre del nucli de dirigents entorn Oriol Pujol, després ha passat a un terme més discret dins del partit, però sense deixar de ser un actor en l’univers de Convergència. Hi ha qui assegura que la seva posició s’ha afeblit a mida que s’ha imposat en la cúpula de CDC la necessitat d’una refundació a fons de la formació fundada per Jordi Pujol. La detenció de Josep Antoni Rosell, director d’Infraestructures.cat, dins de l’anomenada operació Petrum, va ser viscuda de forma dolorosa per Gordó, que havia treballat amb Rosell quan estava al Departament d’Agricultura. Eren els temps en què es va adjudicar l’obra del Segarra-Garrigues.

Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) és un dels actors de la nova Convergència. Va arribar al Parlament l’any 2004, quan el seu partit acabava de passar a l’oposició. Venia del món municipal, com a regidor a Parets del vallès i també, durant un temps, membre de la Diputació de Barcelona. També va exercir com a gerent de l’Ajuntament de Sant Cugat, sent alcalde Lluís Recoder.

Artur Mas va dipositar en ell tota la confiança i ha hagut d’encarar temes delicats. Va ser l’home de CDC en la comissió d’investigació del cas Palau i fou un dels tres membres de la delegació del Parlament que el 2014 va anar al Congrés de Madrid a reclamar un referèndum a Catalunya. Turull ha tingut un paper destacat en les negociacions amb la CUP d’aquests tres mesos.  

Sembla que Gordó –diputat com Turull- preserva ascendència dins del partit. Però també hi té enemics irreconciliables. Un d’ells és Felip Puig, que coneix Convergència tan bé com ell i amb qui manté una rivalitat d’anys. Un dubte sobre Gordó és que Turull ja té una posició consolidada en el front institucional com a portaveu de Junts pel Sí. Això deixaria espai a Gordó per exercir una responsabilitat dins del partit, molt més després d’abandonar el Govern. Ara caldrà veure si els nous aires que bufen a CDC li proven a l’imminent exconseller de Justícia.