12
de gener
del
2016
Actualitzat
el
13
de gener
a les
3:26h
Després de la presa de possessió de Carles Puigdemont, el públic assistent s’ha congregat al Pati dels Tarongers. Molta gent sota l’atenta mirada des de les seves estàtues dels expresidents Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, que després de veure-les de tots colors, deuen contemplar la realitat actual de Catalunya amb optimisme. El clima general era d’expectació, entre l’optimisme i la consciència de l’embat que haurà d’afrontar el nou president.
Enmig de la gernació, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, mostrava optimisme: “L’economia se n’està sortint i hi ha bones perspectives”. Així, doncs, no comparteix el quadre negatiu de l’economia en relació al procés? “No. I ja veureu com aquest semestre serà molt bo”. A prop seu, Joaquim Arenas, exrector de la Universitat Catalana d’Estiu, no podia amagar la seva alegria, tot i que continguda: “Ara buscaran impugnar la fórmula de la promesa”, assegurava amb bona intuïció. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, comentava que la fórmula de lleialtat al poble i al Parlament li havia agradat, tot dient que “la política també pot ser un art, i vivim uns dies que són tan especials que si ara hagués d’estudiar, en lloc de cursar filosofia o matemàtiques, estudiaria teoria de l’Estat”.
Entre els quadres convergents presents, es percebien dues reaccions. En uns era evident encara que “passaven el dol” per la renuncia del president Mas. En un moment de l’acte al saló de sant Jordi, algú comentava que “hem sacrificat un líder molt sòlid”. D’altres, en canvi, potser més pragmàtics, asseguraven que l’operació final de canvi de candidat els ha sortit molt bé i que el lideratge de Carles Puigdemont es consolidarà. Un assistent subratllava que “Convergència ha guanyat aquest cap de setmana la batalla de la comunicació”.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, també hi era present. Membre de l’Opus Dei, de tarannà prudent de mena, deia que “cal evitar tot risc de fractura i que la situació s’estabilitzi”. Davant la pregunta sobre què li semblava la fórmula de promesa feta pel nou president, ha contestat tot somrient: “Veurem”.
Un dels comentaris més escoltats entre els grups que es formaven era que és ara quan començaran les dificultats de debò, començant per la reacció de l’Estat a la fórmula expressada per Puigdemont. Corria pel Pati dels Tarongers la notícia que al llarg de tot el matí els equips jurídics de Presidència havien estat estudiant amb cura que els termes emprats no fossin fàcilment impugnables.
Entre la majoria dels assistents predominava el gran interrogant: i ara, què passarà? A dalt de l’escalinata del Palau, Víctor Tarradellas, militant de Convergència, independentista de pedra picada des dels anys en què el seu partit encara no ho era, assistia emocionat al moment, departint amb Adam Casals, delegat de la Generalitat a Àustria. A prop d’ells, David Minoves, exdirigent d’ERC i president del Ciemen, augurava emoció a raig i “crec que hi hauran eleccions anticipades a Espanya”. I ara, què passarà?
Enmig de la gernació, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, mostrava optimisme: “L’economia se n’està sortint i hi ha bones perspectives”. Així, doncs, no comparteix el quadre negatiu de l’economia en relació al procés? “No. I ja veureu com aquest semestre serà molt bo”. A prop seu, Joaquim Arenas, exrector de la Universitat Catalana d’Estiu, no podia amagar la seva alegria, tot i que continguda: “Ara buscaran impugnar la fórmula de la promesa”, assegurava amb bona intuïció. El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, comentava que la fórmula de lleialtat al poble i al Parlament li havia agradat, tot dient que “la política també pot ser un art, i vivim uns dies que són tan especials que si ara hagués d’estudiar, en lloc de cursar filosofia o matemàtiques, estudiaria teoria de l’Estat”.
Entre els quadres convergents presents, es percebien dues reaccions. En uns era evident encara que “passaven el dol” per la renuncia del president Mas. En un moment de l’acte al saló de sant Jordi, algú comentava que “hem sacrificat un líder molt sòlid”. D’altres, en canvi, potser més pragmàtics, asseguraven que l’operació final de canvi de candidat els ha sortit molt bé i que el lideratge de Carles Puigdemont es consolidarà. Un assistent subratllava que “Convergència ha guanyat aquest cap de setmana la batalla de la comunicació”.
L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, també hi era present. Membre de l’Opus Dei, de tarannà prudent de mena, deia que “cal evitar tot risc de fractura i que la situació s’estabilitzi”. Davant la pregunta sobre què li semblava la fórmula de promesa feta pel nou president, ha contestat tot somrient: “Veurem”.
Un dels comentaris més escoltats entre els grups que es formaven era que és ara quan començaran les dificultats de debò, començant per la reacció de l’Estat a la fórmula expressada per Puigdemont. Corria pel Pati dels Tarongers la notícia que al llarg de tot el matí els equips jurídics de Presidència havien estat estudiant amb cura que els termes emprats no fossin fàcilment impugnables.
Entre la majoria dels assistents predominava el gran interrogant: i ara, què passarà? A dalt de l’escalinata del Palau, Víctor Tarradellas, militant de Convergència, independentista de pedra picada des dels anys en què el seu partit encara no ho era, assistia emocionat al moment, departint amb Adam Casals, delegat de la Generalitat a Àustria. A prop d’ells, David Minoves, exdirigent d’ERC i president del Ciemen, augurava emoció a raig i “crec que hi hauran eleccions anticipades a Espanya”. I ara, què passarà?