micromecenatge

«Crowdfunding» d'inversió, una alternativa de finançament d'empreses

Les plataformes de "crowdequity" posen en contacte noves empreses amb possibles inversors | El model es similar al micromecenatge amb la diferència que es busquen guanys econòmics | Empreses com Crowdcube han canalitzat diners per impulsar diverses "start-ups"

per Jordi Palmer, 17 de gener de 2016 a les 18:30 |
Crowdcube, una de les plataformes de micromecenatge d'inversió | Albert Alemany
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encarrilar el desplegament d'una nova empresa –allò que en l'argot econòmic ara en diuen start up- requereix un bon projecte i talent, però també diners. Sense finançament cap somni empresarial pot arribar a fer-se realitat, però trobar un soci capitalista no és tasca fàcil, i menys quan encara no tens més que un dossier de bones intencions. En aquests moments inicials, l'èxit en la recerca d'inversors pot ser definitòria en el futur de l'empresa, i és per això que el mateix mercat ha sabut articular maneres per intentar resoldre positivament la qüestió dels cales.

Una d'aquestes alternatives és el crowdfunding d'inversió, és a dir, l'aplicació de les conegudes fórmules de micromecenatge –la versió moderna de la subscripció popular-, però en comptes de servir per sufragar projectes sovint artístics o socials i per tant, convertint l'aportador en una mena de mecenes filantròpic, aquí l'objectiu es que l'inversor figuri com a tal, és a dir, com algú que inverteix en una empresa amb l'honorable objectiu de tenir guanys econòmics. I si pot ser a curt termini, millor, perquè en el fons aquest tipus d'empreses de nova creació, especialment si són del ram tecnològic, són molt llamineres per als inversors de risc, perquè tenen potencial de creixement ràpid. Ras i curt, l'objectiu és invertir en una empresa que sigui el Youtube de demà i passar a recollir els beneficis quan Google la compri passat demà.


Com que es tracta de diners i afany de lucre, el sector està prou regulat i, de fet, controlat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), i per això mateix, l'Agència per a la competitivitat de l'empresa (ACCIÓ), depenent de la Generalitat de Catalunya, té acreditades disset empreses que es dediquen a fer de pont en aquest mode de finançament alternatiu a la banca, es tracta de plataformes de crowdequity, és a dir, de finançament col·lectiu d'inversió, que es dediquen a buscar inversors per a noves empreses fora del circuit bancari i financer habitual, és a dir, sense passar per crèdits o pel mercat borsari.

2,9 milions d'euros per a 20 empreses

Una d'aquestes empreses homologades és CrowdCube, filial espanyola d'una matriu britànica, que en els seus primers divuit mesos de vida ja ha canalitzat un total de 2,9 milions d'euros per a 20 empreses, entre les quals Hemav, dedicada a servei de drons i que a finals del 2014 va cloure una ronda de finançament rècord de 450.000 euros per part de 73 inversors, o Mind the Byte, especialitzada en serveis per al disseny computacional de fàrmacs, que al mes d'octubre del passat 2015 va aconseguir mobilitzar la ronda més gran de crowdequity en biotecnologia de l’Estat espanyol, amb 235.540 euros de 110 inversors. El model de negoci, a més, té semblances amb el de les plataformes de crowdfunding, com ara Verkami o TotSuma, ja que els guanys –a comissió- estan lligats a la consecució d'un objectiu econòmic.

Pepe Borrell, director de Crowdcube a l'estat espanyol, resumeix el funcionament d'aquesta empresa com una plataforma que combina "finances i tecnologia" amb l'objectiu de "posar en contacte empreses que necessiten inversió per créixer amb inversors que fins ara no tenien accés a aquestes empreses, precisament perquè són de constitució recent".

 

La direcció de Crowdcube: Pepe Borrell, director executiu; Mac Parish, director d'operacions, i Oriol Cordón, director d'inversions Foto: Crowdcube


En declaracions a NacióDigital, Borrell marca diferències amb les plataformes de micromecenatge, perquè si aquestes el que fan és "posar en contacte creadors de projectes amb mecenes, i per tant el que busquen són aportacions", la tasca d'una plataforma de crowdfunding d'inversió és precisament "buscar inversors, és a dir, gent que compri accions". És a dir, la diferència entre unes i altres és la mateixa que entre un mecenes i un soci inversor.

En aquest sentit, plataformes com Crowdcube actuen com a "intermediaris", en especial d'aquell "petit inversor", amb capital disponible d'entre 1.000 i 5.000 euros, que fins ara només podia accedir a aquests tipus d'empreses a través del mercat alternatiu borsari, un esglaó previ a la borsa. "Abans que una empresa arribi a borsa passa per moltes fases", recorda Borrell, que fixa la incidència de les plataformes de crowdfunding d'inversió en els primers anys de creació d'una empresa.

Així les coses, des del juliol del 2014 Crowdcube ha participat en el finançament d'Iberic Box, Eureka-Startups, Foodinthebox, Hemav, Seedbox, Handiscover, Zank, Cashually, MiCuento, LasMásMona, Foxize School, ProHireMe, La Brava Beer, Mammoth Hunters, Viuho Systems, Ecrowd!, Tabletech, Mind the Byte, Burrets Barcelona i Xefe Da Birra.

Inversió mitjana de 2.463 euros

Amb una inversió mitjana de 2.463 euros, Crowdcube ha registrat inversions de tot tipus, des d'una "mínima de 10 euros" fins una "màxima de 122.000". A poc a poc el mercat per a aquest tipus d'empreses es va consolidant, "l'anem creant nosaltres mateixos", apunta el responsable, i per això mateix cada cop hi ha "més gent interessada". Ara bé, cal tenir en compte que es tracta d'una operació de risc no recomanada per a inversors de tarannà moderat, perquè "de la mateixa manera que hi ha empreses amb bons retorns, en d'altres es poden perdre els diners". En tot cas, des d'aquest tipus de plataformes s'avaluen els potencials de les start-ups abans de donar-hi suport. "Nosaltres de cada deu projectes que analitzem en publiquem dos", puntualitza Borrell. A més, el responsable de Crowdcube recorda que les empreses "amb impacte social" tenen molta sortida, ja que els inversors es beneficien d'importants deduccions fiscals.

Tot plegat fa que aquest sistema de finançament alternatiu estigui guanyant quota de mercat i que, a hores d'ara, sigui una opció a tenir en compte a l'hora d'engegar una nova aventura empresarial, sempre tenint clar que, a banda dels diners, hi ha d'haver-hi un projecte engrescador i talent per tirar-ho endavant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació