eleccions espanyoles 20-d: investidura

Calendari per a la constitució de les Corts i investidura del president del govern espanyol

El panorama que han deixat les urnes complica, i molt, l'elecció del futur líder de l'executiu

per Europa Press , 21 de desembre de 2015 a les 16:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de desembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una vegada celebrades les eleccions espanyoles d'aquest diumenge hi ha una sèrie de dates fixades per llei en les quals es basa tot el procés posterior a les votacions a Espanya. Les següents són algunes de les més destacades:
 

23 de desembre

  

Dimecres es procedirà al segon recompte dels vots ja escrutats diumenge (els emesos en urna i per correu dins del territori nacional). Aquest escrutini general, que ha de finalitzar abans de dissabte, es farà a les juntes electorals provincials, i inclourà ja el vot dels espanyols residents a l'estranger (CERA). Els candidats electes seran proclamats quan es resolguin els recursos que poden presentar les diferents candidatures.
  

Entre el 23 de desembre i el 12 de gener

  
Els diputats i senadors electes podran fer els tràmits pertinents al Congrés i el Senat per poder perfeccionar la seva condició de parlamentaris a la sessió constitutiva de cadascuna de les cambres.
  
13 de gener
  
Constitució de les dues cambres i comunicació al Rei.
  
És el 13 de gener el dia fixat per a la constitució de les noves Corts i, per tant, la primera "prova de foc" d'uns pactes que hauran de ser una constant en la XI Legislatura, ja que cap partit té majoria absoluta i existeix gairebé un empat entre els blocs d'esquerra i de centre dreta a la Cambra Baixa i els nacionalistes i independentistes tornaran a ser clau.
  
La sessió constitutiva la dirigeixen les Meses d'Edat -presidida pel parlamentari amb més anys, al qual assisteixen els dos més joves com a secretaris al Congrés i fins a quatre al Senat-. I la primera votació que té lloc és la destinada a designar el president de cadascuna de les cambres.
  
Resulta elegit per ocupar la presidència el que obtingui el suport de la majoria absoluta, cosa que en el cas del Congrés obliga a pactes. Al Senat, el PP ha aconseguit mantenir la seva majoria absoluta, de manera que podria assegurar-se presidir-lo, tot i que també podria optar per oferir-la a un altre partit en virtut d'acords més amplis.
  
Al Congrés, el PP és el partit amb més escons (123), tot i això, requereix d'altres per sumar els 176 en els que se situa la majoria absoluta necessària per obtenir la presidència en primera votació. En tindria prou amb pactar un candidat amb el PSOE (ja que tots dos sumen 213 vots), però si no, hauria d'obrir-se a acords amb altres partits.
  
L'elecció del successor de Jesús Posada al capdavant de la Cambra Baixa en primera votació sembla, a priori, complicada si no es dóna aquest acord entre els dos majoritaris, perquè el PP no arriba als 176 amb Ciutadans (es queden en 163) i necessitaria els vots d'altres formacions.
  
El PSOE, que és el segon partit amb més seients (90), també podria buscar aliances més enllà del PP per intentar ajudar a pujar un candidat a la presidència del Congrés en primera votació. Això sí, hauria d'ajuntar com a mínim els vots de Podem (inclosos els dels diputats elegits en les seves coalicions), IU-Unitat Popular i de Ciutadans, si no vol recórrer a altres minories nacionalistes o independentistes.
  
Si cap candidat és elegit president en primera votació, es repetirà entre els dos que hagin obtingut més suport. En aquest segon intent ja només cal majoria simple per ocupar la presidència, és a dir, més vots que el rival. En aquest supòsit, el PP i Ciutadans podrien pactar un candidat i intentar treure'l amb els 163 escons que sumen entre els dos.
  
Però també la resta de formacions poden forjar una aliança per obtenir la presidència. Podrien aconseguir-ho el PSOE, Podem i IU, que en sumen 159, si afegissin, per exemple, els sis escons del PNB, aconseguirien superar els 163 del PP i Ciutadans.
  
El 13 de gener també s'elegirà la resta de membres de les meses del Congrés i el Senat, primer en una mateixa votació els vicepresidents (quatre al Congrés i dos al Senat) i després en una altra els secretaris (quatre en els dos casos). Seran designats els que treguin més vots.
  
Una vegada quedi constituïda la Mesa del Congrés, el president de la Cambra es traslladarà al Palau de la Zarzuela per informar el Rei dels partits que han aconseguit representació.
  
Dia 14 de gener
  
A partir d'aquesta data, el rei convocarà els líders de tots els partits (de menys a més) per sondejar-los sobre la investidura. Aquesta ronda de consultes pot prolongar-se durant dos o tres dies o fins i tot podria haver-n'hi diverses, si es té en compte el mapa parlamentari nascut de les urnes, i que no hi ha un termini perquè Felip VI proposi un candidat per convertir-se en l'inquilí de la Moncloa.

Entre el 14 i el 19 de gener

En aquest interval han de crear-se els grups parlamentaris al Congrés. De moment, segons el Reglament del Congrés el tenen assegurat el PP, el PSOE, Podem, Ciutadans, les tres coalicions en les quals està Podem (En Comú Podem, És el moment i En Marea) i el PNB.
  
ERC i Democràcia i Llibertat no compleixen un dels requisits (no han arribat al 15% dels vots a Barcelona) i podrien ajuntar-se per compartir grup. IU-Unitat Popular intentarà tenir un grup propi, tot i que ho té complicat sense recórrer al préstec de diputats, i EH Bildu i Coalició Canària podrien acabar en el Mixt.
  
Abans que acabi gener:
  
Tindrà lloc la celebració de la Solemne Sessió d'Obertura de la XI Legislatura, amb assistència del rei. Es podrà convocar dins els quinze dies següents a la celebració de la sessió constitutiva, és a dir, abans que finalitzi el mes.

I quan serà la investidura?
  
Aquesta és la gran incògnita, ja que legalment no hi ha fixat un termini per a la sessió en la qual cal designar el president del govern espanyol. Habitualment el ple d'investidura s'ha convocat unes dues setmanes després de la constitució de les Corts, però l'incert panorama que han llançat les urnes, que ho deixa tot a la mercè dels pactes, podria provocar que aquesta vegada s'endarrerís.

La votació d'investidura està regulada a l'article 99 de la Constitució. El candidat ha d'exposar el seu programa de govern, debatre amb els portaveus i després sotmetre la seva candidatura a votació. Si aconsegueix majoria absoluta (176 sís), s'entendrà atorgada la confiança.
  
En el cas que no arribi a l'anhelada xifra, es convocarà una segona votació 48 hores després, en què ja n'hi haurà prou amb aconseguir una majoria simple de suports, això és més vots a favor que en contra.

Podria haver-hi noves eleccions? Quan?
  
En el cas que no aconsegueixi ser investit en aquest segon intent, es tramitaran successives propostes pel mateix procediment i, si transcorren dos mesos a partir de la primera votació d'investidura i cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, caldria convocar noves eleccions.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació