11
de gener
del
2016
Actualitzat
el
12
de gener
a les
15:37h
Aquest dimarts al vespre prendrà possessió del seu càrrec el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Des de la restauració de la institució, s’han viscut ja molts actes de d’assumpció de la presidència, algunes de gran transcendència històrica. La de demà tindrà també una forta càrrega simbòlica i política. Josep Tarradellas, l’home que va preservar la generalitat a l’exili, va prendre possessió el 24 d’octubre de 1977. Ho va fer en presència del president del govern espanyol, Adolfo Suárez. El dia abans havia pronunciat el seu “ja sóc aquí” des del balcó del Palau davant una plaça de Sant Jaume plena a vessar i una ciutat mobilitzada.
L’accidentada presa de possessió de Jordi Pujol
El 8 de maig de 1980, Jordi Pujol prenia possessió de la presidència de la Generalitat. L’acte va estar precedit per un munt de tensions i problemes de protocol de tot ordre. De fons, l’animadversió entre Tarradellas i el nou president, un xoc que venia de molt lluny. L’executiu Suárez va cessar Tarradellas per decret un cop s’havien produït les primeres eleccions al Parlament el març anterior, i l’antic exiliat va exigir ser designat per Suárez delegat seu en l’acte de possessió de Pujol, que es va anar ajornant.
Finalment, Pujol va assumir el 8 de maig. Tarradellas va lliurar a Pujol la medalla d’or amb l’escut de la Generalitat, símbol de la presidència. Hi va haver una absència destacada: la del lehendakari Carlos Garaicoechea. Sembla que el president basc no va acceptar ser reduït en la cerimònia a un president autonòmic més.
El juny del 1984 va tenir lloc la segona presa de possessió de Pujol, qui acabava de guanyar les eleccions altre cop, només que ara amb majoria absoluta. Aquest cop, les tensions també foren presents, i es van evidenciar en els gestos i les mirades. S’acabava de presentar la querella pel cas Banca Catalana i les relacions entre els governs català i l’espanyol, aleshores presidit per Felipe González, eren enormes. La imatge de l’acte va ser la del ministre d’Administracions Territorials, Tomás de la Quadra, escoltant el discurs de Pujol creuat de braços.
Com que Pujol va anar revalidant la presidència a mida que guanyava eleccions, era el president del Parlament de torn qui li imposava la medalla amb l’escut. L’escena va canviar quan li va tocar a ell cedir el testimoni. Va ser a Pasqual Maragall. En aquest cas, va preferir no lliurar-li ell mateix, tot i ser present a l’acte. Qui ho va fer va ser Ernest Benach, que presidia el nou Parlament.
Rodríguez Zapatero surt al balcó
El 20 de desembre de 2003 va ser un dia especial. Després de 23 anys de pujolisme, una coalició d’esquerres formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA duia a Palau l’exalcalde socialista Pasqual Maragall. Començava l’etapa dels tripartits. José María Aznar era el president del govern espanyol i el PP disposava de majoria absoluta. El líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, cap de l’oposició, va viatjar a Barcelona per assistir a la presa de possessió del seu aleshores amic Maragall.
El fet nou d’aquell acte fou al final. Els principals líders del tripartit van sortir al balcó per saludar el públic que era a la plaça. Rodríguez Zapatero també ho va fer, junt amb Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira. Anys després, l’aleshores dirigent d’ERC va declarar a NacióDigital que el líder del PSOE va fer el ridícul aquell dia perquè “no era la seva festa ni el seu balcó”. El novembre del 2006, es va reeditar la fórmula del govern tripartit, però amb un nou president, José Montilla. Però aquest cop ja no hi va haver escena de balcó i l’acte fou molt sobri.
Les preses de possessió que s’han succeït els darrers anys han estat menys tenses que les primeres. El traspàs de poders entre els presidents Montilla i Artur Mas, l’any 2010, es va fer enmig d’un clima de cordialitat. Dos anys més tard, l’escenografia va patir modificacions substancials. El retrat del rei Joan Carles que havia presidit l’acte al saló de sant Jordi del 2010 estava tapat amb un vel negre. A més, a la taula presidencial no hi havia aquest cop cap representant de l’executiu espanyol. El ministre present, Cristóbal Montoro, va ser convidat a seure en un lloc destacat, però entre el públic assistent. Les cerimònies tenen també una forta càrrega política. Caldrà estar atents a l’escenari de demà.
L’accidentada presa de possessió de Jordi Pujol
El 8 de maig de 1980, Jordi Pujol prenia possessió de la presidència de la Generalitat. L’acte va estar precedit per un munt de tensions i problemes de protocol de tot ordre. De fons, l’animadversió entre Tarradellas i el nou president, un xoc que venia de molt lluny. L’executiu Suárez va cessar Tarradellas per decret un cop s’havien produït les primeres eleccions al Parlament el març anterior, i l’antic exiliat va exigir ser designat per Suárez delegat seu en l’acte de possessió de Pujol, que es va anar ajornant.
Finalment, Pujol va assumir el 8 de maig. Tarradellas va lliurar a Pujol la medalla d’or amb l’escut de la Generalitat, símbol de la presidència. Hi va haver una absència destacada: la del lehendakari Carlos Garaicoechea. Sembla que el president basc no va acceptar ser reduït en la cerimònia a un president autonòmic més.
El juny del 1984 va tenir lloc la segona presa de possessió de Pujol, qui acabava de guanyar les eleccions altre cop, només que ara amb majoria absoluta. Aquest cop, les tensions també foren presents, i es van evidenciar en els gestos i les mirades. S’acabava de presentar la querella pel cas Banca Catalana i les relacions entre els governs català i l’espanyol, aleshores presidit per Felipe González, eren enormes. La imatge de l’acte va ser la del ministre d’Administracions Territorials, Tomás de la Quadra, escoltant el discurs de Pujol creuat de braços.
Com que Pujol va anar revalidant la presidència a mida que guanyava eleccions, era el president del Parlament de torn qui li imposava la medalla amb l’escut. L’escena va canviar quan li va tocar a ell cedir el testimoni. Va ser a Pasqual Maragall. En aquest cas, va preferir no lliurar-li ell mateix, tot i ser present a l’acte. Qui ho va fer va ser Ernest Benach, que presidia el nou Parlament.
Rodríguez Zapatero surt al balcó
El 20 de desembre de 2003 va ser un dia especial. Després de 23 anys de pujolisme, una coalició d’esquerres formada pel PSC, ERC i ICV-EUiA duia a Palau l’exalcalde socialista Pasqual Maragall. Començava l’etapa dels tripartits. José María Aznar era el president del govern espanyol i el PP disposava de majoria absoluta. El líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, cap de l’oposició, va viatjar a Barcelona per assistir a la presa de possessió del seu aleshores amic Maragall.
El fet nou d’aquell acte fou al final. Els principals líders del tripartit van sortir al balcó per saludar el públic que era a la plaça. Rodríguez Zapatero també ho va fer, junt amb Maragall i Josep Lluís Carod-Rovira. Anys després, l’aleshores dirigent d’ERC va declarar a NacióDigital que el líder del PSOE va fer el ridícul aquell dia perquè “no era la seva festa ni el seu balcó”. El novembre del 2006, es va reeditar la fórmula del govern tripartit, però amb un nou president, José Montilla. Però aquest cop ja no hi va haver escena de balcó i l’acte fou molt sobri.
Les preses de possessió que s’han succeït els darrers anys han estat menys tenses que les primeres. El traspàs de poders entre els presidents Montilla i Artur Mas, l’any 2010, es va fer enmig d’un clima de cordialitat. Dos anys més tard, l’escenografia va patir modificacions substancials. El retrat del rei Joan Carles que havia presidit l’acte al saló de sant Jordi del 2010 estava tapat amb un vel negre. A més, a la taula presidencial no hi havia aquest cop cap representant de l’executiu espanyol. El ministre present, Cristóbal Montoro, va ser convidat a seure en un lloc destacat, però entre el públic assistent. Les cerimònies tenen també una forta càrrega política. Caldrà estar atents a l’escenari de demà.