19
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
20
de febrer
a la
13:15h
La comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, a proposta del grup municipal d’ERC, va aprovar retre homenatge al llarg de l’any 2016 a Hilari Salvadó (1899-1966), qui fou el darrer alcalde de la Barcelona republicana. Farà d’aquesta manera un acte de justícia històrica a qui va haver d’afrontar el govern de la ciutat en el més cruel dels destins, sota les bombes franquistes. Es publicarà una biografia i es farà una exposició sobre la seva figura.
Aquest dissabte, es faran un seguit d'actes de record, que començaran amb una ofrena a la seva tomba, al cementiri de Montjuïc. A les 12 del migdia, tindrà lloc una altra ofrena floral davant la seva casa nadiua, al carrer dels Pescadors de la Barceloneta. S'ha format una Comissió Pro Homenatge que té el suport de l'Ajuntament, Òmnium Cultural, l'ANC i diverses entitats del barri, com l'associació de veïns de la Barceloneta.
Hilari Salvadó té una plaça al seu nom al barri de la Barceloneta, on va néixer, però que serà dignificada perquè no hi ha cap referència que expliqui la significació d’un personatge a qui la vida va tractar amb duresa, després de perdre el pare i quatre dels seus germans en un naufragi, el 1911.
L’èpica dels humils
Salvadó va néixer al carrer dels Pescadors, en una família amb pocs recursos. Després de la mort del pare i els germans, la mare li va fer jurar que mai seria pescador. En el barri de la Barceloneta, el futur alcalde es va enrolar en una activitat potser més perillosa: la política. Aficionat a l’excursionisme i republicà catalanista, va afiliar-se a ERC quan es va crear el partit el 1931, a través de la seva pertinença a l’Ateneu Pi i Margall de la Barceloneta.
L’historiador Pau Vinyes està culminant una biografia del polític i explica a NacióDigital la rellevància del darrer alcalde republicà: “Va ser sobretot l’home de la defensa passiva de la ciutat contra els bombardejos de l’aviació franquista. Va liderar el pla de construcció de refugis antiaeris i sempre que podia es presentava als llocs que havien estat atacats. Era habitual trobar-se’l col·laborant amb els serveis d’auxili”. Vinyes assenyala també l’origen popular de Salvadó: “Crec que deu ser l’únic alcalde de Barcelona que no tenia estudis populars, només tenia una formació de comerç”. Hilari Salvadó va regir la ciutat del juliol del 1937 –substituint Carles Pi i Sunyer, que havia estat nomenat membre del Govern de la Generalitat– al gener del 1939.
Va ser un polític d’acció i un activista de la causa de la República. Durant la guerra, va viatjar per diverses ciutats europees per denunciar la situació a Catalunya i el patiment de la seva ciutat.
El 20 de febrer farà cinquanta anys de la seva mort, víctima de les seqüeles d’un accident de tràfic. Feia uns anys que havia pogut tornar a la seva terra des de l’exili. Hilari Salvadó, com afirma Pau Vinyes, encarna l’ànima de la ciutat popular, dels barris més bandejats, de la Barcelona colpejada per l’aviació enemiga. Recordant-lo a ell, s’homenatja els qui mai van formar part de la ciutat patrícia. Un nom a recordar en uns moments d’eclosió d’un país nou, amb pulsions emergents i memòries enterrades que, tossudes, sempre acaben trobant el lloc que els pertoca en l’imaginari.
Hilari Salvadó té una plaça al seu nom al barri de la Barceloneta, on va néixer, però que serà dignificada perquè no hi ha cap referència que expliqui la significació d’un personatge a qui la vida va tractar amb duresa, després de perdre el pare i quatre dels seus germans en un naufragi, el 1911.
L’èpica dels humils
Salvadó va néixer al carrer dels Pescadors, en una família amb pocs recursos. Després de la mort del pare i els germans, la mare li va fer jurar que mai seria pescador. En el barri de la Barceloneta, el futur alcalde es va enrolar en una activitat potser més perillosa: la política. Aficionat a l’excursionisme i republicà catalanista, va afiliar-se a ERC quan es va crear el partit el 1931, a través de la seva pertinença a l’Ateneu Pi i Margall de la Barceloneta.
L’historiador Pau Vinyes està culminant una biografia del polític i explica a NacióDigital la rellevància del darrer alcalde republicà: “Va ser sobretot l’home de la defensa passiva de la ciutat contra els bombardejos de l’aviació franquista. Va liderar el pla de construcció de refugis antiaeris i sempre que podia es presentava als llocs que havien estat atacats. Era habitual trobar-se’l col·laborant amb els serveis d’auxili”. Vinyes assenyala també l’origen popular de Salvadó: “Crec que deu ser l’únic alcalde de Barcelona que no tenia estudis populars, només tenia una formació de comerç”. Hilari Salvadó va regir la ciutat del juliol del 1937 –substituint Carles Pi i Sunyer, que havia estat nomenat membre del Govern de la Generalitat– al gener del 1939.
Va ser un polític d’acció i un activista de la causa de la República. Durant la guerra, va viatjar per diverses ciutats europees per denunciar la situació a Catalunya i el patiment de la seva ciutat.
El 20 de febrer farà cinquanta anys de la seva mort, víctima de les seqüeles d’un accident de tràfic. Feia uns anys que havia pogut tornar a la seva terra des de l’exili. Hilari Salvadó, com afirma Pau Vinyes, encarna l’ànima de la ciutat popular, dels barris més bandejats, de la Barcelona colpejada per l’aviació enemiga. Recordant-lo a ell, s’homenatja els qui mai van formar part de la ciutat patrícia. Un nom a recordar en uns moments d’eclosió d’un país nou, amb pulsions emergents i memòries enterrades que, tossudes, sempre acaben trobant el lloc que els pertoca en l’imaginari.