entrevista

Josep Manel Busqueta: «La CUP ha demostrat que tenia raó»

Un dels dos diputats de la formació de l'esquerra independentista que ha dimitit arran del pacte amb Junts pel Sí assegura que és un "senyal preciós" tenir un Parlament presidit per l'exlíder de l'ANC i un Govern encapçalat per algú provinent del municipalisme independentista

Entén que la seva renúncia "forma part del preu a pagar"

Considera que cal "veure amb simpatia" que un sector de l'esquerra espanyola assumeixi el dret a decidir

, Barcelona | 11/01/2016 a les 16:35h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Política, CUP, Josep Manel Busqueta, acord investidura, entrevista, investidura
Josep Manel Busqueta deixarà de ser diputat de la CUP | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 11/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Josep Manel Busqueta (Sant Andreu de Llavaneres, 1973) abandona el seu escó al Parlament. És un dels damnificats per les negociacions llargues i políticament cruentes d’aquests tres darrers mesos trepidants. Ell explica que això ha estat molt dur per tothom. També pels dirigents de la CUP. Ha passat de ser “el Josep Manuel, el pastisser del poble que ara és diputat de la CUP” a ser “el Josep Manuel, el pastisser del poble que ara és diputat de la CUP i ens fotrà a l’aire el procés”. L’obrador familiar de Bellpuig ha estat el veritable forn ideològic d’aquest polític forjat a partir de les converses amb el seu pare, vell "psuquero". La carrera universitària com a economista va acabar de formar el Busqueta referent de l’ala "dura" de la CUP.

- Deixa l’escó al Parlament. Se sent castigat, sacrificat, alliberat?


- Bé, en aquesta vida complexa i dialèctica, hi ha una mica de tot això. Les negociacions van ser molt dures. El que nosaltres exigíem era molt també, i era evident que la nostra exigència, en cas de ser reconeguda, no ens sortiria gratuïta. Jo entenc que formo part del preu a pagar, això que, en aquesta mena de flagel·lació, se’n pot dir autocrítica.  

- Però vostè volia continuar?

- M’havia compromès amb els companys i companyes de candidatura de dur a terme la tasca que la CUP-Crida Constituent em va encarregar. Per mi, continuar vol dir seguir amb la nostra tasca. Som una força que no devem tota la nostra pràctica a la feina parlamentària i institucional. Tenim una presència permanent en les lluites socials i de transformació, i ara em dedicaré a continuar desplegant aquesta tasca. No me’n vaig d’enlloc però canvio la ubicació.

- Però torna a l’obrador de Bellpuig, o estarà en una mena d’obrador del Parlament?

- Diguem que l’obrador de Bellpuig no l’he deixat mai. Aquests dies he compaginat la intensitat de la lluita per l’acord amb els tortells de reis. A algú altre li ha tocat la fava. Compaginaré la feina a la pastisseria amb les tasques de l’organització, en assessorament parlamentari i reincorporar-me al que és el meu ecosistema: les lluites de barri, el carrer, la pedagogia crítica, els plantejaments estratègics i de fons que una organització com la CUP ha de tenir.  
 
- Aquesta barreja seva de treball manual a la pastisseria i alhora ser diputat al Parlament deu haver estat enriquidora.

- Et dóna perspectiva. Jo sempre ho he dit. Em dóna perspectiva que quan acabo de treballar cada dia, m’agenollo i rasco la merda del terra, i després vaig al Parlament. Enmig de totes aquelles catifes, aquelles columnes, i aquells senyors i senyores tan notables, no deixo de reconèixer d’on vinc. Provinc de les classes subalternes que s’aixequen cada matí i, per subsistir, han de rascar la merda del terra.   

 
- Vostè aspira a ser el gran teòric de la CUP?

- Mare meva! No sé si l’expressió seria aquesta, però Déu me’n guard. Jo al que aspiro és a aportar en la contribució col·lectiva. Els nostres plantejaments tenen a veure amb activar la intel·ligència col·lectiva i jo el que vull fer és afegir-m’hi.

- Quines coses ha fet malament la CUP des del 27-S?

- Una cosa que ha fet malament és creure’s el relat que hi havia la voluntat de construir un projecte sobre els 72 diputats sobiranistes. El que hem vist des del primer dia és que no era això, sinó la voluntat de construir un projecte sobre els 62 de Junts pel Sí. Des de Junts pel Sí es tractava de construir la majoria dels 62 i no dels 72. Per nosaltres, l’objectiu era eixamplar la base de l’independentisme. Des del 27-S vam dir que teníem majoria suficient per començar però no per culminar el procés. En aquests divuit mesos havíem de donar senyals inequívoques per ampliar la base del procés: calien mesures de caràcter social per avançar cap a una República Catalana, mesures de procés constituent i mesures de ruptura que evidenciessin una voluntat clara de trencar amb l’estat espanyol. I aquest marc global havia d’estar liderat per una persona que nosaltres pensàvem que havia de representar foc nou, que deixés enrere polítiques duríssimes de retallades i austeritat, i tot el que simbolitzés la xacra de la corrupció. L’error va ser pensar que en la contrapart trobaríem voluntat d’acceptar aquests pressupòsits, i vam menystenir el pes de les estructures d’estat i de poder que ens ha convertit en l’objectiu durant aquests tres mesos. Crec que des d’ahir s’ha pogut comprovar que teníem raó.

- En quin sentit?

- En el sentit que serà una senyal preciosa veure el Parlament de Catalunya presidit per Carme Forcadell, que prové dels moviments socials, en el seu cas de l’ANC, i que el president del país serà una persona que prové del municipalisme independentista, que forma part de la nova fornada de Convergència, que mostra aquesta frescor necessària.

- La CUP respon a un esperit d’assemblees territorials de base, però en les decisions finals que s’han adoptat hi ha tingut un paper determinant un seguit d’organitzacions de pes diferent. Això no és una contradicció que tergiversa l’esperit assembleari de base?

- Nosaltres estem immersos en un exercici que considerem fonamental, que és saber on volem arribar, però també com fer-ho. La CUP, com a espai transformador, intenta ser transformadora també en la presa de decisions, que es plasma en l’horitzontalitat a l’hora de prendre decisions i en un debat que a vegades és apassionat. El que hem intentat és impregnar totes les nostres decisions d’aquesta lògica. La lògica que ens porta al Parlament també beu d’aquestes fonts, però no és només la CUP, sinó que és un espai més ampli, que és la CUP-Crida Constituent, que conforma les diverses assemblees locals però que atorga espai també a tot un seguit d’organitzacions polítiques, entre les quals n’hi ha de molt explícitament polítiques però també d’estudiantils o sindicals. És aquí, en aquest marc, on s’han pres les decisions relatives a la investidura.       

- Sí, però no és una mica contradictori amb l’esperit assembleari? Deu haver-hi organitzacions d’aquestes que deuen tenir pes, i d’altres no tant.

- Les entitats han participat en tot el procés de deliberació, la CUP prenia les seves decisions en l’àmbit de les assemblees territorials, i després aquestes es confrontaven, o es conformaven conjuntament en l’àmbit del consell polític més el grup d'acció parlamentària (GAP). Hi ha organitzacions que són menys conegudes, però d’altres com Arran, que representa l’organització juvenil, té més de 500 militants, molt compromesos.

- Aquesta estructura que tenen vostès té alguns referents tant a Catalunya com en l’àmbit internacional?

- I tant si en té! Nosaltres bevem de la pròpia historia. Els Països Catalans són un espai riquíssim pel que fa a experiències històriques d’autogestió, d’autoorganització, d’esperit llibertari. A vegades se’ns anomena com una “organització marxista”. Però el marxisme català ha estat molt heterodox, des de Joaquim Maurin a Andreu Nin, el Bloc Obrer i Camperol i el POUM. A més, hi ha totes les organitzacions sorgides del moviment llibertari. Som fruit del que la historia ens ha ensenyat a ser. En l’àmbit internacional, també ens fixem amb simpatia amb el moviment zapatista, companys nostres s’han implicat en els moviments d’alliberament del Kurdistan o en els Sense Terra brasilers, en els processos de noves constitucions de països d’Amèrica Llatina. Però com diria Mariátegui –dirigent marxista peruà-, nosaltres “no somos ni calco ni copia”.
 

Josep Manel Busqueta, a la redacció de NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Vostè és un polític amb un vessant teòric important. S’ha fet, no sé si és correcte, en el Seminari d’Economia Crítica Taifa.

- Sí, m’ha conformat. És un espai que formen diverses persones que tenen la voluntat d’esdevenir actives en els processos de transformació social. I l’aportació la fan a través de l’anàlisi de la realitat des d’una perspectiva crítica i la transmissió d’aquesta anàlisi. Taifa té més de vint anys d’història, no gens monolític, amb discussions duríssimes. Però hem arribat a un acord: que les idees són bones si aguanten la discussió. I si la discussió és dura, sortim més amics que abans.   

- Vostè no és un independentista de la primera hora. S’hi ha anat fent.

- Diguem que arribo a l’independentisme a partir de concebre que l’aprofundiment democràtic és indissociable de la voluntat dels pobles per triar el seu destí. Hi arribo des de l’internacionalisme. Penso que les classes populars han d’apostar per un espai global col·lectiu i transformador, però jo hi vull arribar sent català. Català no des d’una idea principatina, sinó de Països Catalans. M’agrada molt el que David Fernàndez ha anomenat com l’independentisme sense fronteres.  

- Vostè s’ha implicat en un altre procés, el de Veneçuela. Va treballar d’assessor d’Hugo Chávez, en el mateix Palau de Miraflores, a Caracas. Creu que el chavisme és una bona inspiració per l’esquerra catalana?

- Jo crec que el chavisme és un referent en la seva globalitat i complexitat. El moviment bolivarià neix abans que Hugo Chávez i anirà més enllà del que ell representa. Comença amb el Caracazo, la revolta popular del 1989. Veneçuela era un país molt ric però que havia exclòs una part important de la seva població. El president Chávez va ser un accelerador de moltes polítiques d’empoderament popular que aquesta població reclamava, i malgrat les dificultats que pateix el procés, hi ha canvis. Els canvis profunds en una societat són aquells que un cop s’han instaurat, ja no tenen marxa enrere. A Veneçuela hi ha transformacions ja irreversibles.

- Esmenti’n alguna.

- La participació ciutadana en la presa de decisions. Una part important de la població ha decidit que mai més tornarà ser espectadora dels esdeveniments. Per mi, això és un canvi fonamental.

- Ara el model bolivarià travessa una forta crisi, no?  

- Sí, evidentment, passa per una crisi important. Com tots els processos que inicien canvis profunds i s’enfronten a moltes lògiques. Però el poble veneçolà continuarà tenint en les seves mans l’evolució del procés i res del que decideixi significarà un retrocés, encara que en algun moment castigui una determinada manera de prendre les decisions.   
 

Josep Manel Busqueta, un dels diputats de la CUP que dimitirà. Foto: Adrià Costa


- Un altre referent de ciutadania rebel i mobilitzada ha estat Grècia. En aquest cas, la força governant, Syriza, va patir una escissió per l’esquerra, que em sembla que s’anomenava de manera semblant a la CUP…

- Sí, la Unitat Popular.

- …que no va tenir molta sort a les eleccions. Com analitza aquest fracàs?  

- Jo crec que el cas de la Unitat Popular és molt conjuntural. Tsipras és molt intel·ligent i va convocar eleccions impedint que Unitat Popular tingués temps per organitzar-se. Però el que representa Unitat Popular, com el que representa la CUP, és afirmar que si hi ha una possibilitat de construir una Europa diferent, que tingui sentit per la majoria de la seva ciutadania, no passa per continuar amb unes polítiques que només fan que deixar molta gent i països en el vagó de cua. Aquest és un projecte que s’ha d’explicar i crec que existeix una alternativa al que són unes polítiques d’austeritat que són les que estan destruint la idea d’Europa.   

- Per cert, vostè a Caracas va conèixer Juan Carlos Monedero... 

- Sí, era el meu company de despatx.

- Allí es va començar a teixir alguna aliança?  

- Bé, d’això ja fa anys, el 2004 i 2005. Vam compartir debats, acords i desacords.

- Com veu la possibilitat d’un gran pol polític amb sectors de l’esquerra espanyola?

- Em sembla interessant. Hem de treballar perquè les classes populars catalanes vegin que una societat millor i més justa passa per la construcció de la República Catalana. Nosaltres hem de fer entendre al que és un conjunt important de les classes populars que arribat el dia en què hàgim de ratificar el procés cap a la independència, vegin que és un bon projecte. És un sector de la població que, moltes vegades, des d’una determinada idea de la catalanitat, no se l’ha tingut en compte quan són tan catalans com la resta.   

- Això implica una confluència amb forces com Podem?  

- Crec que hem de saludar amb optimisme que, per primera vegada, hi hagi un sector de l’esquerra espanyola que no faci seva el que és una construcció institucional de l’Estat que prové del franquisme, que s’ha de modificar, que ha de donar veu als pobles que conformen l’espai de l’estat espanyol perquè decideixin si hi volen ser o no. Que una part de l’esquerra espanyola reconegui el fet nacional català i faci bandera de plantejar el nostre dret sobirà, em sembla un avenç que hem de veure amb simpatia.
 

Josep Manel Busqueta, aquest dilluns a Barcelona. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Tenir raó
Anònim, 11/01/2016 a les 16:48
Interessant
+99
-28
Que deu entrendre aquest xicot per "tenir raó"? No dic tenir vergonya, dignitat, coherència, empatia, sentit de l'oportunitat...
Si tinguessin respecte plurinacional, no presentarien candidatures sucursalistes i respectarien el nostre propi mapa polític
Jordi M, 11/01/2016 a les 17:05
Interessant
+92
-20
No, no hem de saludar amb 'simpatia' que Podemos figura que accepti l'autodeterminació. També figurava que l'acceptaven les anteriors esquerres sucursalistes. Només podríem simpatitzar-hi si pretenguéssim encara el puto encaix i no la llibertat de Catalunya. Però, com que pretenem la llibertat de Catalunya i Podemos presenta aquí la seva sucursal, com podríem simpatitzar-hi? Els èxits electorals de la sucursal de Podemos, recordem Colau, recordem les darreres eleccions espanyoles -TV3 n'hi va dir 'generals', com si fóssim regió-, aquells èxits i ja no diguem els que pogués arribar a tenir a la Generalitat, ningú, absolutament ningú, ni d'aquí, ni d'allà, ni d'enlloc, ningú no els llegeix com una victòria sinó com una derrota de l'independentisme. Per tant, només des de l'estupidesa, des de la traïció o des d'ambdues perspectives a l'ensems podríem simpatitzar amb el pretès respecte plurinacional de Podemos, que per cert, tan poc difereix del que ja sempre havia figurat que tenien les anteriors marques d'aquest mateix espai, PC, Izquierda Unida, però que sempre quedaven en no res tan bon punt el PSOE els necessitava per sumar. A més, Podemos no és una Espanya amiga sinó bàsicament catalans, bascs i gallecs inflant aquesta entelèquia perquè, el que és estricte vot espanyol de Podemos, ni de conya, el mou cap motivació plurinacional i prou que vam veure-ho la darrera nit electoral espanyola. Ningú no va aplaudir Iglesias, quan ho va treure. Ningú. Jo només simpatitzaré amb Podemos quan siguem lliures. Llavors, sí, que m'encantarà que arribi al poder a Espanya. Perquè ho enfonsi tot en quatre dies, és clar.
Ostres! Amb aquesta gent és impossible fer res!
Anònim, 11/01/2016 a les 17:08
+88
-43
Heu llegit el que diu? No s'entén res, impossible conversar-hi. Conec algú que parla una mica així quan està flipat. Aquesta gent heu ficat a dins del procés? Perdoneu però quedareu completament cremats tots els del govern. Sap molt greu per gent tant valuosa com hi ha dins de JPS. Però clar, si alguns els troben coherents i els hi donen suport,...
massa teòric, poc pràctic
Quim (et), 11/01/2016 a les 17:09
Interessant
+92
-30
Massa teoria i massa dogmatic - ratllant el sectarisme -; i això ha fet endarrerir la investidura del president i la dimissió d'en Mas.
Però cerquem el bo d'aquest fet.
S'ha descarregat a Mas d'una pressió i ara podrà treballar més relaxat; mentre, la caverna mediàtica i política d'Espanya - agafada a contrapeu -, haurà de cercar arguments contra en Puigdemont. Mentre no els troben - que no en trobaran - haurà de caure en l'insult la qual cosa els desqualificarà vers l'exterior.
No hi ha res a fer
Anònim, 11/01/2016 a les 17:33
Interessant
+103
-31
1-Tenen raó. 2-Tot ho fan bé. 3-En Mas és dolent. Cap més argument. De de cap manera ho deixaran estar. No en tenen prou amb tres mesos agònics per a dos milions de persones, el procés tocat, en Mas a "l'exili".
No n'hi ha prou; han de dir que han llençat a Mas, Rigau, Puig i no sé qui més "a la paperera" (no van dir "brossa" de miracle.
Ara s'han d'inventar amb allò del cap d'israelià per 10 palestins. Que vaja, que tothom cregui el que vulgui, però algú pensa que aquesta dona hauria callat una cosa així? Però si va declarar, ben ofesa, que en Mas havia estat agressiu i total, els hi havia dit que no "havien estat a l'alçada i que els mancava sentit de país". Unes declaracions, que, després d'haver-li dit "corrupte", "lladre", representant de lo pitjor de Catalunya, a ningú crec que li semblessin res de l'altre món.
Si realment la frase pronunciada hagués estat aquesta, la Gabriel hauria muntat un sidral que encara la sentiríem.

Avui ens aclareix que, fent plegar en Mas, es demostra que el procés és un projecte col·lectiu. Està bé que ens ho digui,perquè ni ens n'havíem adonat. Com que som mig tontets, anàvem a cada manifestació sense saber ben bé per què (tal com creuen els de Madrid) Total, que aquests mesos de patiment, de no poder començar el pla de xoc, de deixar el procés en ridícul davant el món, han valgut la pena perquè ella, amb la seva preclara intel·ligència, ens ha obert els ulls.

I per últim, avui es queixaven de que havien de fer renovació de dos diputats i encara els han pogut escollir ells!. Perquè fer saltar al candidat més votat mereix només el nostre reconeixement a la vostra tasca conciliadora i democratitzant.
El gran aliat de l'estat espanyol
Anònim, 11/01/2016 a les 18:02
+75
-32
T'has revelatcom un enemic de la llibertat d'aquest pais. Només el sentit de pais de Mas ha evitat el final del procés que tant desitjaves. Fins mai, amic de l'estat espanyol
Autocrítica?
Ferran López, 11/01/2016 a les 18:08
Interessant
+80
-22
Autocrítica de la CUP segons Busqueta? Haver-se cregut JPS, quan només anaven a la seva. I punt. L'autocrítica ha restat sobre el paper, però és evident que no tenen cap voluntat de ser-hi conseqüents. Exemple: la inefable Gabriel, no tan sols evitant la dimissió, sinó fins i tot exercint de portaveu del grup, i fent-ho, com sempre, en to perdona-vides, sense la menor autocrítica (a diferència de Puigdemont, a qui no li ho demanava ningú), i sense oblidar d'atacar Mas, que, com ella sabia prou, ja no podia contestar-li.
Malament rai
Ja han trobat a En Carlos-Jesus. chiu chiu
Anònim, 11/01/2016 a les 18:10
+65
-22
Li haurieu d'haver preguntat a quin pais vol que s'assembli la república catalana. "Veneçuela, Cuba, Corea del Nord..... haurieu flipat!!!
fins als ovaris del presing CUP
Anònim, 11/01/2016 a les 18:21
+51
-50
havorem gent, que tal si no fiquem mes pals a les rodes i deixem de fer l'imbecil amb lo presing cup?
Estem tots al mateix carro, vergonya em fa, que encara hi haigue gent que els criminalitze, la cup sera mol diferent i mol alternativa, pero tenen paraula i han firmat un acord amb nosaltres per a seguir uns objectius, si ells que son l'anticapitalisme acepten a puigdemont, perque no em de fer igual?

l final si nem rallan la cosa petara i plorarem tots per 4 imbecils que no saven fer res mes que insultar al del costat.

