10
de gener
del
2016
Actualitzat
el
11
de gener
a les
17:20h
Divendres a la nit. Va ser aleshores quan les negociacions, que eren infructuoses, van donar un tomb decisiu. Els negociadors de Junts pel Sí i la CUP s’abocaven ja al final dramàtic de les converses per coronar la investidura. En la reunió del grup de Junts pel Sí al Parlament de dijous passat, ja va sortir la qüestió de l’estabilitat parlamentària com a element determinant per plantejar nous escenaris.
En aquella trobada dels 62 diputats, ningú va esmentar el nom de cap altre candidat que no fos Artur Mas. Però sí que l’opció planava en l’ambient. La referència del president Mas que un canvi de nom no tindria massa sentit perquè no s’asseguraria tampoc l’estabilitat va ser entesa per alguns dels presents com un argument per sortir del pas. Però no era així.
En realitat, garantir l’estabilitat del nou Govern era una obsessió per Mas, que de no veure-la assegurada, estava decidit a convocar noves eleccions. Fonts de Junts pel Sí han explicat avui que a partir del dijous, els negociadors de la coalició sobiranista van deixar d’insistir en la investidura per fer-ho de compromís de la CUP amb el grup majoritari, en el sentit de donar suport als pressupostos i evitar perdre votacions importants mentre durés la legislatura.
Encara se saben poques coses de com va anar tot plegat. Però un moment clau es va produir entre les deu de la nit i la una de la matinada del divendres al dissabte les negociacions van encarrilar-se. Dissabte al matí, Artur Mas tenia damunt la taula el preacord amb el compromís de la CUP d’assegurar l’estabilitat del nou executiu. Només faltava el moviment presidencial. Va ser aleshores quan Mas va prendre la decisió d'esdevenir "expresident" que va acabar de desbloquejar la situació.
En aquella trobada dels 62 diputats, ningú va esmentar el nom de cap altre candidat que no fos Artur Mas. Però sí que l’opció planava en l’ambient. La referència del president Mas que un canvi de nom no tindria massa sentit perquè no s’asseguraria tampoc l’estabilitat va ser entesa per alguns dels presents com un argument per sortir del pas. Però no era així.
En realitat, garantir l’estabilitat del nou Govern era una obsessió per Mas, que de no veure-la assegurada, estava decidit a convocar noves eleccions. Fonts de Junts pel Sí han explicat avui que a partir del dijous, els negociadors de la coalició sobiranista van deixar d’insistir en la investidura per fer-ho de compromís de la CUP amb el grup majoritari, en el sentit de donar suport als pressupostos i evitar perdre votacions importants mentre durés la legislatura.
Encara se saben poques coses de com va anar tot plegat. Però un moment clau es va produir entre les deu de la nit i la una de la matinada del divendres al dissabte les negociacions van encarrilar-se. Dissabte al matí, Artur Mas tenia damunt la taula el preacord amb el compromís de la CUP d’assegurar l’estabilitat del nou executiu. Només faltava el moviment presidencial. Va ser aleshores quan Mas va prendre la decisió d'esdevenir "expresident" que va acabar de desbloquejar la situació.