Els consorcis sanitaris catalans obren les dades a poc a poc

Ja es poden consultar des de les llistes d'espera en hospitals públics fins als sous del personal d'un centre sanitari | La Llei de Transparència catalana estipula que els ens públics donin a conèixer les dades pròpies de la seva activitat

Web de dades obertes del grup Sagessa
Web de dades obertes del grup Sagessa
14 de febrer del 2016
Actualitzat a les 17:01h

Estem a anys llum de poder igualar-nos amb el servei de dades obertes del govern nord-americà, Data.gov, però sí que podem somiar amb ell. El web de la transparència impulsat per Barack Obama, el 2009, recull avui ja gairebé 200.000 datasets relacionats amb salut, educació, economia, empresa, agricultura, finances, medi ambient, etc. Després d'anys d'experiència tenen clar que mentre més accessible i usable fan la informació, més impacte pot tenir en estalvi de costos, eficiència, millores pels serveis públics, investigació i descobriments científics.

 

Al Regne Unit, el servei de salut pública –el National Health Service (NHS)- compta amb una àmplia guia de datasets accessibles a tothom, on els pacients poden presentar reclamacions obertes a tothom sobre les negligències dels doctors i revisar les fitxes dels cirurgians, amb el seu historial mèdic, abans de ser operat.
 

En el cas català i, analitzant els 12 consorcis sanitaris, encara ens queda molt camí a recórrer per igualar-nos amb els països pioners en obrir les seves dades. L'article 3 de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern estipula que les empreses i ens públics donin a conèixer a la ciutadania les dades pròpies de la seva activitat. I marca que, per fer efectiva la norma, es creï un web on s'agrupi tota aquesta informació pública, de manera que la consulta sigui "àgil, de fàcil accés i en formats reutilitzables".

La norma catalana té molt poc recorregut. De fet, es va aprovar a finals del 2014, va entrar en vigor a principis de juliol del 2015 i enguany, l'1 de gener, va començar a ser d'obligat compliment per a totes les administracions públiques. No obstant això, són molt pocs els consorcis sanitaris que la compleixen, obrint les seves dades i posant-les a disposició de la ciutadania d'una manera clara i entenedora. 

Destacar per sobre dels entrebancs

Del llistat de consorcis sanitaris catalans que presenta el web de la Generalitat, molt pocs han dedicat una pàgina a l'obertura de les dades. La majoria remeten a un enllaç que torna a l'apartat de la Generalitat, anomenat "Central de Resultats". I d'aquí, s'ha d'anar d'enllaç a enllaç fins a arribar a les dades d'efectivitat del consorci, o els pressupostos.  

Al web del Parc de Salut de Mar de Barcelona, per exemple, s'ha de cercar una icona al final de la pàgina que diu: "Portal de Transparència i Bon Govern" i que duu a informació relativa a licitacions, proveïdors o els comptes anuals. De la mateixa manera, s'han posat al dia la resta de consorcis sanitaris. Altres ofereixen la informació dels comptes, però en formats no reutilitzables com el .PDF, de manera que estan menyscabant la llei. Aquest és el cas dels pressupostos o els informes d'auditoria del Consorci Sanitari Integral. Més difícil és trobar, en la majoria de webs, el formulari de petició pública per demanar dades a aquests organismes, i que la llei obliga a tenir-lo ben visible. 

El Grup Sagessa, al contrari, va ser dels primers consorcis a incloure al seu web un portal exclusiu de dades obertes, aconseguint –per ara- un repositori únic i molt en la línia del que serien els portals nord-americans o anglesos. Des de l'1 de gener, ja es pot consultar el cost dels serveis que contracta el consorci, com ara el servei de neteja, els mesos d'espera per operacions dels hospitals que l'integren, o la quantitat d'euros que es destina a cada proveïdor. Altres datasets a disposició de tothom són els sous i salaris detallats per categories dels més dels 3.000 professionals que treballen per a Sagessa; les enquestes de satisfacció dels serveis, els comptes de resultats de totes les empreses, els contractes i les licitacions realitzades durant el 2015 en format obert i permet consultar qui són els proveïdors i qui d'ells ha facturat més. 

Els exemples internacionals demostren que la transparència ha servit sempre per millorar la qualitat dels serveis i per a descobrir errors que es poden resoldre en un termini de temps més curt. A més dades obertes, més solucions públiques.