Vergonya men dono de vatros!
Fart d'aquesta colla
Pere Joan, 11/01/2016 a les 18:30
+53
-27
Aquest noi que es dediqui a premsar farina, perquè suposo ho fa bé, però no sap com funciona el món i com tots els de la CUP ni es relacionen amb la gent, llevat ells mateixos, jo vaig escriure a aquests covarots però mai van contestar;, m'he passat tres mesos sentint-los amb el mateix rotllo, ells són els homes purs i la resta són rucs i corruptes, No donen cap oportunitat a altres a emmendar-se ni saben distingir les persones més preparades, no tots poden ser líders amics, requereix anys de anys formar-se i sobre tot comptar amb qualitats que cap, cap de la CUP ho té. No sóc de CDC.
Al anònim, 11/01/2016 a les 17:33: No hi ha res a fer
Manel Roure, 11/01/2016 a les 18:34
+43
-17
Cap comentari. Totalment d'acord amb el que dius i com ho dius. Mare de Deu lo fina que ha estat la Gabriel amb lo dels palestins! Pel que veig, quan s'empipen perquè els hi contradius alguna cosa t'esventen el primer que els hi passa pel cap amb una finesa cruel.
D'ençà el 15M ens parlen menys de sargantanetes en perill d'extinció o només m'ho sembla?
Jordi M, 11/01/2016 a les 18:38
+41
-16
Les esquerres transformadores, les esquerres 'de debò', les esquerres antisistema, o bé no tenen cap model de societat que existeixi o hagi existit mai enlloc en el que emmirallar-se o, pitjor encara, sí que en tenen algun.
Qui ha guanyat?
Anònim, 11/01/2016 a les 18:38
+22
-14
No sé si tenia raó o no la CUP, però han guanyat ells. Han col.lapsat un govern per tres mesos i han guanyat. Mai vist a Europa. En fi. La pregunta és que ningú sembla pregutar-se el preu...autocritica, al procés,22 ja no es fa. Ja només es funciona per slogans...
Catalunya té de tot
Edgar D., 11/01/2016 a les 18:48
+26
-16
Com que som una gran família, hem de tenir sempre algú així. Com polític és un bon pastisser.
quanta arrogància i quanta inepitud
Anònim, 11/01/2016 a les 19:01
+41
-22
En el partit més petit del Parlament. En quins mans ens heu deixat...i així tot el procés? De pena.
Per unes esquerres democràtiques
Jordi M, 11/01/2016 a les 19:02
+26
-11
Un futbolista del Madrid dels ieiés, em sembla que Velázquez però no n'estic segur, raonava amb sensatesa que quan es desplaçaven per jugar els partits a camp contrari de la Copa d'Europa -que la jugaven sempre-, ells ja se n'adonaven, que hi havia països millors tant en termes de benestar com de llibertat. Però a voltes el rival era del bloc de l'Est i llavors també se n'adonaven que a aquells països estaven pitjor en tots dos sentits, menys llibertat encara i menys benestar econòmic. I l'home concloïa el raonament dient que no entenien que l'oposició a la dictadura franquista no oferís com alternativa el model de les societats que eren indiscutiblement millors sinó les altres. No ho sé, si aquest relat se'l va empescar a posteriori o si realment respon al que pensava en l'època, però en qualsevol cas em sembla altament educatiu i que explica moltíssim del per què aquella oposició no li va fer ni pessigolles al règim.
Per una Catalunya lliure i normaleta
Jordi M, 11/01/2016 a les 19:13
+37
-17
Ras i curt, que perdoni vostè, senyora Busqueta, però sàpiga que n'hi ha que no ens fa gens de patxoca veure Catalunya ser com l'actual Veneçuela, ni com Cuba, ni com Iran, ni com la Corea del Nord per més meravelles que ens en canti en Cao de Benós, una de les dues úniques persones grasses del (mig) país. N'hi ha que preferiríem assemblar-nos al Canadà, Alemanya, Noruega, els Països Baixos. O almenys intentar-ho. Trobo que ja faríem prou. Al paradís socialista si de cas ja ens hi apuntarem quan en tinguem notícia d'alguna experiència que no hagi acabat d'immediat en desastre.
Simpatia contra colonialisme
Anònim, 11/01/2016 a les 19:29
+9
-7
Què val +?
- la simpatia d'uns politicians hispaniols?
- o lo colonialisme del seu país?

La gent non es conscienta.
Quina esquerra espanyola?
Anònim, 11/01/2016 a les 20:20
+24
-15
Si Podemos ha dit que si hi ha referèndum lluitaran pel NO! Si el mèrit és acceptar un referèndum és el mínim que poden fer si es consideren partits democràtics!
Busqueta no enganyis la gent que el PP té majoria al senat i no es podrà fer cap referèmdum!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El tret per la culata
Anònim, 11/01/2016 a les 20:38
+28
-16
Marxa sense explicar per què pertanyent a les llistes electorals de la circumscripció de Lleida va VOLER anar a les de Barcelona; és evident que el resultat ha estat un pastitxo.
El seu independentisme ha estat oportunista perquè encaixa més amb Podemos que no amb la CUP.
El Mas us ha fet aginollar.
Anònim, 11/01/2016 a les 21:05
+21
-20
Au CUP, començeu a fer assambles i altres que us agraden tant i tant de com heu fracasat en
enganyar al vostre electorat, i de com us heu baixat les calses, despres de tanta comedia.
Raó de que.
Anònim, 11/01/2016 a les 21:24
+14
-12
Han format govern i no hi ha cap carreg per la CUP, no se pas on veus la raó, jo vec que us han fet aclucar que un carrec del govern val 10 diputas de la CUP.
La CUP
Anònim, 11/01/2016 a les 21:37
+24
-25
no volia a Mas i se'n han sortit, encara que hagi de sacrificar algun diputat....
Crec sincerament que això farà que el procés sigui molt mes transversal i que tots els socis de JuntspelSi tinguin un paper important , cosa que fins ara, amb el personalisme de Mas era impossible.
Gracies CUP. Bona feina i Visca Catalunya Lliure !!
Anem per feina
Independència , 11/01/2016 a les 22:24
+16
-17
Mentre gasteu els vostres esforços en criticar la cup no fem el que volem tots, avançar cap a la independència.
Siusplau prou de fer mal, si han pactat em de tirar endavant o mentre discutim perdrem el tren de la llibertat.
Houston tenim un problema
Boris, 11/01/2016 a les 22:29
+22
-11
I és la CUP. Mas feia por a l'esquerra i la cup ha estat el ximple útil que l´ha apartat, però ha canviat a Mas de cdc per Puigdemont de cdc, nomenat per Mas i que ha manifestat que tindrà a Mas al seu costat. Tot un assoliment, eh? nois.
A la que està fins el ovaris del pressing a la CUP
Anònim, 11/01/2016 a les 23:19
+25
-6
Mira doncs jo estic fins els nassos de la CUP i les seves continues manifestacions enverinades i amb cara d'angelets. Per si et serveix de consol, per cada emprenyat de la CUP n'hi ha 6 dels que hem votat JPS.
Millor tornis a Veneçuela
Anònim, 12/01/2016 a les 00:46
+22
-4
D'ençà que en Busqueta va deixar "d'assessorar" Chaves aquell país va cap a l'abisme. Fem entre tots una col·lecta perquè aquest gran diputat se'n pugui tornar a Veneçuela per tal d'assessorar en Maduro perquè sembla que les coses no li van gaire bé: cada dia més assassinats, més misèria, més inseguretat, més gana...
Orwell
Anònim, 12/01/2016 a les 08:50
+19
-4
Tenint en compte la tupinada en l'assemblea de Sabadell, quelcom gravíssim que assenyala la natura íntima de la CUP on tots són iguals, però hi ha uns més iguals que altres, tota aquesta entrevista es converteix en un munt de paraules buides i un patètic exercici d'autocomplaença.
Errors
Jordi1956, 12/01/2016 a les 08:57
+14
-3
Potser Mas i el seu partit, com molts catalans, no eren independentistes abans de la sentència del TC al 2010 i per tant l'independentisme sempre havia estat minoritari. Després d'aquesta sentència i les grans mobilitzacions ciutadanes, la burgesia i la classe mitjana es va unir a l'independentisme propiciant la majoria parlamentària actual del parlament. Espero i desitjo que el patriotisme de tots ens permeti superar els errors que es puguin cometre al llarg del procés com ha estat el d'apartar Mas.
Va home va
Anònim, 12/01/2016 a les 13:58
+6
-2
La Rao es mesura amb bloqueig?
Va home va
sectarisme
aina f, 12/01/2016 a les 14:52
+7
-3
les CUP l'únic que han demostrat és que per ells és molt més important les persones cocretes (en Mas en aquest cas) que les polítiques socials, i que per tant al menys la meitat d'ells son uns sectaris..els vaig votar a les municipalsi del meu vot de moment per una bona temporada que se'n oblidin, i com jo segur que molts més
Suspès en raonaments
Edgar D., 12/01/2016 a les 15:36
+7
-3
El camí amb Puigdemont ens portarà a un destí que acabarem coneixent. Però això no demostrarà que la CUP hagi tingut o no raó, ja que mai se sabrà què hauria passat d'haver-se investit a Mas en el seu moment, sense tanta ximpleria assembleària, pèrdua de temps i d'il·lusions i desgastos innecessaris. El teu raonament és fals.
Suspès en raonaments
Edgar D., 12/01/2016 a les 16:20
+1
-3
El camí amb Puigdemont ens portarà a un destí que acabarem coneixent. Però això no demostrarà que la CUP hagi tingut o no raó, ja que mai se sabrà què hauria passat d'haver-se investit a Mas en el seu moment, sense tanta ximpleria assembleària, pèrdua de temps i d'il·lusions i desgastos innecessaris. El teu raonament és fals.
La CUP tenia raó?
Yago, 12/01/2016 a les 19:13
+4
-4
Més que raó, lo que tenen son raons més que raonaments i, al final, com sempre, s'han de refugiar en dogmatismes i posicions enrocades, d'on no en saben sortir si no poden treure l'obstacle amb el que topen. Que tenieu raó? Lo que tenieu els dallonsos per corbata perque no sabieu com sortir-vos-en de la posició absurda en que us havieu ficat. Al final ha hagut de ser el mateix al qui atacaveu el que os ha deixat una sortida airosa per salvar la cara... i el cul.
Mai li agraireu prou, pero Catalunya necessita una esquerra encara que aneu més perduts que un pop en un garatge. Ja n'apendreu.
Demostraciones
Anònim, 12/01/2016 a les 20:31
+4
-4
Lo único que demostró la CUP es

- cuales son sus "prioridades" respecto a la libertad de Cataluña
- su irresponsabilidad y poco sentido de país
- su autoritarismo
- su fascismo
- su mala leche con quienes no los votaron
- el poco respeto a la mita de la CUP (los del si a Mas)

- y lo dejo aquí porque la lista es escandalosamente larga como vergonzosa.
farteta
Anànim, 03/02/2016 a les 22:45
+0
-1
No entenc com després de l'acord i el nomenament de Puigdemont encara hi hagin persones que critiquen la CUP. Aquesta actitud us rebaixa molt com a independentistes que voleu ser.

i només demostra que no heu entès, malgrat que ja els coneixíeu d'una legislatura, que és la CUP i el que representa. Digueu-me el que vulgueu, però si hem de fer un país nou amb gent com vosaltres i amb el vostre sentit de la democràcia, anem ben arreglats... potser mai a la vida heu fet una assemblea, ni tant sols dels veïns de l'escala, sembla, ni ningú us ha escoltat i heu pogut dir la vostra més enllà dels comentaris o els fòrums de la xarxa??

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pancarta reclamant la llibertat dels presos polítics a la plaça Major de Vic | Adrià Costa
Joan Serra Carné
01/01/1970
Els diferents criteris utilitzats per executar o descartar la presó preventiva generen "perplexitat" també entre els experts consultats per NacióDigital, que hi veuen massa marge per a l'"abús poder" | "L'aplicació de la norma pot ser arbitrària i, fins i tot, surrealista", exposa Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC
Gerard Quintana amb Carles Puigdemont | @gerardquintana
01/01/1970
El cantant de Sopa de Cabra es reuneix durant quatre hores amb el president i explica que "hi haurà un govern tècnic a Catalunya i un govern de la República a Brussel·les presidit per Puigdemont"
01/01/1970
Els populars fan marxa enrere i aclareixen que, ara per ara, no volen que Hisenda investigui la comptabilitat de la formació taronja
Publicitat electoral a Barcelona amb la presència de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez | Adrià Costa
Oriol March | 6 comentaris
01/01/1970
Els lletrats del Parlament estudiaran la reforma de la llei de Presidència per triar Puigdemont des de Bèlgica, país des del qual aspira a un rol executiu | Jordi Sànchez apareix com a primera alternativa al líder de Junts per Catalunya, que prendrà una decisió definitiva en els propers dies
Narcís Serra i Adolf Todó quan dirigien Catalunya Caixa. Eren altres temps. | ACN
Pep Martí | 2 comentaris
01/01/1970
Fill d'una nissaga de la burgesia catalana, ell i catorze exdirectius de Catalunya Caixa han començat a declarar a l'Audiència Nacional, acusats de diverses irregularitats que haurien generat un forat de 721 milions d'euros
Anna Gabriel al debat nacional de la CUP a Manresa | Adrià Costa
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
L'exportaveu parlamentària dels anticapitalistes va mamar política i esquerra des del bressol, i ha aconseguit seduir més enllà del seu espai estricte, crític amb el sobiranisme transversal
El programa sobre odi a les xarxes de Jordi Évole | La Sexta
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Twitter és un cau d’adrenalina desfermada i d'infantilisme a tot drap al qual qui més qui menys s'aboca amb fruïció»