investidura

Carles Puigdemont, la construcció de l'enemic

Minuts després de l'acord, ja s'elaborava a les xarxes socials i en alguns mitjans la imatge d'un nou president com un radical amenaçador, procliu a la violència, racista i manipulador sense escrúpols de les institucions

per Miquel Macià , 10 de gener de 2016 a les 07:41 |
Puigdemont, en un acte independentista | Toni Ferragut
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tota operació de destrucció comença per la demonització de l'enemic. Cal mostrar-lo com un personatge terrible per tal que la seva demolició sigui considerada com un acte de necessària justícia per part dels espectadors.

En el cas de Carles Puigdemont, l'assalt ha estat ràpid. L'acord encara no era oficial i ja circulaven per les xarxes socials els primers atacs, centrats en una frase de Carles Rahola -assassinat pel franquisme el 1939-  que s'ha atribuït a Puigdemont, però amb un sentit que res no té a veure amb l'autèntic.


Allà on Carles Rahola parlava de foragitar l'exèrcit franquista invasor, ahir la cita ja s'havia reconvertit en expulsar els immigrants o el 53% dels catalans no independentistes. Periodistes madrilenys, líders de Ciutadans -amb Rivera i Arrimadas al front-, programes de televisió i com a colofó la portada d'El País de paper, han estat les puntes de llança del primer assalt contra Puigdemont. Arrimadas va arribar a "reconvertir" la cita de Rahola per Puigdemont en unes declaracions que, segons ella, hauria fet ahir mateix.

Agressiu, xenòfob, violent, manipulador. L'objectiu de les primeres hores de l'operació de construcció del nou enemic públic número 1 s'han concentrat en presentar el fins ara alcalde de Girona com un home de llenguatge agressiu, disposat a "expulsar" de Catalunya els "invasors", amb inclinacions xenòfobes i racistes, sense sentit d'Estat i capaç de manipular les institucions amb finalitats separatistes.


El titella de Mas En menor mesura, també se l'ha definit com un titella o un testaferro de Mas i com el resultat d'un pacte "corrupte" –concepte força repetit ahir al programa La Sexta Noche- que violenta el sistema parlamentari. Ambdós conceptes responen a una necessitat imperiosa d'allargar la vida mediàtica de Mas com a gran enemic, ja que  és el líder demonitzat fins al límit i que el públic té prou conegut. No és fàcil de substituir en qüestió d'hores. Per tant, es tracta de presentar Puigdemont com el "fil polític". de Mas, igual que aquest ho era de Pujol.

Els punts forts de Puigdemont que seran investigats  Aquesta primera ofensiva s'ha centrat en els trets esmentats perquè caldria guanyar temps per trobar noves "tares" en el flamant president. No se li coneixen lligams amb la família Pujol, ni se l'investiga per afers de corrupció, ni és un professional de la política de tota la vida, ni se'l pot acusar de gestió nefasta a l'alcaldia. Finalment, tampoc no se li pot retreure que sigui un tipus obscur: és internauta dels del primer moment i porta molts anys retratant-se a Internet, amb tots els riscos i avantatges que comporta aquesta sobreexposició pública.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació