literatura

Elena Ferrante, el gran secret de l'èxit

La Campana publica, per primera vegada en català, la tetralogia de la misteriosa autora italiana

El primer volum, "L'amiga genial", explica la història de dues amigues nascudes el mateix mes del mateix any en un barri pobre de Nàpols

Quinze llibres per regalar si t'agrada llegir

| 04/01/2016 a les 15:54h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Cultura, Elena Ferrante, literatura, La Campana, Nàpols
Fragment de la coberta de «L'amiga genial», d'Elena Ferrante | La Campana
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/01/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Elena Ferrante és un dels misteris més fascinants que ha donat la literatura en els darrers temps. D'un banda, perquè ha aconseguit el matrimoni perfecte entre critica i públic, que l'adoren a parts iguals, que la reverencien i que en consumeixen els seus llibres com si es tractés d'una addició de la qual no es pot fugir. Però, més enllà d'aquest meravellós poder d'imantació, les pàgines sobreviuen la lectura i les històries d'aquest Nàpols en blanc i negre fan que els personatges tinguin una vida que va molt més enllà del simple fet de llegir.
 
De l'altra banda, perquè l'obra de Ferrante ha fet possible que el misteri sigui part mateixa de la devoció creativa, esdevenint una figura invisible, fantasmagòrica. Ningú no sap qui s'amaga en aquest pseudònim, una autora que apareix en comptades ocasions a la premsa –l'única entrevista presencial de la qual es té constància és aquesta a The Paris Review– i que ha aconseguit sobreviure lluny de l'exposició als focus, dels mitjans i de les interminables corrues de saraus de l'alta societat literària on, per justícia, li pertocaria ser.
 
Amb convicció, Ferrante ha marcat distàncies amb el personatge que acostuma a devorar els autors d'èxit –"defenso el meu anonimat perquè m’estimo més no formar part d'un cercle de gent que se senten triomfadors", afirmava en una entrevista recent a El Periòdico– i, alhora, s'ha mostrat coherent amb el tel de boira que implica la no presència. A Itàlia van confabular amb la possibilitat, repetidament descartada per l'interessat, que Ferrante fos Domenico Starnone, un prolífic novel·lista que sempre s'ha mostrat rotund a l'hora de negar l'autoria de les obres.

L'amiga genial, un èxit que ja arriba a la segona edició
 
De fet, què pot valdre més que la pròpia obra, totalment nua? Aquesta és la pregunta que ressona mentre devorem L'amiga genial (La Campana, 2015), àvids de saber què passarà en el proper paràgraf i de saber, també, qui ha pogut escriure un fulletó tan vigorós com aquest. Ara, amb les màximes expectatives dipositades, La Campana s'ha decidit a publicar els quatre llibres d'una tetralogia que té com a teló de fons Nàpols.

 

La coberta de l'edició catalana de «L'amiga genial», d'Elena Ferrante Foto: La Campana

El primer, L'amiga genial (publicat el desembre i amb la traducció de Marta Hernández Pibernat), ja porta dues edicions i narra, des de 1944 fins a pràcticament l'actualitat, la història de Lina (Raffaela Cerullo) i Lenù (Elena Greco), dues amigues nascudes el mateix mes del mateix any en un barri pobre de la ciutat italiana. Honesta i exquisida, la novel·la dibuixa un retrat sentimental de la feminitat, de la rivalitat i de l’amistat al llarg dels anys. Al març, l'editorial publicarà Història del nou cognom i Història dels que fugen i dels que es queden, per acabar la saga el mes juny amb Història de la nena perduda.

Aquesta porta d'entrada a l'univers Ferrante, L'amiga genial, comença en l'època actual quan Lenù, una escriptora famosa que viu a Torí, rep la notícia que Lina, la seva amiga de la infantesa, ha desaparegut. Llavors, Lenù decideix explicar sense pudor la història de totes dues, travessant més de seixanta anys de relació a través de la infantesa, l'adolescència, la joventut, la maduració i la vellesa. De narració magnètica, el lector s'exposa a entrar a un univers d'on ja no en sortirà mai més. Tant se val que l'èxit no tingui rostre, perquè Ferrante que és molt més que una biografia, o que l'atracció poderosa entre Lenù i Lina. És un manera de posar sobre la taula la pròpia condició humana, i una narradora tan lúcida que sap concentrar tot el misteri, només, en la literatura.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Els diputats de la CUP, amb el puny alçat en el tancament de la constitució del Parlament | Josep Maria Montaner
Oriol March
01/01/1970
La restitució de les institucions i el rebuig al 155 són les parts principals del programa, pendent del disseny del Govern i de la fórmula per investir Puigdemont | El president vol ser escollit en primera volta, de manera que necessita des del primer moment els quatre vots anticapitalistes
Ada Colau en l'acte d'obertura de la Model com a espai per la ciutadania | Ajuntament de Barcelona
01/01/1970
L'antiga presó s'obre a la ciutadania i es converteix en un pati interior de l'Eixample: "Volem que no sigui mai més un espai d'ombra, por i reclusió i esdevingui un lloc de trobada, diàleg i llibertat", ha dit l'alcaldessa
Alumnes de les classes de català que ofereix el Casal Català de Brussel·les | ACN
01/01/1970
El vicepresident del casal de Brussel·les encaixa "amb molta pena" la revocació de les subvencions per part del govern espanyol i manté que la vocació dels centres és "apolítica"
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 11 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"