Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

assemblea cup: crònica

​L'empat de l'assemblea aplana el terreny pel «sí» de la CUP a Mas

Contra tot pronòstic, la jornada de Sabadell no és decisiva i prorroga la posició final sobre l'acord amb Junts pel Sí | Els 1.515 vots a favor i en contra de l'entesa evidencien la dualitat de plantejaments de l'esquerra independentista | El consell polític desencallarà la situació el 2 de gener

per Pere Gendrau, 27 de desembre de 2015 a les 22:05 |
Xavier Generó, escortat per diputats de la CUP, a la roda de premsa posterior a l'assemblea | Ivan Giménez
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Molts pensaran que és surrealista, que no podia ser, que hi pot haver una mà negra. Però no. L'assemblea nacional que la CUP ha celebrat aquest diumenge a Sabadell no ha servit per desllorigar el suspens en què està immers el Principat des del 27 de setembre. S'havia dit que la situació era d'empat tècnic, i la votació ho ha confirmat: 1.515 vots a favor de l'acord amb Junts pel Sí i la investidura de Mas, i 1.515 partidaris de "no" fer president al líder de Convergència, cosa que ens portava a una nova convocatòria electoral.

Els militants de la CUP eren conscients, com mai no ho han estat, que s'enfrontaven a una decisió històrica. I els dos corrents que doten d'ideologia i estratègia la candidatura de l'esquerra independentista s'han mogut per fer decantar la balança. Però les forces estaven molt equilibrades i, després de tot un dia de debat i de votacions, s'han descartat dos escenaris però no s'ha pogut arribar a una posició final. Per tant, caldrà esperar fins al 2 de gener, dia en què es reunirà el consell polític de la CUP, per saber com es resol la indefinició en què està immersa el país. 


Un dia llarg, molt llarg

La jornada començava al matí amb les intervencions de diverses persones que representaven les assemblees territorials i els sectors que, a grans trets, s'agrupen en Endavant i Poble Lliure. Els que es neguen en rodó a investir Artur Mas han abordat el debat amb contundència, fent valer el resultat del 20 de desembre que decantaria el procés cap a l'esquerra i cap al dret de decidir defensat per En Comú Podem. Els partidaris de l'acord amb Junts pel Sí reivindicaven l'oportunitat històrica, i la marxa enrere que des del seu punt de vista suposaria tornar a convocar eleccions. El pols era ajustadíssim. 

Ha arribat la una del migdia i la primera votació. En urnes, i no a mà alçada, ja que un 40% dels assistents ha apostat pel vot secret, i només calia un topall del 25 per assumir aquest sistema. Aquesta decisió, esperada, donava més aire als partidaris de l'acord, ja que evitava la pressió escènica que haurien suportat els defensors d'una entesa amb Junts pel Sí que passa per investir Mas. I és que, fins i tot per als que es mullen per aquesta opció, és difícil apostar per la presidència d'un quadre que representa tot allò que han combatut anys enrere, tant en clau social com en clau nacional.

Un escenari, descartat


La primera votació deixava al calaix un dels escenaris. Concretament, el de no a Mas i abstenció dels diputats per facilitar un acord amb altres forces com ara Catalunya Sí que es Pot. Però el que quedava clar, en aquell moment, és que les forces estaven molt ajustades, ja que ni el "no" ni el "sí" aconseguien el 50% per imposar-se i evitar més rondes de vot. El dinar s'encarava amb molts nervis, i amb la sensació que podia guanyar la negativa. Possiblement, pel desgast que acumulen els partidaris de l'entesa. 

S'ha arribat a les quatre de la tarda amb els nervis a flor de pell. Només a nivell logístic, el repte era majúscul, ja que no hi havia hagut mai una assemblea de l'esquerra independentista tan gran i tan decisiva. No tota l'afluència de públic era militant de la CUP. S'hi podien inscriure simpatitzants, membres d'organitzacions properes o, simplement, ciutadans que han treballat amb aquest espai polític. Només necessitaven l'aval d'una assemblea local. I tant els partidaris del "no" com els del "sí" han mogut fils per guanyar opcions. 

La segona votació, per sorpresa general, tampoc ha desencallat la situació. Per només un punt percentual, el no es quedava per sota del 50, i es requeria una nova ronda. Quedava descartat l'escenari del "sí" a Mas sense acord en el pla de xoc i resta de mesures que plantejava Junts pel Sí. És llavors quan s'ha fet més evident que mai la tensió del moment. Alguns assistents, no molts, han fet crits d'"independència". Altres els han respost amb proclames d'"anticapitalista". La mesa ha hagut de demanar calma. No és més que una anècdota, però reflecteix el que estava passant. 

L'empat impossible

Finalment, ha arribat la votació definitiva. Els resultats s'han fet esperar, i passades les vuit del vespre s'ha confirmat el resultat més inesperat. Empat tècnic. Ni els guionistes de ficció s'haurien atrevit a escriure el d'aquest diumenge. Però la CUP ha demostrat, per enèsima vegada, que no és una formació convencional. No hi ha dirigents que remenin els fils de forma omnipotent. Hi ha lluites subterrànies. Moltes. Però no hi ha un poder absolut que pugui fer un cop de puny a la taula. Per sort o per desgràcia, les lògiques no són aquestes. 

Ara, tot queda pendent del consell polític del 2 de gener. Aquest comptarà amb la presència del secretariat nacional i també del grup d'acció parlamentària, que reuneix els diputats. Abans, però, hi haurà rondes d'assemblees locals i territorials, on es prendrà el pols de la militància. Aquestes reunions serviran per analitzar la situació amb el cap un pèl més fred, però difícilment desllorigaran la situació endimoniada. Contra el seu esperit, la direcció de la candidatura haurà de prendre una decisió. Paradoxes de la política. Els que defensen l'assemblearisme hauran de prendre una decisió més enllà del col·lectiu. 

L'empat tècnic s'interpreta internament com una victòria de l'acord amb Junts pel Sí i la investidura d'Artur Mas. Bàsicament, perquè el no comportaria una sacsejada tan gran del país, tal com s'ha portat la negociació i el relat mediàtic, que és molt difícil de dur a la pràctica si no hi ha una majoria mínimament sòlida dins l'esquerra independentista. I també perquè tot el que sigui guanyar temps dóna marge al sector partidari de l'acord, menys organitzat que els contraris però amb arrels més fondes al conjunt del territori i amb quadres més històrics. Si s'ha de fer un pronòstic, la moneda perilla més de caure cap al cantó del pacte, que cap a l'altre.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació