perfil

PERFIL Artur Mas, un polític que ha reescrit el seu personatge diverses vegades

Va haver d’aprendre la lliçó més crua: esperar en la derrota, i va ser líder de l’oposició durant dos tripartits

La temptació de reeditar un postpujolisme inviable el va dur a cometre errors com el cartell electoral dels comicis del 2012

Mas fa un «pas al costat» i serà «expresident»

| 09/01/2016 a les 16:23h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, acord investidura, Artur Mas
Artur Mas, aquest dimarts al Palau de la Generalitat | Martí Albesa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Demà diumenge, coincidint amb el ple d’investidura que celebrarà el Parlament, conclou una exposició sobre els impressionistes a Barcelona, a la Sala Garriga Nogués, ara un espai de la Fundació Mapfre. El triomf dels colors. Charles Baudelaire va deixar escrit: “Jo voldria uns prats tenyits de vermell, i uns arbres pintats de blau. La natura està mancada d’imaginació”.

Baudelaire és un dels autors preferits d’Artur Mas, que va estudiar al Liceu Francès. Aquests darrers dies, passejant les seves reflexions fredes pel Pati dels Tarongers o escoltant les moltes veus que se li han apropat, el president deu haver recordat les paraules de Baudelaire. La política està mancada d’imaginació. Però no serà per Artur Mas.


Nascut a Barcelona el 1956, el president sortint va seguir el cursus honorum de tot aspirant al cim de la funció pública durant la llarga era de Jordi Pujol. Les acaballes del franquisme el van agafar molt jove i no va mostrar especials inquietuds polítiques. Després, es va anar obrint pas, sense presses. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1987-95), on va demostrar condicions de treballador esforçat, a l’oposició. Diputat al Parlament des del 1995, coincidint amb el seu accés al Govern de la Generalitat, com a conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1995-97). Va ser en una legislatura en què CiU ja no disposava de majoria absoluta. És a dir, va ser al Govern quan el pujolisme iniciava el lent trajecte cap a l’alternança. Després, conseller d’Economia i Finances (1997-2001) i conseller en cap (gener 2001-desembre 2003).

Artur Mas estava predestinat a la successió dins d’un règim polític, el pujolisme, que ho tenia tot previst, menys el futur. Però a Mas sempre se l’ha menystingut. Ha demostrat una capacitat enorme per reescriure el seu paper en la història. Va haver d’aprendre la lliçó més crua: esperar en la derrota, i fou líder de l’oposició durant dos tripartits. Després, va abraçar-se a la victòria i es va convertir en president el 2010. La temptació de reeditar un postpujolisme inviable el va dur a cometre errors com el cartell electoral del 2012, on apareixia amb els braços oberts com un nou Moisès. CiU va perdre molts escons en l’aventura.

Però l’aplicat professional ha superat tots els pronòstics. Mas, format en una escola funcionarial de la política, ha reescrit el seu personatge diverses vegades. És conscient dels seus mèrits objectius, i està disposat a treure’n capital polític. Ha tingut l’elegància de no matar el pare. Algun interrogant planeja sobre ell: fins a quin punt és presoner del passat. Però, artista del temps, es va lliurar a l’èpica i ja no l’ha abandonada.
         
Després de la seva derrota davant Giscard el 1974, François Mitterrand va haver de llegir un article a la premsa francesa que el va ferir: “El destí no l’estima”. “Què saben ells del meu destí?”, va reaccionar el polític socialista. Estava acabat, o això asseguraven tots els més perspicaços observadors de la política francesa. Era un home del passat. Tenia 58 anys, els mateixos que té ara Mas. Set anys més tard arribaria al cim de la glòria. Avui, de fet des de ja fa molts dies, els analistes més saberuts del país i de fora emeten les seves sentències sobre el destí d’Artur Mas. Però els obituaris en política solen ser molt prematurs.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Visca el nostre President
Anònim, 09/01/2016 a les 18:31
+11
-0
doncs això. Que no sigui dit.
VISCA L'ESTAT CATALÀ!!!!!!
Anònim, 09/01/2016 a les 19:54
+6
-0

