12
de gener
del
2016
Actualitzat
el
13
de gener
a les
16:21h
Una de les incògnites que s’aclariran en els propers dies és si els nous consellers del Govern que són diputats mantindran o no el seu escó. Aquest tema té en l’actual moment polític una significació especial perquè aquesta legislatura comença a caminar en un context ple de reptes. Un cop format el nou executiu de Carles Puigdemont, caldrà decidir aquest assumpte, que fins ara no s’ha tractat.
Un dels grans enigmes són les passes que donarà Artur Mas a partir d’aquest moment. El fins ara president es convertirà en diputat de base? Renunciarà a l’acta? Mas afronta, junt amb l’exvicepresidenta Joana Ortega i Irene Rigau, un procés instigat per la fiscalia de l’Estat per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. Aquest fet tindrà un pes important en la decisió que finalment adopti el 129 president de la Generalitat. Dissabte passat, quan va anunciar el "pas al costat", va afirmar que no ho havia decidit.
La renúncia dels consellers a l’escó presenta un avantatge important, que és que permet que entrin nous parlamentaris que s’aboquin a la tasca legislativa. Va ser el primer govern tripartit, el desembre del 2003, el que va decidir que els diputats que fossin nomenats consellers renunciessin al seu escó. Va ser una manera d’apostar per la no-acumulació de càrrecs i alhora per facilitar fer córrer les llistes electorals. Però hi va haver excepcions. A banda del president Pasqual Maragall, va continuar en el seu escó Joaquim Nadal, que era també portaveu del Govern. Aquesta decisió va afectar també secretaris generals i directors generals de l’administració.
Des d’aleshores, la norma no s’ha seguit de manera sistemàtica, entre altres, perquè es tracta d'una decisió personal –l'acta no pertany al grup sinó al diputat-. Després de les eleccions del 2012, van renunciar al seu escó Neus Munté i Santi Vila. En canvi, el va mantenir Irene Rigau. Són diverses les circumstàncies que poden dur a un conseller a renunciar a l’escó. En el cas de la legislatura del 2012, CiU preveia augmentar la seva representació i superar els 62 diputats que tenia per aconseguir una “majoria excepcional”. Però en va perdre dotze i es va quedar només amb cinquanta. Alguns abandonaments d’escó van obeir a la necessitat de donar representació a candidats amb pes dins dels partits que s’havien quedat a les portes de l’hemicicle.
En aquesta ocasió fins a sis dels tretze consellers de l'executiu de Carles Puigdemong són diputats. Es tracta d'Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva –els que tindran major pes polític- així com Josep Rull, Toni Comín i Dolors Bassas. El primer en entrar en cas d'una renúncia a la demarcació de Barcelona és Fabián Mohedano, d'Avancem i exmembre del consell nacional del PSC, així com president de Consell Assessor per a la Reforma Horària.
Cinc diputats pleguen amb l'arrencada del Govern
Més enllà de les possibles renúncies de consellers, entre ahir i avui s'han formalitzat fins a cinc dimissions. Es tracta de les quatre en el si del grup parlamentari de la CUP –Antonio Baños arran del desacord pel “no” a Artur Mas, Ramon Usall per motius personals i Julià de Jòdar i Joan Manel Busqueta pel pacte amb Junts pel Sí- així com de Fran Hervías, de C's. En aquest darrer cas ha preferit assumir l'acta de diputat al Congrés espanyol.
Els nous diputats de la formació de l'esquerra independentista seran Mireia Vehí, Joan Garriga “Nana”, Pilar Castillejo i Mireia Boya. Per la seva banda, Martín Eusebio Barra ocuparà el lloc que deixa Hervías en el principal grup de l'oposició, segons han confirmat fonts de Ciutadans a NacióDigital.
Un dels grans enigmes són les passes que donarà Artur Mas a partir d’aquest moment. El fins ara president es convertirà en diputat de base? Renunciarà a l’acta? Mas afronta, junt amb l’exvicepresidenta Joana Ortega i Irene Rigau, un procés instigat per la fiscalia de l’Estat per haver posat les urnes el 9 de novembre del 2014. Aquest fet tindrà un pes important en la decisió que finalment adopti el 129 president de la Generalitat. Dissabte passat, quan va anunciar el "pas al costat", va afirmar que no ho havia decidit.
La renúncia dels consellers a l’escó presenta un avantatge important, que és que permet que entrin nous parlamentaris que s’aboquin a la tasca legislativa. Va ser el primer govern tripartit, el desembre del 2003, el que va decidir que els diputats que fossin nomenats consellers renunciessin al seu escó. Va ser una manera d’apostar per la no-acumulació de càrrecs i alhora per facilitar fer córrer les llistes electorals. Però hi va haver excepcions. A banda del president Pasqual Maragall, va continuar en el seu escó Joaquim Nadal, que era també portaveu del Govern. Aquesta decisió va afectar també secretaris generals i directors generals de l’administració.
Des d’aleshores, la norma no s’ha seguit de manera sistemàtica, entre altres, perquè es tracta d'una decisió personal –l'acta no pertany al grup sinó al diputat-. Després de les eleccions del 2012, van renunciar al seu escó Neus Munté i Santi Vila. En canvi, el va mantenir Irene Rigau. Són diverses les circumstàncies que poden dur a un conseller a renunciar a l’escó. En el cas de la legislatura del 2012, CiU preveia augmentar la seva representació i superar els 62 diputats que tenia per aconseguir una “majoria excepcional”. Però en va perdre dotze i es va quedar només amb cinquanta. Alguns abandonaments d’escó van obeir a la necessitat de donar representació a candidats amb pes dins dels partits que s’havien quedat a les portes de l’hemicicle.
En aquesta ocasió fins a sis dels tretze consellers de l'executiu de Carles Puigdemong són diputats. Es tracta d'Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva –els que tindran major pes polític- així com Josep Rull, Toni Comín i Dolors Bassas. El primer en entrar en cas d'una renúncia a la demarcació de Barcelona és Fabián Mohedano, d'Avancem i exmembre del consell nacional del PSC, així com president de Consell Assessor per a la Reforma Horària.
Cinc diputats pleguen amb l'arrencada del Govern
Més enllà de les possibles renúncies de consellers, entre ahir i avui s'han formalitzat fins a cinc dimissions. Es tracta de les quatre en el si del grup parlamentari de la CUP –Antonio Baños arran del desacord pel “no” a Artur Mas, Ramon Usall per motius personals i Julià de Jòdar i Joan Manel Busqueta pel pacte amb Junts pel Sí- així com de Fran Hervías, de C's. En aquest darrer cas ha preferit assumir l'acta de diputat al Congrés espanyol.
Els nous diputats de la formació de l'esquerra independentista seran Mireia Vehí, Joan Garriga “Nana”, Pilar Castillejo i Mireia Boya. Per la seva banda, Martín Eusebio Barra ocuparà el lloc que deixa Hervías en el principal grup de l'oposició, segons han confirmat fonts de Ciutadans a NacióDigital.