PERFIL Carles Puigdemont, un independentista «avant la lettre»

El ja 130è president de la Generalitat, com a periodista, va fundar l'Agència Catalana de Notícies i el diari "Catalonia Today" | El 2011, al segon intent, va aconseguir trencar l'hegemonia del PSC i convertir-se en alcalde de Girona | Manté una relació cordial amb l'oposició "cupaire"

Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu
Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu | Martí Albesa
Redacció
09 de gener del 2016
Actualitzat el 11 de gener a les 7:47h
Carles Puigdemont (a Twitter @KRLS) és jove però té una llarga trajectòria en el món del periodisme i de la política. Té 53 anys i va néixer a Amer, a la Selva. Més concretament, és fill del pastisser d’Amer, famós pels seus pastissos de ratafia. Va treballar en el diari El Punt de Girona, on va arribar a ser redactor en cap, abans de marxar per engegar projectes personals, sempre vinculats al periodisme. De fet, va començar a bastir estructures d’estat periodístiques abans que el concepte existís en la política catalana. L’any 2009 va fundar l’Agència Catalana de Notícies, amb un format molt avançat i multimèdia, per dotar el país d’una agència oficial a l’estil dels estats moderns d’Europa i del món. El 2004 va crear Catalonia Today, un diari gratuït en llengua anglesa, amb la vocació d’equiparar-se a les grans ciutats que compten amb un mitjà informatiu en anglès. Avui en format mensual, Catalonia Today està integrat al grup El Punt Avui i és dirigit per la seva dona, Marcela Topor.

La militància política de Puigdemont va lligada des de sempre a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Es va integrar a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i l’any 2004 va ser designat director de la Casa de Cultura de Girona, dependent de la Diputació de Girona. És diputat al Parlament des de l’any 2006. El 2007 va ser cap de llista de CiU a Girona però no va guanyar, per la qual cosa va encapçalar l’oposició municipal. L’any 2011 va aconseguir desfer una de les hegemonies més dilatades de la política catalana, la del PSC a la ciutat de Girona, on la petjada de Quim Nadal era omnipresent. A l’Ajuntament, manté una relació cordial amb l’oposició "cupaire". En comparació amb les relacions entre la CUP i CDC a nivell nacional, hom pot dir que a Girona la relació entre Puigdemont i la CUP és gairebé idíl·lica

És un polític que aposta fort i manté un perfil alt. A Girona, treballa obertament per posar la ciutat al mapa, i no li tremola el pols per posar totes les facilitats per tal que Game of Thrones es rodi als seus carrers, o per muntar en pocs dies a Girona la sessió del Parlament Cultural Europeu prevista a Barcelona pel govern de Xavier Trias però rebutjada per Ada Colau en assumir l’alcaldia de la capital.

Puigdemont és del pocs dirigents de CiU que des de sempre s’ha declarat obertament independentista, en plena era pujoliana del peix al cove. Per això va esdevenir el relleu natural de Josep Maria Vila d’Abadal al capdavant de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Arxivat a