//*//
molt bon analisi
josep5, 09/01/2016 a les 21:50
+2
-0
En Pep Martí l'ha brodat
L'heroi de la Independència de Catalunya
Anton Monner, 10/01/2016 a les 06:57
+9
-0
Gràcies, Sr. Mas. Sense vós mai hauríem arribat on som. I el seu sacrifici d'avui, de deixar la presidència del govern, demostra la seva qualitat. Vos sereu el gran heroi de Catalunya i a cada poble de la nostra Nació hi tindreu un carrer que us recordarà pel que heu fet després de 300 anys de submissió i d'haver d'anar a suplicar cadascuna de les nostres iniciatives als governs d'Espanya. Ara comença el camí i us demano que no ens abandoneu. Us necessitem!. El vostre guiatge, ni que sigui des de l'ombra, ha de continuar, refundant el partit i sent el centre polític de la nostra nova Catalunya Independent. Gràcies!. Moltes i moltes gràcies!
Només un apunt a l'autor
Anònim, 10/01/2016 a les 10:04
+3
-0
Guanyar les eleccions deixant el següent partit i lider de l'oposició a una munió d'escons de diferència, és una victoria aclaparant. Que després tres s'ajuntin per governar, si ho vols veure com una derrota, en tot cas es l'afecció política qui perd.

En un simil futbolero, seria com si R.Madrid, At.Madrid i l'Espanyol sumessin els seus punts a la lliga per guanyar-la al Barça.

Les coses pel seu nom.

Gràcies President.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Marta Pascal i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu | ACN
01/01/1970
Els nous investigats en la causa per rebel·lió declaren amb l'objectiu de no acabar en presó preventiva | Acatar la Constitució i renunciar a la via unilateral o refermar-se en les seves idees és el dilema que han d'encarar davant del jutge que nega la llibertat de Junqueras, Forn i els "Jordis"
La plaça de l'Ajuntament s'ha omplert de gent en contra de la manifestació feixista | Pere Fontanals
Pere Fontanals
01/01/1970
L'alcalde, Isidre Viu, insta delegació del govern "a començar-se a plantejar què està passant amb aquestes concentracions de caire feixista que venen a pobles i ens agredeixen"
Quim Torra, director de la «Revista de Catalunya» | Adrià Costa
Pep Martí
01/01/1970
Expressió de l'alta cultura catalana, va ser fundada per Rovira i Virgili el 1924 i la seva trajectòria ha transcorregut paral·lela a la història del país
Una de les comparses del Carnaval | Martí Albesa
01/01/1970
Espectaculars imatges de Martí Albesa del Carnestoltes més multitudinari de la Garrotxa
Mariano Rajoy, en una reunió amb Albert Rivera, al fons. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
Els populars i el PSOE es neguen a abordar una modificació de la llei per fer el sistema més proporcional, malgrat que Rajoy ho va pactar amb Rivera i que Pedro Sánchez ho portava en el programa
Josep Maria Bricall | Adrià Costa
Pep Martí | 6 comentaris
01/01/1970
L'exconseller de Tarradellas, que publica les seves memòries, critica que "quan el Sis d'Octubre, Companys i el Govern van assumir les responsabilitats i ara no s'ha fet" | Segons Bricall, la reacció de l'Estat ha estat suau comparat amb la història: "Si Espanya no fos a la Unió Europea ja tindríem l'exèrcit a Catalunya"
Cartells electorals de Ciutadans a Osona | Adrià Costa
Carles Fiter | 5 comentaris
01/01/1970
La formació taronja, sense estructura territorial ni cap regidor a la comarca, estableix les bases del partit des del Vallès Oriental pensant en les municipals del 2019