investidura

Les negociacions amb la CUP es van desbloquejar divendres a mitjanit

Artur Mas va decidir fer un pas al costat el mateix dissabte al matí en veure garantida l’estabilitat parlamentària, la seva "obsessió"

CRONOLOGIA Del «no» a Mas, al «sí» a Puigdemont

| 10/01/2016 a les 23:50h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, Junts pel Sí, acord investidura, investidura, CUP
L'independentisme es va començar a posar d'acord en plena nit | Martí Albesa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Divendres a la nit. Va ser aleshores quan les negociacions, que eren infructuoses, van donar un tomb decisiu. Els negociadors de Junts pel Sí i la CUP s’abocaven ja al final dramàtic de les converses per coronar la investidura. En la reunió del grup de Junts pel Sí al Parlament de dijous passat, ja va sortir la qüestió de l’estabilitat parlamentària com a element determinant per plantejar nous escenaris.

En aquella trobada dels 62 diputats, ningú va esmentar el nom de cap altre candidat que no fos Artur Mas. Però sí que l’opció planava en l’ambient. La referència del president Mas que un canvi de nom no tindria massa sentit perquè no s’asseguraria tampoc l’estabilitat va ser entesa per alguns dels presents com un argument per sortir del pas. Però no era així.


En realitat, garantir l’estabilitat del nou Govern era una obsessió per Mas, que de no veure-la assegurada, estava decidit a convocar noves eleccions. Fonts de Junts pel Sí han explicat avui que a partir del dijous, els negociadors de la coalició sobiranista van deixar d’insistir en la investidura per fer-ho de compromís de la CUP amb el grup majoritari, en el sentit de donar suport als pressupostos i evitar perdre votacions importants mentre durés la legislatura.

Encara se saben poques coses de com va anar tot plegat. Però un moment clau es va produir entre les deu de la nit i la una de la matinada del divendres al dissabte les negociacions van encarrilar-se. Dissabte al matí, Artur Mas tenia damunt la taula el preacord amb el compromís de la CUP d’assegurar l’estabilitat del nou executiu. Només faltava el moviment presidencial. Va ser aleshores quan Mas va prendre la decisió d'esdevenir "expresident" que va acabar de desbloquejar la situació.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Gràcies
Anònim, 11/01/2016 a les 00:21
+33
-2
"En realitat, garantir l’estabilitat del nou Govern era una obsessió per Mas, que de no veure-la assegurada, estava decidit a convocar noves eleccions."
Artur Mas, un gran politic i estadista que veient assegurada aquesta estabilitat i que la CUP abaixava les orelles ha sacrificat el seu present politic pel bé de Catalunya.
M'hauria estimat més que fos ell qui hagués esdevingut President però fer aquest pas al costat (que no enrera !) pel nostre pais i pel procés l'honora i el fa encara més gran.

Moltes gràcies President Mas. I tot i que confio plenament en el President Puigdemont, si us plau, no marxeu gaire lluny perquè tard o d'hora us necessitarem.




FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu | La Moncloa
Roger Pi de Cabanyes | 3 comentaris
01/01/1970
Les retallades als mitjans catalans i l’ofensiva a l’escola formen part d’una estratègia d’ofec aplaudida per bona part de la premsa espanyola, que situa l’ensenyament, TV3 i els digitals com alguns dels mals originaris del sobiranisme
01/01/1970
Un informe destaca que l'atracció era de "mala qualitat" i que només estava subjectada per dos ancoratges
01/01/1970
Ildefonso Salillas nega que les obres tornessin pel 155 i lamenta que el govern espanyol permetés a la Generalitat presentar un recurs de cassació
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019
Els tres regidors de Ciutadans de Sabadell, al ple | Juanma Peláez
01/01/1970
Cs té un centenar de militants i segueix sense tenir quadres amb experiència en la gestió malgrat el seu clar triomf el 21-D | Els tres regidors centren l'oposició en el procés i una agenda conservadora amb la seguretat, la neteja i el soroll mentre busquen vots als feus del PSC
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius